Modalitat d'Observació i Direct Cinema: Característiques i Evolució

Modalitat d’Observació: Direct Cinema

Es tracta de la modalitat representada pel moviment cinematogràfic Direct Cinema nord-americà, el qual va introduir desenvolupaments tecnològics a principis dels anys seixanta, com ara equips portàtils, lleugers i sincrònics. Aquests avenços, combinats amb una societat més oberta i un conjunt coherent de teories fílmiques i narratives, van permetre un acostament diferent als subjectes. Els directors donaven prioritat a una observació espontània i directa de la realitat.

Aquesta modalitat permetia que el realitzador registrés la realitat sense involucrar-se amb el que feia la gent, sempre que no es dirigissin explícitament a la càmera. Com cita Barnouw, l'artista del Direct Cinema ocupa el paper d'observador distanciat.

Principals Característiques del Direct Cinema

Com a principals característiques d'aquesta modalitat, destaquen:

• No intervenció del director: L'objectiu és que l'espectador experimenti una reproducció de la vida tal com es viu.
• Observació sense intervenció oberta: El filmador vol observar el que passa davant de la càmera.
• Descripció de la quotidianitat: Aquesta modalitat no està centrada i organitzada al voltant de la solució d'un enigma o problema, sinó que tendeix a descriure l'experiència contemporània.
• Ús del temps real: Els directors utilitzen el muntatge per potenciar la impressió de temporalitat autèntica, utilitzant el present.
• Rebuig d'elements no diegètics: Queda totalment descartat el comentari voice over, la música no diegètica, els intertítols, les reconstruccions i les entrevistes.

Pioners i Exemples Clau (Anys 60)

• Primary (Robert Drew, 1960)
• Titicut Follies (Frederick Wiseman, 1967)
• Salesman (Germans Maysles, 1969)

Visionaments i Exemples Recents

• Tishel (Victor Kossakovsky, 2003)
• Vivan las Antípodas (Victor Kossakovsky, 2011)
• El cuaderno de barro (Isaki Lacuesta, 2011)
• Pink Saris (Kim Longinotto, 2010)
• Divorce Iranian Style (Kim Longinotto, 1998)

El Nou Documental d'Observació i la Televisió

Segons Stella Bruzzi, les formes d'aquest tipus de documental s'han utilitzat a la televisió per crear programes d'entreteniment (com ara reality shows, docusoaps, Bellvitge Hospital, Casar-se amb un milionari, etc.). Aquesta evolució dels docusoaps als reality ha redefinit el documental d'observació televisiu.

Característiques del Subgènere Televisiu

Les característiques d'aquest subgènere del documental d'observació serien les següents:

• Èmfasi en l'entreteniment: Aquesta és la seva finalitat principal, la qual cosa modifica elements de la modalitat original.
• Edició ràpida: S'utilitza una edició ràpida alternant històries o personalitats.
• Ús del Voice Over: A vegades apareix un voice over prominent, que era descartat en el Direct Cinema clàssic.
• Selecció de personalitats: Es busca gent que ja de per si sigui atractiva per a la càmera.
• Focalització en la quotidianitat: Aquest és l'element que es manté intacte respecte als documentals observacionals originals.