Models animals: Estudis amb fenotip i genotip

1. Estudis basats en el fenotip: Cria selectiva

El que ens importa d'aquests estudis és el fenotip.

La cria selectiva consisteix en obtenir, a partir de poblacions heterogènies, on hi ha representació de tots els gens i al·lels del tret/característica que estudiem. L'objectiu és obtenir genotips diferents i extrems, observant el fenotip i creuant aquelles rates que fenotípicament són similars, durant moltes generacions fins a obtenir generacions amb genotips extrems.

Avantatges:

• La selecció concentra tots els al·lels que augmenten la característica en una línia i els que fa que la disminueixin en l’altre línia.
• Aporta evidència del grau de determinació genètica (quanta més base genètica, calen menys generacions).
• Són animals “molt valuosos i apreciats” per la ciència.

Desavantatges:

• La disminució de la fertilitat quan es fan consanguinis.
• Molts anys de feina.
• A vegades no es troba l’extrem, degut a que el component genètic no és suficient fort.

2. Estudis basats en el genotip: Soques consanguínies

Pretenen obtenir individus que expressin un únic tipus de gen (al·lel), és a dir, que siguin homozigots per a tots els loci. Per a obtenir les soques creuem individus relacionats genèticament (molt propers, per anar bé, germans). Els individus d’una mateixa soca són genèticament idèntics.

El que ens importa no és com són fenotípicament sinó que siguin idèntiques genèticament. La selecció es fa pel genotip.

Fer aquest tipus d’estudis comporta treballar amb vàries soques, les quals sabem que són diferents genèticament (encara que no sapiguem com de diferents són o en què es diferencien genèticament), i avaluar-ne els seus individus conductualment.

Avantatges:

• Són genèticament idèntics.
• Permeten estudiar si determinades diferències genètiques corresponen a diferències en la conducta.
• Controles el gen, per tant, es pot estudiar l’ambient.

Desavantatges:

• Són animals totalment de laboratori i hi ha problemes de fertilitat al ser consanguinis.

3. Animals amb mutacions

L’objectiu de la utilització d’animals amb mutacions és “el gen” en concret.

Mutació: qualsevol canvi en el material hereditari que és estable, és a dir, que es transmet.

A. Mutacions naturals

Succeeixen a l’atzar.

Per exemple el Nude; un ratolí sense pèl. Aquest ratolí, a més a més de no tenir pèl, té la característica de no tenir timus pel que no crea limfòcits T. S’utilitza per a fer estudis sobre trasplantaments ja que el seu sistema immunològic és baix i no sol rebutjar-los.