Models d'Aprenentatge Ecològic i Control del Moviment
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,18 KB
MODEL PROPOSAT PER GENTILE: Aquest model es basa en les teories ecològiques i exposa la idea que els aprenentatges es divideixen en 2 estadis:
- Estadi inicial: En aquest estadi, l'important que fa l'individu és saber què ha de fer (adquirir el patró motor) i aprendre a discriminar entre condicions reguladores (que afecten la forma de fer les coses) i condicions no reguladores (que no afecten la forma de fer les coses). Això es fa a través de l'assaig/error. El rendiment/execució augmenta la variabilitat (exploratòria).
Com a entrenador/educador: El disseny de la pràctica ha de buscar que les condicions reguladores siguin fixes.
- Estadis tardans/posteriors: En aquest estadi, l'individu ha d'aconseguir 3 objectius:
- Millorar la capacitat d'adaptar-se (adaptabilitat) (habilitat oberta).
- Incrementar la seva consistència en el rendiment (habilitat tancada).
- Millorar la seva eficiència (habilitat tancada i oberta).
- Habilitat oberta: Entorn variable, predictibilitat baixa → Estadi de diversificació (buscar adaptabilitat davant dels altres factors).
- Habilitat tancada: Predictibilitat de l'entorn alta → Estadi de fixació (buscar consistència sobretot i eficiència).
MODEL DE BERNSTEIN: Es basa en el control dels graus de llibertat, és a dir, totes les possibilitats que tenim de generar un moviment. A través de diferents investigacions, diu que la coordinació passa per tres etapes:
- Estadi novell: S'intenta disminuir els graus de llibertat, amb més co-contraccions musculars (contraccions dels antagonistes i agonistes) (congelar), cosa que provoca la pèrdua d'eficiència (poc eficients). Són poc adaptables, s'aconsegueix ser-ho una mica més.
- Estadi avançat: A mesura que anem practicant, veiem quins graus de llibertat són més importants i llavors anem alliberant graus de llibertat (alliberament). Disminueixen les co-contraccions i es millora la coordinació entre els diferents segments. Aconseguim ser més adaptables.
- Estadi expert: Moment en què ja hem practicat suficient i tenim control sobre els graus de llibertat, per tant, es produeix l'alliberació total dels graus de llibertat i l'aprofitament dels factors de l'entorn per realitzar l'habilitat (gravetat, sinergia dels segments...). S'incrementa l'eficiència i desapareixen les co-contraccions.
Pràctica intensa = Pràctica deliberada: Pràctica especialment dissenyada per un entrenador perquè un individu assoleixi el màxim de rendiment en una habilitat.
Els experts fan millor ús de les percepcions: Es fan les seves pròpies teories de com es fan les coses.
No automatitzen tot.