Models d'Acció Socioeducativa: Evolució, Enfocaments i Treball en Xarxa

Models d'Acció Socioeducativa

Concepte d'Educació

L'educació és una acció intencional dels docents, un procés d'ensenyament-aprenentatge que resulta en un canvi o adquisició en l'estructura social, cognitiva i afectiva dels educands. Per exemple, un educador de l'EAIA treballant amb una família negligent veurà resultats si la família manté els canvis en actituds, valors i coneixements. Si no es mantenen, no podem parlar d'educació.

Trets Distintius de l'Educació

Context

• Formal (escola)
• No formal (altres àmbits)

Consciència

• Conscient (intencional)
• No conscient (difusa)

Formalitat

• Sistèmica (reglada)
• No sistèmica (no reglada)

L'educació és un procés intencional i sistemàtic. L'anomenada "educació difusa" no és intencionada ni sistemàtica.

L'acció socioeducativa és una acció educativa no formal amb persones en situació de risc. L'educació social sempre programa i sistematitza, encara que no sempre s'escriguin els objectius.

Exemples

• Carnet de conduir: educació no formal, tot i ser reglada.
• Ludoteca: educació no formal, no reglada.
• Crèdits variables de batxillerat: educació formal, no reglada.

Concepte d'Acció Socioeducativa

Acció intencional i sistemàtica en el marc social (formal i no formal) que busca el desenvolupament integral de la persona, grup o comunitat, millorant la seva qualitat de vida i participació social. Implica ensenyament i aprenentatge.

Característiques Bàsiques

1. Propositivitat/Intencionalitat
2. Estructurant
3. Configurativa: Adquisició real i permanent de nous esquemes mentals.

Models Històrics d'Acció Socioeducativa

1. Model Repressiu o Clàssic (Edat Mitjana - Segle XIX)

La inadaptació es considera una qüestió individual, biològica o genètica. La societat castiga i aïlla l'individu.

2. Model Assistencial o de Beneficència

Se centra en cobrir les necessitats dels "desvalguts" per caritat, no per drets. Apareix la figura del treballador social i els orfenats.

3. Model Mèdic o Terapèutic

La inadaptació es veu com una malaltia. Es centra en l'anàlisi i tractament individual, sovint en institucions (psicòlegs, psiquiatres, reformatoris).

Pensament Anys 60/70

La inadaptació és causada pel medi. S'ha de tenir en compte l'entorn de la persona.

4. Model Educatiu o Comunitari (Model Actual)

El subjecte és actiu, amb potencialitats que el medi ajuda a catalitzar. La interacció entre subjecte i medi és clau. Apareix l'educador social i es prioritza la prevenció. Exemple: el nen salvatge (antropologia).

Preservació Familiar

Reforçar la família per a que el nen pugui romandre-hi, partint de les seves potencialitats.

Objectius

1. Promoure competències socials i personals de pares i fills, incrementant les fonts de suport naturals (família, amics, veïns).
2. Augmentar el compromís i responsabilització dels pares en les tasques educatives.
3. Enfocament proactiu: fomentar factors de resiliència abans que apareguin els problemes.
4. Davant de situacions de risc, recolzar la família per enfortir els lligams afectius.

Resiliència: Capacitat de fer front a les adversitats, superar-les i ser transformat positivament per elles. És una capacitat entrenable.

Segons Vanistendael, la resiliència té dos components:

1. Resistència davant la destrucció: protegir la integritat sota pressió.
2. Capacitat de construir una existència positiva malgrat les dificultats.

En la intervenció familiar, cal fixar-se en els factors de protecció i ressaltar-los.

Principis Actuals per a l'Acció Socioeducativa

1. Normalització i Individualització: Utilitzar recursos i estratègies normalitzades, adaptant-los a cada persona.

Model d'Acció amb Infants en Risc

1. Treball amb la família nuclear (preservació familiar).
2. Acolliment simple amb família extensa (si la intervenció és d'alt risc o el nen està desemparat).
3. Acolliment simple amb família aliena (si no hi ha família extensa disponible).
4. Acolliment simple en una institució.

(Important: l'acció socioeducativa amb la família nuclear continua encara que el nen estigui fora).

L'Acció Socioeducativa en Xarxa

Incorpora el tercer sector (organitzacions d'ajuda mútua i solidaritat) en l'acció socioeducativa. Exemples: ONU, associacions de malalts.

Tipus de Xarxes

1. Xarxa Primària: Lligams afectius, coneixement mutu (amics, família, veïns).
2. Xarxa Secundària Formal: Professionals i serveis (Serveis Socials, escola, hospitals).
3. Xarxa Secundària No Formal (Tercer Sector): Ajuda mútua i solidaritat, sovint espontània.

El treball en xarxa implica considerar tota la xarxa secundària (formal i no formal) i la xarxa primària per prendre decisions i avançar en la resolució de problemes.

Evolució del Treball en Xarxa

És la versió més evolucionada de la coordinació. La coordinació entre professionals (xarxa secundària formal) pot generar visions diferents del problema. El treball en xarxa busca:

1. Transinstitucionalitat: Definir conjuntament el problema i buscar solucions, independentment de la institució d'origen.
2. Transdisciplinarietat: Superar la disciplina professional d'origen.