Model Social Europeu: Cohesió Social i Economia del Coneixement

Model Social Europeu (MSE)

Des del punt de vista formal, el MSE és la combinació d’un creixement econòmic competitiu i sostenible amb un grau de cohesió social elevat. Des de la perspectiva real, el MSE expressa la tensió econòmica i política entre la centralitat del mercat, i el desenvolupament concret subordinat de les polítiques de cohesió social.

Els Estats de benestar del MSE han sofert un procés de reestructuració. El que s’ha modificat en profunditat són els següents aspectes de les polítiques socials: la concepció ideològico-política per sobre dels drets socials, recombinació de la presència i influència de les institucions que defineixen un règim de benestar (estat, mercat, Tercer Sector i estructures familiars, amb una creixent reorientació del mercat) i, finalment, una substitució creixent de la percepció solidària de la satisfacció de les necessitats socials per una altra que tendeix a internalitzar en els individus els costos de reproducció i del benestar social.

Dins del MSE interactuen dos tipus de forces:

• El pes de la tradició dels diferents règims de benestar, sotmesos a processos d’adaptació com a conseqüència dels nous riscos socials, la maduració de processos sociodemogràfics, etc. Tot això ha produït una ciutadania debilitada i fragmentada a favor de la responsabilitat individual.
• Processos de contenció de la despesa social i la transferència a uns altres actors socials i econòmics, bé per reduir despeses o bé per descarregar pressions socials o ambdues a la vegada.

Actualment, estem davant d’un model de polítiques socials de baix protagonisme i subordinació institucional a la construcció del mercat únic. La nova reforma social en el conjunt de la UE es caracteritza per una contenció institucional i financera dels diferents Estats de benestar davant les noves necessitats socials emergents del nou model productiu, i al mateix temps, per la construcció ideològica de la incertesa davant d’un futur de la protecció social, així com la inevitabilitat de l’assumpció individual dels costos de la transició a un model econòmic en el que el mercat ocupa el protagonisme davant les altres formes de responsabilitat col·lectiva.

El model socioeconòmic d’aquesta era, té un impacte en l’estructura político-institucional, però al mateix temps aquesta estructura condiciona i limita aquest impacte. L’anomenat MSE és un model obert a la construcció d’un sistema virtuós de cohesió social que garanteixi la consolidació de la nova economia del coneixement i al revés, que l’economia del coneixement garanteixi una cohesió social bàsica. La lògica de la construcció institucional del model es basa en la selecció objectiva i de baix perfil ideològic de les millores pràctiques institucionals que realitzi el cercle virtuós en l’era de la globalització.