Models de democràcia: directa, indirecta, participativa i deliberativa

Models de democràcia segons la participació ciutadana

Segons el grau de participació dels ciutadans en la política, podem distingir quatre models de democràcia:

Democràcia directa

Aquest model defensa que la població ha d'estar directament implicada en la funció legislativa. El poder és exercit directament pel poble en una assemblea. El poble podria aprovar o rebutjar lleis, i elegir els funcionaris públics. El problema d'aquest model és que podria paralitzar el govern, i el poble no tindria temps per fer totes aquelles coses que la majoria de la gent considera que són més importants que la política. Tot i que les noves tecnologies faciliten la implantació d'una democràcia directa, aquesta no s'aplica perquè es pensa que la gent normal no és prou competent per entendre què hi ha darrere de les decisions polítiques. Per tant, hauríem de deixar que aquestes decisions les prenguessin persones més qualificades; aquesta posició és defensada per Joseph Schumpeter.

Democràcia indirecta o representativa

En aquest model de democràcia, el poder és exercit per un petit grup de representants elegits pel poble en unes eleccions periòdiques. Ocasionalment, se'ls consulta a través d'un referèndum quan s'ha de decidir alguna qüestió legal o constitucional important. També se'ls permet formar grups per pressionar i influir en les decisions que prenen els seus representants sobre una qüestió que els preocupa. En aquest model, trobem l'anomenada "aristocràcia electiva", en la qual només s'hauria de demanar als ciutadans que fossin capaços de reconèixer aquelles persones que són competents per prendre decisions en el seu favor.

Democràcia semidirecta o participativa

La democràcia participativa permet una participació per part de la població major que en la democràcia representativa, però menor que en una democràcia directa. Facilita que la població s'associï i s'organitzi per tal d'exercir una influència directa en les decisions públiques. Això es coneix com a associacionisme. Ocasionalment, també se'ls consulta a través d'un referèndum quan s'ha de decidir alguna qüestió legal o constitucional important. És el que es coneix com a democràcia de referèndum.

Democràcia deliberativa

Aquest model duu a terme un procés col·lectiu de presa de decisions polítiques que inclou la participació activa de tots els afectats directament per les decisions. Aquest procés es basa en el principi de deliberació, a través del qual els ciutadans duen a terme una discussió pública argumentant les seves opinions, per tal d'arribar a un consens i obtenir solucions o lleis al respecte. Per a alguns crítics, aquest model és considerat elitista, ja que no totes les persones tenen el capital cultural suficient per guanyar una discussió, tot i que tinguin preferències polítiques legítimes. Per evitar això, s'intenta informar el màxim possible els que estan debatent sobre el problema.