Model de Desenvolupament Industrial Postindustrial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,43 KB
Origen i Transformació
El model actual de desenvolupament industrial s’origina en la crisi del petroli dels anys 70, amb l’aparició de la tecnologia informàtica. La incorporació de la informàtica a la indústria marca l’inici de l’era postindustrial als països desenvolupats. Aquests nous sistemes de producció generen nous factors de localització: proximitat a centres tecnològics, bones comunicacions i priorització del cost laboral sobre els recursos naturals. Quan es requereix mà d’obra poc qualificada, es recorre a la deslocalització de les empreses.
R+D+I i Nous Models de Producció
A partir d’aquí, les empreses aposten per la R+D+I per augmentar els beneficis. Com més s’inverteix en aquest mètode, menys es destina a mà d’obra. Això impulsa la terciarització de les activitats industrials a Europa, així com la concentració de capital i la internacionalització. Aquesta tendència porta a la fragmentació del procés de producció (fabricar parts d’un producte en diferents llocs), la deslocalització (establir empreses en països amb costos de producció baixos) i l’externalització (subcontractar empreses per a la fabricació de productes, amb l’avantatge d’estalviar en sous).
L’era postindustrial introdueix la producció en massa, que pot generar excedents d’estocs i, en conseqüència, la baixada de preus. Com a alternativa, sorgeix la producció flexible, basada en el mètode just-in-time, que evita l’acumulació d’estocs i els costos d’emmagatzematge.
Localització Global i Reptes
Aquestes noves formes de producció han donat lloc a una localització global: les activitats de R+D+I es concentren en centres metropolitans (Tòquio, Seattle...), mentre que les activitats d’alta qualificació es desenvolupen en centres de desenvolupament tecnològic. La localització global substitueix les activitats industrials tradicionals. Les activitats que requereixen mà d’obra semiqualificada es traslladen al sud-est asiàtic (microelectrònica), les de baixa qualificació a països subdesenvolupats (explotació) i les d’atenció al client es terciaritzen a les ciutats.
Els principals problemes d’aquest model són l’obsolescència (empreses madures que necessiten adaptar-se a noves necessitats productives i materials) i la competència de tercers països.