Models del Sistema Polític: Components, Cultura i Estructura

Components Principals del Sistema Polític

Analitzem els components clau dels sistemes polítics segons diferents models:

A) Model de Mitchell

• Cultura política: Creences i símbols.
• Estructura política: Nombre i poder, formals i informals.
• Subjectes dels rols polítics.
• Inputs: Demandes, expectatives i recursos, suport.
• Outputs: Fins del sistema, valors, costos i controls.

B) Model de Huntington

• Cultura: Valors, actituds, orientacions, mites i creences rellevants i dominants.
• Estructura: Organitzacions formals per a les decisions d'autoritat (partits, legislatius, burocràcies, etc.).
• Grups (formals i informals).
• Lideratge: Individus i grups més influents.
• Orientacions polítiques: Models governamentals d'activitat.

C) Model d'Almond (Comparative Politics)

• Cultura política.
• Estructura política:
  • a) Socialització i reclutament.
  • b) Articulació d'interessos.
  • c) Agregació d'interessos.
  • d) Comunicació.
  • e) Formació de normes.
  • f) Aplicació de les normes.
  • g) Administració judicial de les normes.
• Capacitats del sistema.

Estructura Política: Model de David Easton

El sistema polític es defineix com la comunitat política, les autoritats i el règim.

1. Valors dominants: Base d'ideologies i doctrines (símbols i justificacions del règim). Són dominants quan els membres dirigents els defensen i no són qüestionats. S'imposen límits a la praxi política, determinant els fins del sistema i condicionant les normes i les estructures.
2. Normes: Les regles del joc per a la participació política i la resolució de conflictes. Són necessàries per a l'estabilitat i l'eficàcia, i poden ser formalitzades o informals (consuetudinàries).
3. Estructura d'autoritat: Conjunt de rols o models regularitzats de comportament i expectatives de lideratge.
   • Els rols estan dotats d'autoritat (diferència entre authoritas i potestas).
   • Poden ser formals (nivell constitucional) o informals.
   • Estructura que pren decisions (aparell governatiu).
   • Estructura d'execució de decisions (aparell administratiu).
   • Estructura de suport, obediència o neutralització d'oponents (aparell coercitiu).
   • Estructura d'extracció de recursos necessaris (aparell fiscal).

Autoritats: Subjectes dels rols.

Comunitat política: Conjunt dels membres del sistema units per processos i estructures, independentment de la pluriculturalitat o plurinacionalitat.

Model de Morlino: Com canvien els règims polítics

Els 8 elements del sistema polític segons Morlino:

A) Comunitat política

1. Persones i grups més actius.
2. Ideologies, valors o creences (dominants o en competència).
3. Estructura de conversió de les demandes (partits, sindicats, corporacions, etc.).

B) Règim polític

1. Ideologies, valors o creences (dominants o en competència). No sempre coincideixen amb el punt 2.
2. Normes o regles del joc: procediments per a la resolució pacífica dels conflictes polítics, incloent regles no formalitzades i tàcites.
3. Estructura d'autoritat 1: de decisió. Distribueixen costos i beneficis dins la societat.
4. Estructura d'autoritat 2: d'enforcement. Execució de decisions, forçament d'obediència i extracció de recursos.

C) Autoritats

1. Titulars dels rols.

Existeix una interdependència dels 8 elements, amb una sintaxi del sistema on la variable temps també intervé.

La Cultura Política

La cultura política no són només les institucions polítiques, sinó també els valors, actituds, coneixements i normes.

Almond i Verba (Anys 50 i 60)

Van establir un concepte mesopolític per connectar la micropolítica amb la macropolítica, abastant les relacions entre l'anàlisi individual-conductista i l'institucional-sistèmic. Es refereixen a les orientacions específicament polítiques en relació al sistema polític i les seves parts, així com les actituds relacionades amb el paper del jo en el sistema.

Característiques:

• Incidència de patrons d'orientació política sobre els mecanismes d'internalització del sistema polític.
• El regne subjectiu de la política, ordenat o organitzat, que dóna sentit a les decisions polítiques, significat social als actes individuals i disciplina a les institucions.
• Ofereix als individus marcs orientatius per al seu comportament polític.
• És el producte de la història dels individus que viuen en comunitat i del sistema polític al qual pertanyen.

Definició de Sani

Conjunt d'actituds, normes i creences, compartides més o menys àmpliament pels membres d'una unitat social determinada, que tenen com a objecte fenòmens polítics. Inclou coneixements, orientacions i normes. La cultura política és conseqüència de la socialització i, per tant, difícil de modificar en l'edat adulta.

Tres classes d'orientacions

• Cognoscitiva: Coneixements, creences, normes i productes.
• Afectiva: Sentiments sobre el sistema.
• Avaluativa: Judicis sobre el sistema i el seu funcionament (adhesió, apatia i alienació).

Normalment, les cultures polítiques no són homogènies; dins d'una mateixa comunitat hi haurà elements de diversos tipus. Pot ocórrer que la cultura política oficialment dominant sigui, de fet, la subcultura d'una minoria modernitzadora.

L'eficàcia o competència es percep com un entorn mal·leable que pot canviar mitjançant actes de voluntat personal (el ciutadà percep que el sistema és sensible a les demandes).

The Civic Culture (Almond i Verba)

• A major nivell educatiu, major sensació de competència.
• Els nivells més alts de democràcia familiar es donen en els status elevats.
• Correlació entre experiències amb autoritat a casa, a l'escola i a la feina. Com més congruents siguin, més acumulatives seran. La congruència explicaria la major estabilitat dels sistemes anglosaxons en comparació amb l'alemany i l'italià.

R. Inglehart (1977): La revolució silenciosa

Canvis a nivell individual en el sistema de valors que afecten tot el funcionament del sistema polític:

• Més èmfasi en les necessitats de pertinença, autoestima i autorealització.
• Més capacitats cognitives i habilitats polítiques, resultant en més competència política i ciutadans políticament més sofisticats.
• Canvi en l'agenda política, noves formes de mobilització política, noves instàncies supra i infraestatals d'acció política, i una ciutadania més autònoma.

Postmaterialisme i la Nova Política

La nova política conviu amb la vella. Les quatre línies de conflicte de la vella política (Lipset/Rokkan) són: eix centre-perifèria, eix Estat-Església, eix esquerra-dreta, i eix sector primari-secundari. A aquests quatre cleavages s'ha superposat l'eix materialisme-postmaterialisme.

Canvis en el comportament polític:

• Presència de subcultures postmaterialistes.
• Aproximació progressiva de les cultures polítiques i del comportament polític global.
• Desconfiança de l'Estat i dels aparells burocratitzats per resoldre conflictes.
• Demòcrates postmaterialistes: desconfiança, recel, refús i fins i tot desafecció respecte al sistema polític.
• Major confiança en els polítics i en l'eficàcia política al nord que al sud d'Europa.