Model aristotelicoptolemaic

Substancia Metafísica moderna: primera veritat subs.Pensant. El paper del Subjecte filosofia moderna: Descartes produeix un canvi que és molt Important en l'orientació de la metafísica. Aquest adopta un punt De vista diferent de altres pensadors, segons ell si volem trobar una realitat indubtable ens hem de fixar en el subjecte que pensa. En la Filosofia moderna, el paper del subjecte és fonamental.//3 Subst.Descartes// La substancia en el Racionalisme: El filosof Alemany Leibniz creia que hi havia infinites substancies. Al seu Entendre, la realitat estava composta per una infinitat de Substancies elementals que va anomenar mònades. Leibniz pensava que Les mònades eren punts de força que formaven tot allò que Existeix. Spinoza, en canvi, creia que només existia una única Substancia, que es correspon amb la totalitat d'allò real. Per a Spinoza, tot el que existeix és una realitat única. Aquesta Substancia es pot identificar amb l'Univers sencer i també amb Déu. Els éssers humans som capaços d'apreciar-ne dos que són l'extensió I el pensament.// Cosmovisió aristotèlica: Diem que la cosmovisió Aristotèlica és teleològica perquè defensa que tot allò que Existeix persegueix una finalitat. En el model d'Aristòtil L'Univers es pot comparar amb un enorme ésser vivent format per Innombrables parts que tracten d'assolir les seues pròpies metes. Per a Aristòtil tan sols és possible entendre l'Univers si Comprenem la causa final que persegueixen totes les coses Aristòtil Creia que l'Univers era geocèntric,la Terra situada al centre del Cosmos, per a ell l'Univers sempre ha existit per la qual cosa és Etern en el temps. Aristòtil va suposar que cada astre estava tancat En una esfera cristal·lina que girava al voltant de la Terra. La Primera esfera la Lluna. A continuació hi ha les esferes del Sol i Dels planetes. L'última esfera conté les estreles i marca el límit Del cosmos. Per a ell l'Univers té un limit en l'espai per la qual Cosa és finit. Creia que l'Univers era heterogeni dividit en dues Regions. Per sota de l'esfera de la Lluna el món sublunar que Incloïa la Terra. Segons Aristòtil està subjecta al canvi, a la Generació i a la corrupció D'acord amb la cosmovisió aristotèlica L'Univers es geocèntric, limitat en l'espai,etern en ell temps, Heterogeni i teleològic.// Les esferes sublunar i supralunar: L'esfera sublunar està formada pels 4 elements d'Empedocles. Cada Element té el seu lloc natural, al qual tendeix a tornar de manera Espontània. A la terra li correspon al sota perquè es l'element més Pesant. Damunt l'aigua, damunt l'aire i damunt el foc. Per damunt De la Lluna hi ha el mon supralunar format pel sol, els planetes i Les estreles. En el model aristotèlic els astres són divins. Atés Que la zona supralunar és perfecta no s'hi poden produir canvis i Tots els astres d'aquesta regió són immutables i eterns. En la Filosofia d'Aristòtil el moviment s'explica com un pas de l'esser en Potència a l'ésser en acte. Aristòtil creia que el moviment de les Esferes celestes es transmitia de les unes a les altres. Aquest Procés necessita un primer motor que és l'empeny de la primera Esfera//.L'univers mecànic: Copèrnic va proposar una nova visió Del cosmos molt diferent de la d'Aristòtil, va proposar un model Heliocèntric segons el qual la terra gira al voltat del Sol. En la Cosmovisió moderna no es presta atenció a la causa final, l'única Causa que interesa es la causa eficient que es pot descriure Mitjançant les lleis de la física.L'Univers Newtonià es homogeni Perque està governat per les mateixes lleis a tot arreu, en la Cosmovisió de la física clàssica la natura esta formadaper matèria Inerta que està subjecta a lleis matemàtiques. En aquesta època L'Univers sovint es comparava amb un rellotge. La cosmovisió de la Física clàssica és determinista perquè estableix que el cosmos Està subjecte a moviments que es poden predir amb exactitud.// La Física contemporànea: El físic Albert Einstein va proposar la Teoria de la realtivitat. Einstein va afirmar que la velocitat de la Llum havia de tenir el mateix valor per a tots els observadors. Pero Això significava assumir que tant l'espai com el temps són Relatius, perquè la seua magnitud depén de l'observador que els Mesura La teoria de la relativitat afirma que els mesuraments Espacials i temporals poden ser diferents per a persones diferents. La relativitat atorga un paper important a l'observador que descriu La realitat. A més la teoria de la relativitat indica que la massa i L'energia són dues manifestacions d'una mateixa ralitat, per la qual Cosa es poden transformar l'una en l'altra.// Mecanica quantica: Els Científics es van veure obligats a introduir un nou model explicatiu Molt diferent de la mecànica newtoniana. Per a la física clàssica Tant la materia com l'energia són contínues. La mecànica quàntica Va sorgir quan els científics es van veure obligats a revisar Aquesta suposició bàsica. Segons aquesta nova manera de veure les Coses, la natura sí que fa salts. Per poder explicar els fenòmens Que estaven estudiant, els físics van haver de suposar que l'energia No és contínua, únicament es pot intercanviar en forma de paquets. Aquests paquets d'energia van rebre el nom de quàntums//El principi D'indeterminació:La mecànica quàntica estableix que és impossible Conéixer al mateix temps i amb tota certesa la posició i la Velocitat d'una partícula. Aquest afirrmació es coneix com a Principi d'indeterminació. Quan s'estudien les propietats d'un Electró no podem conéixer la trajectòria de l'electró.La mecànica Quàntica també afirma que les partícules participen d'un Comportament ondulatori// Atzar i observador:Recordem que la mecànica Quàntica només ens permet determinar la probabilitat que l'electró Siga en un lloc determintat, amb la qual cosa s'introdueix la idea de L'atzar. Les conseqüencies d'aquests plantejaments són quasi Increibles. La física és incapaç de dir-nos amb seguretat quin és L'estat en què es troba la realitat. Tot el que pot fer és Donar-nos-en una probabilitat. La intervenció de l'observador Produeix efectes en la realitat que no podem evitar. És impossible Mesurar un fenomen sense afectar-lo. Això significa que no podem Conéixer la realitat per si mateixa, ja que l'actuació de L'observador modifica el món quan l'estudia.// Teoria del caos: és Una de les disciplines científiques que ha provocat més interés Els darrers anys. Els científics anomenen “sistemes dinàmics” Les configuracions d'objectes que canvien amb el temps. Els físics Creien que, si coneguérem quin és l'estat d'un sistema en un moment Donat, hi podríem aplicar les lleis de la física per saber com Evolucionarà en el futur.Aquesta pretensió es va mostrar inexacta. El comportament de certs casos complexos van resultar molt difícils De calcular amb precisió. Aquests sistemes semblava que depenien de Manera crítica de les condicions inicials, de manera que una Xicoteta alteració en les condicions de partença podia comportar Canvis enormes en la situació final. Això és el que es coneix com A efecte papallona, tot fent referència al fet que, si una papallona Bat les ales en un moment determinat, pot canviar la situació Inicial i causar resultats imprevisibles a llarg termini.