El model cosmològic d'Aristòtil

Aristòtil creia que el cosmos estava contingut en un espai tancat i finit. El model cosmològic d'ell era geocèntric, heterogeni, etern en el temps i limitat en l'espai, perquè afirmava que a terra estava situada al centre de l'univers.

D'una banda hi ha el món sublunar que es format per allò que queda per sota de la Lluna, que inclou tot el que hi ha a la superfície terrestre, és un espai imperfecte i canviant en el qual totes les coses estan compostes d'una mescla dels 4 elements d'Empèdocles, cadascun d'aquests elements tendeix a ocupar una posició determinada que és el seu lloc natural.

El món supralunar, format per tot allò que es troba situat per damunt de la Lluna, aquest àmbit és etern, immutable i diví. Però hi ha un 5è element que ell va anomenar èter. Ell pensava que un cos només es pot moure si és impulsat per un altre. Segons Aristòtil tot l'univers etern es mou impulsat per un 1er motor que és un ésser diví en activitat pura i que mou tot allò que existeix sense que ell sigui mogut per res ni ningú. Ell identifica el motor immòbil amb déu.

Ell va ser el fundador de la lògica, la branca de la filosofia que estudia l'estructura dels raonaments, la lògica d'Aristòtil ha estat i és molt important. Per ell era molt important perquè és la capacitat de parlar i pensar. Ell va estudiar el llenguatge apofàntic que s'utilitza per afirmar o negar alguna cosa. Quan el subjecte és un en concret ens trobem davant d'un enunciat singular.

Quan el subjecte és un concepte és un enunciat general, aquests es poden classificar en universals (quan allò que afirma és vàlid per tots els individus inclosos en el subjecte) en particulars (si allò que afirma és cert per a alguns individus concrets) i en indefinits (no està clar si l'afirmació es pot aplicar a tots els individus o només a alguns.

El sil·logisme és un raonament format per 3 anunciats, els dos primers són les premisses, ell va analitzar les diferents figures i modalitats que podien adoptar els sil·logismes i va mostrar amb deteniment quins tipus de raonaments són vàlids i quins no. Per Aristòtil l'ésser humà és l'animal amb logos, a més el domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals, perquè gràcies a la paraula som capaços d'apreciar allò que és bo i just.

El cos i l'ànima formen una unió substancial inseparable, perquè el cos és allò del que estem fets mentre que l'ànima és la configuració que pren aquesta matèria per tal de fer de nosaltres allò que som. Per ell l'ànima està relacionada amb la nostra activitat vital i intel·lectual. 3 funcions de l'ànima: 1. Funció vegetativa= Permet a tots els éssers vius nodrir-se, créixer i reproduir-se. 2. Funció sensitiva= Fa possible que alguns éssers vius puguin percebre el món que els envolta i interactuar-hi. 3. Funció Racional= Ens permet parlar i raonar.