Dos models d'estandardització per al noruec

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

L'estandardització del noruec: Bokmål i Nynorsk

Presentació

El noruec és una llengua escandinava amb dos estàndards escrits: el bokmål i el nynorsk. Aquest fet ha estat objecte de nombrosos estudis sociolingüístics.

Situació del noruec (segles XVI-XIX)

Des del segle XVI fins al 1814, Noruega va estar sota domini danès. Això va provocar una divisió lingüística: les classes altes urbanes parlaven danès, mentre que la població rural feia servir els diferents dialectes noruecs. El danès escrit era la llengua de l'administració i la cultura.

Intents d'estandardització (segle XX)

Durant el segle XX, es van dur a terme diversos intents d'estandardització. Es van crear dues varietats: el bokmål ("llengua del llibre"), basat en el danès escrit amb algunes adaptacions, i el nynorsk ("nou noruec"), basat en els dialectes rurals. Com a exemple de les diferències, la frase "Jo vinc de Bergen i parlo noruec" seria:

  • Bokmål: "Jeg kommer fra Bergen og jeg snakker norsk."
  • Nynorsk: "Eg kjem frå Bergen og eg talar norsk."

Implantació actual

Actualment, el bokmål és utilitzat per la gran majoria de la població (entre un 85% i un 90%), mentre que el nynorsk té un ús més minoritari. Tanmateix, ambdues varietats tenen reconeixement oficial i s'utilitzen en l'administració, l'educació i els mitjans de comunicació. Per exemple, el diari "AVUI" va publicar un article sobre aquesta qüestió.

Anàlisi de mots:

  1. Sonora: Que sona o té so.
  2. Tancada: Vocal que s'articula amb un grau d'obertura mínim.
  3. Sorda: Que no té sonoritat.
  4. Oberta: Vocal que s'articula amb un grau d'obertura màxim.

Definicions:

  • Trets: 'Qualitat significativa, característica' (DIEC2); característica, particularitat.
  • Si fa no fa: Aproximadament, més o menys.
  • Adherides: Participi d'adherir: 'Manifestar-se completament d'acord amb una idea, una opinió, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord' (DIEC2); partidari.
  • Mútuament: 'De manera mútua', 'Recíprocament donat i rebut entre dues o més persones' (DIEC2); recíprocament.

Anàlisi sintàctica:

  1. Relativa adjectiva especificativa.
  2. Substantiva d'infinitiu.
  3. Final.
  4. Substantiva.

Joan Fuster i l'articulisme

Joan Fuster (Sueca, 1922 - 1992) va néixer a València el 1922. Va estudiar i es va llicenciar en Dret a València, i més tard es va doctorar en Filologia Catalana. Fou un escriptor i assagista valencià en llengua catalana. Com a assagista, destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura. A més, és un articulista que publicava setmanalment a la revista El Temps. També és autor de diferents biografies i monografies divulgatives de tipus assagístic, com València per a veïns i visitants.

L'articulisme exigeix a l'escriptor concisió, claredat i amenitat; l'acostuma a mesurar-se i a tenir sentit de l'oportunitat. Durant anys, Fuster ha tractat els seus temes amb una frescor envejable. L'article d'opinió és, a les seves mans, un assaig en miniatura. Té soltesa en l'argumentació, maneja molt bé la ironia i és un mestre de l'adjectiu esmolat.

La reflexió sobre el cas del valencià, la cultura i la nació catalanes és fonamental en l'obra del nostre autor. Una de les grans virtuts d'aquest escriptor és demostrar que la problemàtica que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món. La faceta de Mira com a columnista es materialitza en un seguit impressionant d'articles. L'humor o l'anàlisi lúcida han protagonitzat milers de pàgines. Destaca l'estil depurat i eficient en què estan escrits aquests articles. L'article d'opinió és un assaig en miniatura. Maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu imprevistament esmolat, memorable.

Entradas relacionadas: