Models Atòmics i Tipus de Reaccions Químiques: Guia Completa

Models Atòmics: Evolució i Conceptes Clau

Primers Models Atòmics

El descobriment de l'electró va marcar l'inici dels models atòmics:

• Model de Kelvin: L'àtom era una esfera carregada positivament i els electrons estaven incrustats en l'esfera com si fossin llavors d'una síndria.
• Model de Thomson: L'àtom era una esfera amb càrrega elèctrica positiva i electrons encastats, com si fossin panses d'un pastís.
• Model de Nagaoka: L'àtom era un conjunt d'electrons que giren al voltant d'un cos central positiu.

Model de Rutherford

• La massa dels àtoms està concentrada en el nucli.
• La càrrega positiva radica en el nucli.
• Els electrons circulen en òrbites circulars al voltant del nucli.
• La major part de l'àtom és un espai buit.

Model de Bohr

El model de Rutherford no podia explicar fets com:

• Quan una partícula carregada elèctricament es mou, emet una quantitat determinada d'energia. Així, si un electró girés al voltant del nucli, perdria energia i s'acabaria precipitant cap al nucli de l'àtom.
• Els diferents espectres d'emissió i d'absorció dels àtoms són discontinus.

Així, Bohr va establir un model nou basat en tres postulats:

• 1r postulat: L'electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars ben definides sense emetre ni absorbir energia.
• 2n postulat: Només són permeses per a l'electró les òrbites circulars l'energia de les quals té uns certs valors determinats.
• 3r postulat: El pas d'un electró d'una òrbita a una altra provoca l'emissió o l'absorció d'energia.

Model Actual de l'Àtom

La construcció d'aquest model arrenca de Broglie i continua amb Heisenberg i Schrödinger:

• Broglie formula que qualsevol partícula en moviment té una ona associada, la longitud de la qual està relacionada amb la massa i la velocitat de la partícula.
• Heisenberg proposa el principi d'incertesa, dient que és impossible conèixer simultàniament i amb exactitud la quantitat de moviment i la posició d'una partícula.
• Schrödinger considera l'electró una ona. Per tant, si l'electró té una ona associada, se n'ha de poder descriure el comportament mitjançant les equacions matemàtiques de les ones. L'equació que proposa és una mena de carnet d'identitat quàntic de l'electró, en el sentit que incorpora tot el que se'n sap i tots els seus moviments i posicions possibles.

Tipus de Reaccions Químiques

De síntesi

Combustió de diversos reactius per donar lloc a un producte amb una molècula més complexa que els reactius.

De descomposició

Un reactiu es transforma en dues substàncies o més.

De desplaçament

Reacció entre un compost i un element, que s'integra al compost i allibera un altre que formava part del compost inicial.

De doble descomposició

Es produeix entre dos compostos que intercanvien cations i anions.

De combustió

Una substància reacciona amb oxigen i es desprèn energia en forma de calor i, a vegades, llum.