El model capitalista dels EUA (1945-1991): Hegemonia, crisi i transformació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
El model capitalista dels EUA (1945-1991)
Hegemonia i crisi del model americà
Entre 1945 i 1991, el model de vida americà, basat en l'alt consum i la democràcia liberal, va ser emulat pels països capitalistes. Aquesta expansió es va frenar el 1973 amb la crisi del petroli. Paral·lelament, el sistema comunista es va expandir per l'Europa de l'Est, Àsia, Àfrica i Amèrica. A principis dels 80, problemes interns del bloc soviètic van portar a la crisi del sistema, la desaparició del socialisme a l'Europa de l'Est i la caiguda de l'URSS.
L'hegemonia dels Estats Units
El model polític i econòmic
El sistema polític estatunidenc, basat en la Constitució de 1787 (amb esmenes com l'abolició de l'esclavitud el 1868 i el sufragi femení el 1920), es va convertir en un model. Com a república federal descentralitzada, amb Senat i Cambra de Representants, el seu sistema bipartidista va veure alternar-se presidents republicans i demòcrates. Des de 1945 fins a 1992, els presidents van ser: Harry Truman, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy, Lyndon B. Johnson, Richard Nixon, Gerald Ford, Jimmy Carter, Ronald Reagan i George Bush.
L'economia estatunidenca es basava en recursos naturals, innovació i empreses multinacionals. La seva banca era líder mundial i el dòlar, convertible en or fins a 1971, va ser la moneda dominant. El FMI i el Banc Mundial van reforçar aquesta primacia. Malgrat la prosperitat, les desigualtats persistien. Cap al 1960, entre el 20% i el 25% de les famílies, sobretot les afroamericanes, eren pobres.
Moviments socials i contestació
Aquestes desigualtats van impulsar la lluita pels drets civils, amb Martin Luther King com a figura destacada (assassinat el 1968). Líders com Malcolm X i organitzacions com les Panteres Negres van radicalitzar el moviment. El moviment hippy va promoure la no-violència, la llibertat sexual i la vida comunitària, rebutjant el consumisme. Van introduir nous hàbits com la indumentària, la música i els cabells llargs. Simultàniament, el feminisme (Women's Lib) va denunciar el sexisme i va reclamar la igualtat de drets i oportunitats per a les dones.