Models Animals en Genètica: Transgènics i Knock-out

B. Animals transgènics i animals knock-out

Animals transgènics: se'ls introdueix un gen per tal que s'expressi més o s'inhibeixi (eliminar). Serveixen per a modelar trastorns deguts a un augment d'una funció.

Per a modelar trastorns deguts a un augment de funció, com pot ser l'expressió d'una proteïna alterada (funció anòmala) o la sobreexpressió d'un gen normal, farem un ratolí transgènic.

Animals knock-out: se'ls elimina o inactiva un gen per tal que aquest no s'expressi. Serveixen per a modelar trastorns deguts a la pèrdua de la funció. Aquests poden ser condicionats (modificació del gen a una àrea neuronal) o constitutius (modificació del 100% de les cèl·lules).

Per a modelar trastorns deguts a una pèrdua de funció, ja sigui per culpa d'un gen endogen inactivat o per l'expressió d'una proteïna alterada no funcional, farem un ratolí knock-out.

Tant els animals transgènics com els knock-out funcionen molt bé per a modelar patologies, és a dir, per a fer models animals d'aquestes.

• Tenen moltes limitacions, ja que solen ser models animals parcials.
• Són artificials, ja que tenen (o no tenen) el gen en qüestió des del dia 0 (fecundació).

Els transgènics i knock-out són bons models per a patologies monogèniques perquè reprodueixen la patologia i la simptomatologia.

En patologies poligèniques són models animals parcials perquè tan sols reprodueixen alguna simptomatologia.

Epístasi

És el terme que defineix la relació entre diferents gens, de manera que l'acció d'un dels gens és canviada per la d'un altre gen o un nombre d'ells.

L'epístasi i la interacció gènica (gen-gen) són el mateix fenomen.

Exemple: Recerca de novetats. Perquè una persona sigui cercadora de novetats ha de tenir l'al·lel llarg del DRD4, no ha de tenir l'al·lel S en el 5-HTTLPR, i sí que ha de tenir el genotip homozigot per al Val de la COMT. Per tant, no és un únic gen sinó una combinació genètica particular, és el que anomenem: epístasi (interacció gen-gen).

Maltractament infantil

El maltractament patit durant la infantesa és un factor de risc universal (tant en humans com en animals) per al comportament antisocial (agressivitat / violència). Comporta un major risc de criminalitat en l'adolescència / adultesa.

Però... no tots els nens maltractats s'acaben convertint en delinqüents o criminals; hi ha una gran variabilitat en la resposta al maltractament. Això ens indica que potser hi ha una vulnerabilitat genètica als efectes d'aquest.

Factors genètics que poden contribuir:

• Gen de la monoamina oxidasa tipus A (MAOA). L'alta activitat de la MAOA exerceix una influència protectora contra els efectes del maltractament durant la infantesa; fa que se sigui menys vulnerable.
• Interaccions entre el genotip i l'ambient.