Mitologia Grecoromana: Les Parques, Fortuna i els Grans Vidents

Les Parques: Les Filadores del Destí

Les Parques són la personificació del destí. Ningú no pot fugir-ne. Es representen com tres ancianes que van filant el fil de la vida:

• Cloto: Controla els naixements.
• Làquesis: Controla la vida.
• Àtropos: Controla la mort.

En el moment que elles decideixen, tallen el fil i algú mor. En el món romà s’anomenen Tria Fata (les tres fades).

La Fortuna: Deessa de la Sort i el Destí

La Fortuna era una deessa jove, alegre i plena de vida que personifica la sort i el destí de les nostres vides. Es representa portant una banya (la cornucòpia). Dins hi ha monedes d’or que va repartint al seu caprici. També se la representa tapant-se els ulls amb una vena, simbolitzant la justícia o la imparcialitat del destí.

Profecies i Vidents: La Sibil·la, Cassandra i Tiresies

La Sibil·la: La Profetessa de Zeus

La Sibil·la és una profetessa que trobem a la mitologia grega i romana. Té el consell del Déu Zeus i se li fa cas perquè és de confiança.

La Sibil·la de Cumes

Es va enamorar d’Apol·lo i ella li va demanar poder viure tants anys com grans de sorra pogués agafar amb les dues mans. Però se li va oblidar dir-li que no envellís i va quedar demacrada. Condueix els herois al món dels morts, mostrant-los el camí.

Cassandra: El Do de la Profecia sense Persuasió

Sacerdotessa d’Apol·lo, ella volia el do de la profecia. Va fer xantatge a Apol·lo dient-li que podien tenir algun embolic, però en aconseguir el do, va rebutjar-lo. Apol·lo la va castigar i no li va donar el do de la persuasió. Podia endevinar què passaria, però ningú se la creia.

Tiresies: El Vident Cego

Tiresies no va néixer amb la capacitat de profecia, sinó que la va adquirir gràcies als déus. Hi ha dues versions principals sobre com va obtenir els seus dons:

Versió d'Apol·lodor (Segle I aC)

Apol·lodor, escriptor grec, deia que Tiresies era un jove que passejava un dia pel bosc i va veure la deessa Atenea nua banyant-se. Ella va castigar Tiresies privant-lo de la vista. La mare del jove va demanar-li que reconsiderés el càstig, però la deessa no va fer marxa enrere. Tot i això, li va purificar les orelles, permetent-li entendre el llenguatge dels ocells. També li va donar un bastó per caminar i una vida més llarga.

Versió d'Ovidi (Segle I dC)

Ovidi, escriptor romà, deia que Tiresies era un jove que anava passejant pel bosc i va veure dues serps mentre copulaven. Tiresies els va donar un cop per separar-les, provocant que es transformés en una dona durant set anys. Després va tornar a veure les serps, les va tornar a separar i va recuperar la seva forma masculina.

Mentre Zeus i la seva dona, Hera, discutien sobre qui gaudia més del plaer sexual, van demanar consell a Tiresies (que havia experimentat ambdós gèneres). Tiresies va dir que les dones tenien més plaer i una vida més agradable. Hera, enfadada i ofesa, va decidir castigar-lo i li va treure la vista. Zeus, per compensar-lo, li va donar el do de preveure el futur i li va concedir set vides.