Model OSI i Mitjans de Transmissió Guiats en Xarxes

Model OSI: Les 7 Capes de Xarxa

El Model OSI (Open Systems Interconnection) divideix les funcions de comunicació de xarxa en set capes. Cadascuna té un paper específic:

Nivell 1: Físic

En aquest nivell es defineixen les característiques elèctriques, mecàniques i procedimentals de la comunicació en xarxa. La capa física és la que s'encarrega de les connexions físiques de l'ordinador cap a la xarxa.

Nivell 2: Enllaç de Dades

L'objectiu del nivell d'enllaç és aconseguir que la informació flueixi, lliure d'errors, entre dues màquines que estan connectades directament.

Nivell 3: Xarxa

S'ocupa de l'encaminament, és a dir, del tractament de com elegir la ruta més adequada perquè el bloc de dades o paquet arribi al seu destí.

Nivell 4: Transport

És l'encarregat de la transferència lliure d'errors de les dades entre l'emissor i el receptor, encara que no estiguin directament connectats, així com de mantenir el flux de dades de la xarxa.

Nivell 5: Sessió

Aquesta capa permet el diàleg entre emissor i receptor. A través d'una sessió es pot dur a terme un transport de dades ordinari.

Nivell 6: Presentació

La capa de presentació s'ocupa de la sintaxi i de la semàntica de la informació que es pretén transmetre.

Nivell 7: Aplicació

En aquesta capa es defineixen els protocols que utilitzaran les aplicacions i processos dels usuaris.

Mitjans de Transmissió Guiats

Els mitjans guiats són aquells que utilitzen un cable físic per a la transmissió de dades. Els principals tipus són:

Cable de Parell Trenat

Són cables de coure, n'hi ha de 3 tipus principals:

• STP (Shielded Twisted Pair): On cada parell va recobert amb una pantalla protectora amb una impedància de 150 Ohms. És rígid i car, a més a més necessita presa de terra. No obstant això, té una gran capacitat i gran protecció contra interferències.
• FTP (Foiled Twisted Pair): Té una pantalla global per a tots els parells i una impedància de 120 Ohms. Ofereix més protecció que l'UTP.
• UTP (Unshielded Twisted Pair): És el cable de parell trenat sense apantallar, té una impedància de 100 Ohms i n'hi ha 8 categories. La categoria més emprada és la 5, que és un estàndard en xarxes d'àrea local.

Fibra Òptica

Medi de transmissió constituït per un nucli de vidre o plàstic i un revestiment que manté la llum a l'interior. Permet la transmissió de dades a alta velocitat i a llargues distàncies.

Cable Coaxial

Té millors blindatges que el parell trenat. Consta d'un cable intern de coure rígid a la seva part central on circula el senyal i està envoltat per un material aïllant. Al mateix temps, l'aïllant està envoltat per una malla de coure trenat que fa de massa. El conductor extern està recobert per una capa plàstica protectora. Aquesta construcció li ofereix una elevada amplada de banda i una excel·lent immunitat al soroll.

Hi ha dos tipus de cable coaxial:

• Coaxial de banda base (50 Ohms): que s'utilitza per a la transmissió digital. Dins d'aquesta categoria trobem:
  • Coaxial gros (RG-100, RG-150)
  • Coaxial fi (RG-58)
• Coaxial de banda ampla (75 Ohms): que s'utilitza per a la transmissió analògica, el seu ús més estès és el de la televisió per cable. Els connectors són de tipus BNC, es connecten als ordinadors de tipus T i necessiten terminador BNC als extrems dels cables.

En el coaxial gros, el transceptor és qui connecta l'estació amb el cable. La connexió entre l'estació i els transceptors es fa mitjançant un cable anomenat cable transceptor a un connector AUI (mascle i femella) o DIX.