El Model de Kuran i la Dinàmica de la Transició Política

El Model de Kuran: Revolucions i Col·lapse Autoritari

Timur Kuran analitza les revolucions que es van produir a l'Europa de l'Est, caracteritzades pel col·lapse del règim autoritari com a resultat de massives mobilitzacions socials.

Kuran pren com a exemple l'Alemanya de l'Est, on les mobilitzacions es van iniciar el setembre del 1989 a Leipzig, després d'una missa. Aquestes petites mobilitzacions es van començar a instaurar tots els dilluns. Van començar tímidament, però van créixer de manera exponencial i es van anar estenent per altres ciutats alemanyes. Aquest procés va culminar amb la caiguda del Mur de Berlín i amb una sèrie de decisions equivocades preses pel règim a causa de la pressió ciutadana.

Amb aquest exemple, Kuran explica dues qüestions fonamentals:

1. L'element sorpresa: Ningú no va ser capaç d'anticipar aquestes revolucions ni el col·lapse. Això subratlla la fragilitat d'aquests règims.
2. La dinàmica de la mobilització massiva: Kuran vol entendre com es va produir aquesta dinàmica i per això fa servir els models de llindar, i més concretament, els models d'influència social.

Anàlisi de Preferències en la Transició Política

A continuació, es presenten les preferències dels actors clau (Liberalitzadors i Societat Civil - SC) en el context d'una transició. Les opcions inclouen: Dictadura amb repressió alta (Dica), Dictablanda (Dics), Transició, Dictadura amb més repressió (Dicr) i Insurrecció.

• Liberalitzadors (L): Dica > Dics > Transició > Dicr > Insurrecció
• Societat Civil (SC): Transició > Insurrecció > Dica > Dics > Dicr

Escenari 1: Liberalitzadors Tous (Informació Completa)

Si els liberalitzadors són tous, davant d'acceptar les demandes de la SC o aplicar la repressió, prefereixen seguir i acceptar les demandes de la SC.

La Societat Civil (SC) té dues opcions: organitzar-se (i obtenir la Transició) o acceptar les reformes dels dictadors (i obtenir una Dictablanda, Dics). Com que la SC prefereix la Transició a la Dictablanda, s'organitzarà per intentar aconseguir la seva primera preferència.

Ara bé, si els liberalitzadors tous saben que si obren el règim, la SC s'organitzarà i ells acabaran accedint a les seves demandes (anant cap a una Transició), preferiran alinear-se amb els immobilistes i aconseguir l'status quo. Recordem que estem en una situació d'informació completa, així que els liberalitzadors saben què farà la SC, i aquests saben què faran els liberalitzadors.

Escenari 2: Liberalitzadors Durs (Informació Completa)

Què passarà quan els liberalitzadors són durs i la Societat Civil (SC) ho sap?

Uns liberalitzadors durs, en l'última jugada, preferiran reprimir abans que acceptar una Transició.

Si això és així, la SC preferirà acceptar una Dictablanda (Dics) abans que una dictadura amb més repressió (Dicr/Dica), perquè sap que si s'organitza, el resultat serà una dictadura amb més repressió. Per tant, la SC preferirà acceptar les reformes dels liberalitzadors que organitzar-se.

Si els liberalitzadors saben que la SC acceptarà les reformes i no s'organitzarà, optaran per obrir el règim (cap a una Dictablanda) abans que alinear-se amb els immobilistes, ja que prefereixen una Dictablanda abans que l'status quo.

Conclusió: Davant dels liberalitzadors durs, el resultat serà una Dictablanda (Dics), sempre que sigui un context d'informació completa.