La moda a l'antiga Roma: vestits, calçat, pentinats i complements

El vestit femení a l'antiga Roma

A la Roma primitiva, les dones romanes portaven la toga a sobre de la túnica, igual que els homes. Ben aviat, però, el vestit femení va anar canviant: es deixa d’utilitzar la toga i es cobriren amb l’estola (stola), un vestit llarg fins als peus que se subjectava a la cintura amb un cinturó, i de vegades duien un altre cinturó que es cordava més avall.

Per sortir en públic, les romanes es posaven al damunt un mantell (palla), que els cobria les espatlles i, si volien, també el cap. Com a roba interior, les romanes portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenat fàscia pectoralis o strophium.

El calçat i els complements

Les sabates que acompanyaven la toga eren els calcei; n’hi havia de diferents tipus, entre els quals cal distingir el calceus patricius, lligat amb quatre tires de cuir i de color, i el calceus senatorius, de cuir negre.

Altres vegades també podien portar una mena d’esclops (socci). Quan no estaven en públic, els romans es posaven sandàlies (soleae), les quals s’ajustaven amb petites tires de cuir que es feien passar entre els dits.

Tant els homes com les dones utilitzaven el mateix tipus de calçat, calcei, soleae i socci. El calçat femení, però, tenia una pell més suau i uns colors més vius (el color vermell i el daurat eren molt usats).

Entre els romans no existia el costum de portar barret. Només se’n posaven quan feien viatge o si havien d’estar molta estona al sol; era un barret d’ala ampla (petasus). Les noies joves sempre anaven amb el cap descobert, però les matrones podien tapar-se’l amb una punta del mantell.

Com a complements, la dona romana podia portar un ventall (flabellum) o una ombrel·la (umbella).

Quant a ornaments personals, els romans només solien dur un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que els servia de segell: la impressió de l’anell tenia la mateixa validesa que la signatura en els nostres temps. Les romanes, en canvi, portaven moltes joies al damunt: des d’anells, diferents dels dels homes, agulles (acus), agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçalets (armillae), collarets (monilia o torques), fins a gruixudes cadenes d’or al coll o als turmells (periscelis).

Els pentinats

Els antics romans solien deixar que la barba i els cabells els creixessin lliurement, fins que, a partir del final del segle III aC, va difondre’s el costum de tallar-se els cabells i afaitar-se la barba, la qual cosa implicava els serveis d’un barber (tonsor). De totes maneres, la tendència era d’afaitar-se la barba només a partir dels quaranta anys, edat en què començaven a sortir els primers pèls blancs. Així doncs, s’afaitaven tot el rostre per no deixar veure aquells primers senyals que consideraven de vellesa.

Els joves deixaven créixer els primers pèls fins que tenien una barba ben espessa; llavors s’afaitaven aquesta primera barba i la consagraven a una divinitat: era un gran esdeveniment familiar. Un cop afaitada aquesta primera barba, continuaven portant una barbeta que els joves elegants cuidaven molt acuradament.

Aquest costum va durar molt de temps, fins a l’època de l’emperador Adrià, que com que tenia un problema facial va deixar-se créixer la barba i així va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se. D’aquesta manera, la moda de la barba llarga continua fins a l’època de Constantí, que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que aquesta vegada va durar fins al final de l’Imperi romà.

Com és evident, no tots els romans seguien la moda del moment, però hi havia algunes persones que, per alguna circumstància especial, no havien de seguir el costum imposat socialment. Aquestes persones eren les que estaven de dol i els acusats en un judici, que anaven bruts i mal vestits per commoure la compassió del jurat.

Els filòsofs sempre portaven una barba espessa i molt llarga, seguint un costum grec.

El pentinat masculí

Pel que fa al pentinat, els homes lliures solien portar els cabells curts o rapats al zero; en canvi, els joves podien portar-los llargs. Hi va haver diferents modes: des d’afaitar-se el cap fins a arrissar-se els cabells o portar un petit serrellet.

El pentinat femení

Quant als pentinats femenins, cal dir que no hi va haver mai la moda dels cabells curts. Les noies joves lluïen un pentinat molt senzill: unes trenes recollides a la part alta del cap, una trossa baixa sobre la nuca, etc. Molt més complicats eren els pentinats de les matrones romanes, que necessitaven l’ajuda d’una esclava especialitzada en aquests temes, l’ornatrix. Eren pentinats molt alts, amb diversos pisos de cabells, naturals o postissos, ornamentats amb cintes, perles, flors, etc., utilitzats probablement per a festes o recepcions de gala.

Les romanes també acostumaven a usar postissos, perruques, tints i ungüents de color, entre altres productes. Els homes també els utilitzaven, tot i que no estava gaire ben vist pels seus conciutadans.