Model de Grunig: Excel·lència en RRPP

El model de Grunig: Excel·lència en RRPP

El model de Grunig és el paradigma de l'excel·lència en les relacions públiques. La IABC li va encarregar investigar la relació entre les relacions públiques i una bona relació empresarial. Es van plantejar dues preguntes clau:

• Com i quan les RP contribueixen a l'excel·lència empresarial?
• De quina manera les empreses es beneficien d'unes RP eficients?

Per aconseguir un bon resultat, cal perseguir la gestió de la comunicació per a l'entesa mútua amb el públic, l'equilibri i la comprensió. És a dir, l'excel·lència empresarial necessita el model simètric bidireccional. Grunig afirma que és l'únic model que pot resoldre els problemes entre una organització i el seu públic.

Les crítiques argumenten que és un model irreal, un plantejament idíl·lic. Per aquest motiu, es planteja un model bidireccional de motivació mixta.

La feina del professional consistiria a generar una zona àmplia d'integració en la qual les dues parts puguin arribar a entendre's sense renunciar als seus interessos. D'aquesta forma, haurien d'arribar a una posició en comú, a un punt intermedi. En aquesta zona intermèdia, l'empresa i el públic no cal que confiïn cegament l'un amb l'altre, però cal suficient confiança perquè el pacte es mantingui.

Estructura i professionals de les RRPP

Subjectes promotors: Organitzacions o individus que contracten els serveis de professionals i impulsen accions de RP. Segons Seitel, tota organització té relacions públiques. La qüestió és si volen tenir unes bones relacions públiques en la societat de la comunicació i el coneixement.

Subjectes executors: Poden ser interns (estructura professional dins l'empresa) i externs (estructura professional externa). El consumidor ja no és passiu; té més capacitat per interactuar amb les empreses i aportar la seva opinió, cosa que implica més participació dels públics.

Professionals interns

Són professionals de la pròpia empresa que planifiquen i implementen un programa de comunicació de RP en funció dels objectius del client. Hi ha un problema de diferents denominacions sobre "gabinet de comunicació" i a què es dediquen.

Gabinet de comunicació: Professionals que, des de l'interior de l'organització, dissenyen un programa de RP en funció dels objectius que marca la pròpia empresa.

Definició: És una estructura organitzada, amb dependència directa de l'alta direcció, que coordina i cohesiona totes les accions de comunicació (internes i externes) per crear, mantenir o millorar la imatge de l'organització amb els seus públics. Han de pensar i atendre la comunicació en termes globals.

Dos tipus de rols professionals

• Tècnics de comunicació: Prenen decisions del dia a dia. Tenen funcions tècniques, elaboren els missatges; són executors, professionals júnior.
• Directors de comunicació (DIRCOM): Perfil que pren decisions estratègiques. Formen part de la coalició dominant (nucli dur). Tenen funcions directives, planifiquen i gestionen, prenen decisions, investiguen, fixen l'estratègia i els objectius, i avaluen els resultats.

Professionals externs

Consultores, agències alienes, assessories de RP o comunicació. En la societat de la informació i el coneixement, la comunicació, les organitzacions, la participació i la reputació tenen un rol central.

DIRCOM I ADECEC

DIRCOM: Directors de comunicació. Informe sobre l'estat: les empreses que facturen més de sis milions d'euros tenen departament de comunicació.

ADECEC: Tot i que les empreses tenen un servei intern de RP, també contracten serveis externs.