Model Burocràtic de Max Weber: Característiques i Condicions

Model Burocràtic de Max Weber

Max Weber (1864-1920) va ser un teòric fonamental en la literatura sobre la burocràcia. La seva obra principal, Economia i Societat, dedica un capítol sencer a l'estructura de les grans organitzacions d'acord amb el model burocràtic.

A) Condicions Prèvies del Model Burocràtic

M. Weber estableix una sèrie de condicions necessàries per tal que els models burocràtics es puguin desenvolupar:

1. Economia basada en el patró d'intercanvi "diners". En definitiva, ha d'existir una economia que no parteixi de l'intercanvi en espècie sinó que parteixi del valor d'una moneda.
2. Economia de mercat amb generació d'excedents. Cal que es doni un model d'economia de mercat amb la generació d'excedents; d'aquesta manera, part d'ells podran servir per a remunerar els membres de les estructures.
3. Grans estructures orgàniques que impliquin una elevada complexitat en els objectius i finalitats. Han d'existir grans estructures, públiques i/o privades, que impliquin objectius complexos i requereixin alts nivells de sofisticació en l'organització interna.
4. Concentració piramidal i jeràrquica dels mitjans. Els mitjans han d'estar concentrats en pocs centres i ha d'existir una relació de jerarquia entre el vèrtex de la piràmide i la base.

B) Característiques del Model Burocràtic

Weber dedica el capítol "La burocràcia" a l'explicació del model i a les seves implicacions organitzatives:

1. Estructura articulada a partir de la distribució de funcions. L'estructura de l'organització s'establirà a partir d'una distribució de funcions específica per a cada unitat i cada agent.
2. Distribució de les funcions mitjançant normes i textos legals. La distribució i assignació de les funcions es fa mitjançant textos normatius. Cada unitat i cada agent desenvolupa les responsabilitats i tasques que la norma li assigna.
3. Protocol·lització dels procediments i tramitació per escrit. Els procediments estaran també clarament determinats per normes que establiran l'ordre i contingut de cadascun dels tràmits. Cadascun d'aquests tràmits estarà documentat per escrit.
4. Els agents que componen l'estructura segueixen aquest protocol d'acord amb els requisits previstos. Els agents responsables de cada tasca la desenvolupen d'acord amb el protocol o procediment establert i en la forma prevista.
5. Existència d'una jerarquia clara i definida. Existència d'una jerarquia de rang, però també de competència i funció. Aquest ordre jeràrquic i les seves atribucions també estaran previstes per normes.
6. Especialització funcional dels agents. De fet, el terme "funcionari" ens remet inevitablement al terme "funció". Cada agent desenvolupa un conjunt de tasques preestablert i diferenciat.
7. Professionalització. Els agents (funcionaris) es dediquen a la seva tasca de forma professional i reben un salari per aquesta dedicació.
8. Accés a la professió. Els agents accediran al seu càrrec mitjançant un mecanisme de prova de les seves capacitats de tipus objectiu (examen) i seran nomenats per una instància jeràrquicament superior.
9. Permanència en el temps. Els agents podran ser sancionats d'acord amb un procediment establert i només així cessaran en la seva condició.
10. Neutralitat. La interacció entre les dues característiques anteriors generarà un cos no sotmès als canvis externs i que desenvoluparà les seves funcions de forma "neutra" respecte a situacions externes no previstes.