Models d'Ensenyament de Llengües en Contacte i Bilingüisme

Models d'Ensenyament de Llengües en Contacte

1. Model Monolingüe

Aquest model d'ensenyament utilitza únicament la llengua dominant, L1, com a llengua vehicular del procés d'ensenyament-aprenentatge. La llengua minoritzada, L2, no es contempla de cap manera dins l'ordenament educatiu. Només, de vegades, en una versió d'aquest model, trobem la L2 com a optativa per als que la tenen com a L1, fora de l'horari lectiu.

Com veiem, aquest model pretén la uniformitat lingüística, substituint una de les llengües en conflicte.

2. Model d'Ensenyament de la Llengua del Territori

En aquest cas la L2 es contempla com a assignatura en l'ordenament educatiu. Es tracta de classes específiques on s'ensenya (de manera optativa o obligatòria) la llengua del territori.

Aquest model no garanteix, en absolut, l'aprenentatge de la L2, ja que una llengua s'ha d'aprendre en un context comunicatiu; ha de ser vehicle de comunicació.

Ens trobem davant d'un cas de permissió: ni es garanteix la normalització, ni es dona la total substitució. Es tracta d'una manera còmoda i poc compromesa d'enfrontar la situació lingüística.

3. Model Bilingüe

Actualment, la construcció de la Unió Europea, la globalització econòmica, el desenvolupament tecnològic i la mundialització de la comunicació provoquen canvis que necessàriament han d'influir en la realitat educativa. La necessitat d'aprendre altres llengües, particularment l'anglès, l'atenció educativa als fills i filles de nouvinguts i el canvi de perspectiva sobre les llengües pròpies o autòctones obliguen el sistema educatiu a provar i establir noves fórmules d'ensenyament que superen l'educació monolingüe.

En els darrers anys l'Estat espanyol «se ha convertido en un magnífico centro de observación para muchos investigadores de todo el mundo interesados en el fenómeno de la educación bilingüe» (Vila, 1995: 8), ja que gràcies a les polítiques lingüístiques orientades a recuperar i normalitzar llengües que històricament s'havien vist marginades, s'ha passat en pocs anys de propostes aïllades d'educació bilingüe dirigides, fonamentalment, a garantir l'educació de minories lingüístiques en la llengua pròpia, a la disposició de sistemes educatius dirigits al conjunt de la població.

Classificació de Fishman (1976) sobre models educatius

En aquest sentit és interessant veure la classificació de Fishman (1976) sobre els models educatius que han rebut les llengües en contacte, models que, com veurem més endavant, no sempre s'ajusten a la definició d'educació bilingüe:

3.1. Model Compensatori

Aquest model, dirigit exclusivament als parlants d'una llengua minoritzada (L2), està format per una sèrie de programes que tenen un objectiu clar:

• Compensar el «dèficit» de les minories lingüístiques en la llengua oficial de l'Estat (per exemple, el dèficit en llengua anglesa dels indis navahos als Estats Units).

L'objectiu sociolingüístic, però, també és ben clar: aconseguir una substitució de la llengua pròpia, la L2, per la llengua oficial, la L1.

Aquest model va dirigit als parlants de la L2, i només pretén superar les mancances que aquests tenen en l'aprenentatge de la llengua prestigiada.

La llengua dominant, L1, és paulatinament l'única llengua vehicular de l'ensenyament, i la llengua minoritzada, L2, s'incorpora únicament en els primers moments de l'escolarització per als que la tenen com a pròpia fins que s'abandona o es queda com a simple matèria d'estudi.

3.2. Model de Manteniment

L'objectiu d'aquest model, normalment també dirigit als parlants de L2, és conservar i mantenir la llengua i cultura dels escolars, mentre s'aprèn la llengua de l'Estat. Ambdues llengües són vehiculars i matèria, això és, són una assignatura del currículum i vehiculen continguts no lingüístics.

3.3. Model d'Enriquiment

Els programes educatius que formen aquest model són veritables programes d'educació bilingüe, ja que ambdues llengües són matèria d'estudi i llengües vehiculars per a la totalitat de l'alumnat, sense tenir en compte la llengua materna de l'alumne.

Les llengües L1 i L2 són estudiades com a àrees i utilitzades com a llengües d'instrucció per a tots. L'objectiu, per tant, és evident: aquest model va dirigit als parlants d'ambdues comunitats lingüístiques, de manera que tots dominin ambdues llengües en contacte per igual en qualsevol situació comunicativa, i tots tinguin una conducta psicosocial positiva i de tolerància.