Modalitats Sensorials: Interoceptivitat, Exteroceptivitat i Propioceptivitat

Modalitats Sensorials

Interoceptivitat

La interoceptivitat fa referència a la percepció dels estímuls que es generen dins del cos, com ara la set o la fam. Aquests estímuls s'anomenen reaccions orgàniques generals. Els senyals interoceptius provenen de diversos òrgans sensorials, com ara les parets viscerals digestives, cardíaques i pulmonars. Des del punt de vista psicològic, la interoceptivitat és la base per a la construcció de comportaments, i des del punt de vista psicobiològic, és essencial per a la preservació de la vida de l'organisme.

Els receptors interoceptius es poden classificar en tres tipus:

• Mecanoceptors: Detecten canvis mecànics, com ara la pressió a la vàlvula mitral.
• Quimioreceptors: Detecten canvis químics, com ara l'augment de glucogen a la sang.
• Nociceptors: Detecten estímuls dolorosos.

Exteroceptivitat

La exteroceptivitat fa referència a la percepció dels estímuls que provenen de l'exterior del cos a través dels cinc sentits: olfacte, tacte, vista, gust i oïda. Tot i que l'estímul prové de l'exterior, la resposta orgànica sempre és una resposta de l'organisme viu. L'exteroceptivitat està lligada als processos culturals i crea les bases del nostre comportament conscient, vinculat a l'escorça cerebral.

L'exteroceptivitat es pot dividir en dos grups:

• Sensibilitat a distància: L'estímul es troba lluny del cos. L'origen de la reacció és possible gràcies a l'espai que separa l'estímul de l'analitzador sensorial corresponent. Exemples: olfacte, oïda i vista.
• Sensibilitat per contacte: L'estímul es troba molt a prop del cos. L'origen de la reacció només és possible per l'aplicació directa de l'estímul sobre l'analitzador sensorial. Exemples: gust i tacte.

Propioceptivitat

La propioceptivitat fa referència a la percepció dels estímuls que provenen de l'aparell locomotor (articulacions, tendons i músculs). Aquesta modalitat sensorial és essencial per a la qualitat del moviment.

Els receptors propioceptius es troben en:

• Fusos musculars: Situats a l'interior del múscul i en paral·lel a les fibres musculars. El nombre de fusos no depèn de la mida del múscul, sinó de la precisió que s'exigeix. Inicien el reflex miotàtic quan són estimulats per un estirament de les fibres.
• Òrgans tendinosos de Golgi: Receptors situats als tendons musculars, col·locats en sèrie. Són estructures molt sensibles i de descàrrega ràpida. Regulen la tensió generada per la contracció muscular i inicien el reflex miotàtic invers, que disminueix la tensió muscular per prevenir lesions.
• Receptors articulars de Ruffini: Receptors de distensió i tracció del moviment articular. Es troben a la càpsula articular i proporcionen informació sobre la posició inicial i final, la direcció, el sentit, la velocitat i l'acceleració del moviment.
• Receptors vestibulars (sistema macular i canals semicirculars): Situats a l'os temporal del crani, envoltats d'endolimfa. Estan relacionats amb el desplaçament del cap i intervenen en l'equilibri i en alguns moviments oculars.