Model cooperatiu i Aprenentatge Servei en Educació Física

Model cooperatiu

Model cooperatiu: és un procediment d'ensenyament que organitza la classe en petits grups mixtos i heterogenis, on l'alumnat treballa de manera coordinada per assolir objectius comuns, com ara resoldre situacions problema o construir coneixement. Aquest model té una doble finalitat: d'una banda, millorar el rendiment acadèmic de tots els estudiants i, de l'altra, fomentar habilitats socials i valors de ciutadania, com el respecte per la diversitat i la cohesió de grup.

Es basa en cinc pilars fonamentals:

• Interdependència positiva
• Responsabilitat individual
• Interacció promotora
• Habilitats interpersonals
• Procés grupal

Aprenentatge Servei (ApS)

Aprenentatge Servei (ApS): és una metodologia educativa que combina de manera intencional i significativa l'aprenentatge curricular (de coneixements, competències i valors) amb una acció de servei autèntic a la comunitat. L'objectiu és satisfer paral·lelament tant els objectius d'aprenentatge com els de servei. Aquesta metodologia busca que l'alumnat esdevingui el protagonista en la realització d'una activitat útil per a l'entorn, promovent un aprenentatge intencional a través de la reflexió i l'experiència.

Pedagogia i didàctica

Pedagogia: definida com l'estudi dels processos d'ensenyament i aprenentatge, la pedagogia té com a objectiu entendre com es produeix l'aprenentatge per dissenyar estratègies que promoguin el desenvolupament integral. Actua com una disciplina clau per adaptar l'educació a les necessitats dels estudiants i del context social.

Didàctica: la didàctica és l'art d'ensenyar i aprendre, centrant-se en la comprensió dels processos d'aprenentatge i l'adaptació de les estratègies d'ensenyament. Inclou metodologies i tècniques que connecten les necessitats de l'estudiant amb els objectius educatius.

Activitat física i educació física

Activitat física: qualsevol moviment corporal que implica l'ús de la musculatura i un cost energètic, i que genera beneficis físics, emocionals i socials. També facilita la interacció amb l'entorn i es veu com una eina per promoure la salut i el benestar.

Educació física: l'educació física (EF) utilitza l'activitat física com a vehicle per ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats motrius, coneixements i actituds positives cap a un estil de vida saludable. Aquesta disciplina té un component pedagògic que busca integrar els beneficis físics amb els emocionals i socials.

Pedagogia crítica

Pedagogia crítica: és un enfocament educatiu que busca reflexionar críticament sobre els continguts, els mètodes i els objectius de l'ensenyament. És un marc pedagògic amb una base epistemològica que cerca transformar l'educació en una eina per a la justícia social, l'equitat i l'emancipació.

Objectius i supòsits teòrics

• Participació social
• Comunicació horitzontal
• Humanització dels processos
• Contextualització
• Transformació social

Aprenentatge competencial: definició

Aprenentatge competencial — definició:

• Està orientat a empoderar els alumnes perquè desenvolupin habilitats pràctiques, actitudinals i procedimentals.
• L'objectiu és aprendre a aprendre al seu ritme, preparant-los per afrontar situacions socials diverses.

Elements principals:

1. Empoderament de l'alumnat
2. Seqüència didàctica
3. Varietat d'activitats
4. Interdisciplinarietat
5. Treball cooperatiu

Sabers

1. Vida activa i saludable
2. Resolució de problemes en situacions motrius
3. Activitats motrius lúdiques i culturals
4. Interacció amb l'entorn en el temps de lleure
5. Autoregulació emocional i social

Valors

1. Respecte en l'educació física
2. Cooperació i treball en equip en l'educació física
3. Esforç i superació personal en l'educació física
4. Autonomia i responsabilitat en l'educació física
5. Joc net i justícia en l'educació física
6. Igualtat i inclusió en l'educació física

Tipus d'educació

Educació formal:

• Reglada i oficial; segueix un sistema acadèmic establert.
• Implica titulacions oficials que certifiquen els coneixements adquirits.
• Inclou escoles, instituts i universitats.

Exemples: Educació primària, ESO, batxillerat, graus universitaris.

Educació no formal:

• Fora del sistema educatiu oficial, però amb objectius pedagògics.
• Pot incloure cursos, tallers, activitats esportives o musicals organitzades.
• Característiques: intencionalitat educativa; sovint realitzada per professionals qualificats; pot culminar amb certificats no oficials.

Exemples: cursos d'idiomes, activitats d'educació ambiental, extraescolars.

Educació informal:

• Aprenentatge no estructurat, espontani i sovint inconscient.
• S'adquireix en el dia a dia a través de la interacció amb l'entorn.

Exemples: aprendre a cuinar amb la família, consells d'amics, influències de les xarxes socials.

Codi deontològic

Codi deontològic: redacta uns principis i regles que s'han de seguir per assumir responsabilitat i mantenir una ètica professional.

1. Deures professionals
2. Confidencialitat i secret professional
3. Llibertat i independència professional
4. Conflicte d'interessos
5. Actualització professional i formació contínua
6. Col·laboració i relacions entre professionals
7. Responsabilitat civil i assegurances
8. Relació amb els clients
9. Lluita contra el dopatge
10. Respecte pel medi ambient
11. Publicitat i noves tecnologies

Competències generals del professorat

• Motivar l'alumnat: generar interès i compromís.
• Planificar i programar reflexivament: dissenyar activitats ajustades a objectius i contextos.
• Exigir i avaluar amb criteri: utilitzar mètodes d'avaluació coherents amb els objectius.
• Gestionar la classe: organitzar l'espai, els recursos i el grup per optimitzar el treball.
• Facilitar l'aprenentatge: acompanyar l'alumnat perquè assoleixi progressos significatius.
• Educar en valors: promoure actituds ètiques, respecte i responsabilitat.

Evolució de les lleis d'educació

1. LGE (1970): regula per primera vegada tot el sistema educatiu espanyol.
2. LOE (2006): integra diverses normatives anteriors i introdueix les competències bàsiques.
3. LOMLOE (2020): respecta la pluralitat lingüística, fomenta l'aprenentatge competencial i incrementa l'autonomia dels centres educatius.

Objectius d'aprenentatge

L'objectiu 1 (Saber) és comprendre els riscos i beneficis de la vida activa i els hàbits saludables, mentre que el 2 (Saber) se centra a identificar elements tècnics, tàctics i estratègics per a la resolució de problemes motrius i el 3 (Saber) vol que es coneguin les mesures de seguretat i sostenibilitat per a activitats a l'entorn natural; el 4 (Saber) busca valorar la diversitat de manifestacions motrius culturals (com la dansa o l'expressió corporal).

Pel que fa al Saber Fer, l'objectiu 5 és implementar un programa personal d'activitat física i descans per al benestar i el 6 consisteix a aplicar habilitats motrius, tècnica i tàctica per superar reptes en jocs i esports; el 7 es basa en dissenyar activitats a l'aire lliure respectuoses amb l'entorn (sostenibilitat i seguretat) i el 8 en utilitzar recursos expressius i comunicatius corporals (gestos i moviments).

Finalment, en l'àmbit del Saber Estar, l'objectiu 9 és manifestar respecte, empatia i acceptació de la diferència per a la cohesió social i el 10 es centra a adoptar actituds de cooperació i tolerància a la frustració en contextos motrius.