Mitologia Grega i Varietats Dialectals del Català: Apunts Essencials

La Teogonia: El Naixement dels Déus

Al principi, Gea va sorgir del Caos. Gea tota sola va engendrar les Muntanyes, el Ponto i el déu Urà.

Urà i la Castració de Cronos

Van néixer els Hecatonquirs, els Ciclops i els Titans. Urà va tancar els seus fills al Tàrtar. Gea persuadeix els seus fills Titans perquè ataquin Urà. Cronos castra el seu pare amb una falç.

• De la sang i el semen d’Urà, en caure a terra, van néixer les Erínies i els Gegants.
• De la sang i el semen d’Urà, en caure al mar, va néixer Afrodita.

Els Titans van donar la sobirania de tot l’univers a Cronos.

Cronos, Rea i el Naixement de Zeus

Cronos es casa amb la seva germana Rea. Primer van néixer Hestia, Demèter i Hera. Després van néixer Hades, Posidó i Zeus. Cronos es menja els seus fills quan neixen. Rea enganya Cronos i li dóna una pedra. Zeus és criat i alimentat per la cabra Amaltea a Creta.

La Titanomàquia i la Victòria de Zeus

Metis li dóna una poció a Zeus. Cronos beu la poció i vomita els seus fills. Zeus i els seus germans es rebel·len contra la tirania del seu pare, Cronos. Els Titans elegeixen Atles com a cap. Comença la Titanomàquia.

• Els Ciclops i els Hecatonquirs ajuden Zeus en la guerra.
• Els Titans són derrotats i Atles és castigat a sostenir el món.

Zeus i els seus germans es converteixen en déus suprems.

Pràctiques Religioses i Festes Gregues

Tipus de Sacrificis

Sacrificis Incruents (sense sang)

S'oferien productes del camp.

Sacrificis Cruents (amb sang)

Per a cada déu i deessa es sacrificava un animal diferent amb característiques específiques.

Festes a Atenes

Les Panatenees

Se celebrava anualment pel mes de maig en honor d'Atena. Cada quatre anys es feia una festa especial que es deia Grans Panatenees.

Les Tesmofòries

Se celebraven en honor de Demèter i la seva filla Persèfone durant l'11, 12 i 13 d’octubre. Només hi podien participar les dones. Eren les festes de la fecunditat.

Festes en Honor de Dionís

Se celebraven tres festes d'una importància transcendental per al món occidental:

• Les Dionísies Agràries
• Les Lenees
• Les Grans Dionísies

Sociolingüística i Varietats del Català

Varietats Socials

Argot

És una varietat social que designa la parla privada que un grup social adopta com a senyal distintiu.

Llenguatge d’Especialitat

És la varietat que depèn de l’àmbit professional.

Característiques Dialectals

Català Central

• Desinència [-u] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
• Desinència [-és] en la 1a i 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu.

Rossellonès

• Desinència [-i] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
• Negació amb pas en comptes de no: ho fa pas (no ho fa).
• Els pronoms febles es col·loquen davant de l’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu.

Alguerès

• Present d’indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són (Exemple: jo só).
• Ús jerarquitzat dels articles lo [lú], los [lús].
• Ús de les formes de possessiu: mia, mies, tua, tues.

Nord-Occidental

• Els plurals dels antics mots esdrúixols llatins acabats en nasal tenen la terminació -ns: hòmens.
• L’article masculí és lo/los: lo pare.
• La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació té el morfema [-o].

Valencià

• Desinència [-e] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
• Desinències -ara, -era, -ira de l’imperfet de subjuntiu: cantara (cantés).
• En les combinacions pronominals de CI singular + CD, li no es canvia per hi: li la donaré (la hi donaré).