El Mode Humà: Llibertat, Sentiments i Responsabilitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

El Mode Humà d'Obrar: La Llibertat

La llibertat és la característica fonamental del comportament humà i té dues dimensions principals:

  • Primera dimensió: Gràcies a la formalitat de la realitat, l'ésser humà pot decidir el seu comportament.
  • Segona dimensió: Decidim el nostre comportament perquè gaudim del poder d'actualitzar alguna de les possibilitats que tenim a la nostra disposició.

La llibertat és un poder, una força que es nodreix de les nostres necessitats. Quan aquestes necessitats es fan conscients, esdevenen desitjos que exigeixen el disseny i la realització de projectes per a la seva satisfacció (necessitats → desitjos → projectes).

L'ésser humà no és omnipotent i està condicionat per:

  • Les possibilitats que té a la seva disposició, les quals varien segons la seva condició natural, social, cultural i històrica.
  • Les decisions que adopta, que poden afavorir o perjudicar la seva llibertat.

La llibertat ens permet crear noves necessitats. Del poder de la llibertat sorgeixen totes les aficions i les activitats més elevades de la vida de l'esperit. L'ésser humà és "l'etern insatisfet" i, amb aquest poder, inventa instruments per a la satisfacció de les necessitats, la qual cosa converteix l'ésser humà en "l'ésser tecnològic".

Aquest poder ens fa responsables del que fem. Aquesta responsabilitat la tenim davant de tot allò en què influeixen les nostres decisions: responsabilitat davant de nosaltres mateixos, davant del medi i davant dels altres, dels quals som responsables per acció o per omissió.

El que la llibertat NO és:

  • Fer l'impossible, ja que tenim un marc finit de possibilitats.
  • No tenir responsabilitats.
  • No haver de donar explicacions del que fem.
  • No tenir necessitats en absolut.
  • Fer el que ens dona la gana en cada moment.

El Mode Humà de Sentir

La realitat que l'ésser humà percep l'afecta, suscitant en ell sentiments. Els sentiments són blocs d'informació que inclouen valoracions en les quals el subjecte està implicat.

L'estructura universal dels sentiments inclou tres dimensions:

  • Cognitiva (blocs d'informació): El sentiment és una resposta afectiva a una situació que percebem.
  • Afectiva (valoracions): El que percebem s'avalua segons si afavoreix o dificulta la realització dels projectes del jo.
  • Comportamental (predisposició a actuar): Tot sentiment proposa una "expressió" que tendeix a ser universal (el crit expressa dolor, el plor expressa tristesa, etc.).

Quan un sentiment s'estabilitza en una persona, podem parlar d'hàbits sentimentals, el conjunt dels quals determina un talant. Quan el sentiment és breu, sobtat i acompanya modificacions fisiològiques clares i estereotipades, parlem d'emoció. Quan és intens i desmesurat, parlem de passions.

Entradas relacionadas: