Mitologia Grecoromana i Espectacles Romans: Anàlisi Detallada

Deïtats Gregues i Equivalents Romans

Afrodita (Venus)

• Nom en llatí: Venus.
• Dia associat: Divendres.
• Malaltia associada: Malaltia Venèria (ETS).
• Origen: Filla dels testicles d'Urà (déu del cel).
• Etimologia: Del grec *afre* (escuma) $\rightarrow$ Afrodita.
• Mite del naixement: Els testicles tallats (emasculats) per Cronos cauen al mar, es produeix escuma i d’aquesta surt Afrodita.
• Atributs: Copillets (querubins/angelets), poma d’or (per ser la més bella), coloms, rosa.
• Patrocini: Bellesa, amor i sexe.

Atena (Minerva)

• Nom llatí: Minerva.
• Atributs: Escut, casc, ègida, llança, òliba, olivera.
• Patrocini: Estratègia de la guerra, victòria (Nike), intel·ligència, fusters i teixidors.

Naixement d'Atena

• Zeus es menja Metis (embarassada) perquè un oracle li havia dit que el seu fill li prendria el tron.
• L'oracle no es compleix, però al cap de nou mesos Zeus té un fort mal de cap.
• Hefest, amb una destral, li parteix el cap a Zeus per fer sortir Atena.
• Atena neix gran, armada i amb un crit de guerra.
• Atena és una deessa verge.
• Zeus l’estimava molt.

Mite Associat: Aracne

• Aracne era una noia que afirmava ser millor teixint que Atena (supèrbia).
• Es va organitzar un concurs de teixit.
• Aracne va teixir un tapís de mites on Zeus tenia relacions sexuals amb mortals, mostrant un Zeus pervertit.
• Atena s’enfada, agafa una part del teler (fus) i la colpeja.
• La deixa mig morta.
• Atena, veient que s'havia passat, ruixa líquid màgic sobre Aracne.
• A Aracne li comencen a caure els cabells fins a convertir-se en aranya.
• Atena li imposa que a partir d'aquell moment teixirà per sempre.

Ares (Mart)

• Associacions: Mart (dimarts/març/marcial/Marc).
• Patrocini: Déu de la guerra, misèria, dolor, etc.
• Atributs: Llança, casc, escut.

Mite Associat: Els Amors d'Ares i Afrodita

• En aquella època, ser blanc i estar grassonet volia dir que es pertanyia a la reialesa.
• Hefest, déu del ferro, era sempre suat i lleig; era el marit d'Afrodita.
• Ares i Afrodita van al llit matrimonial.
• Quan Hefest s’assabenta de l'aventura, teixeix una xarxa molt fina.
• Quan Ares i Afrodita estan junts, Hefest agafa la xarxa per retenir-los, crida molta gent i els mostra així, castigant-los.
• Mercuri (Hermes) li diu a Hefest que ja n'hi ha prou.
• Hefest talla la xarxa i ells surten.

JASON I ELS ARGONAUTES

• Lloc d'origen: Iolcos.
• Oncle de Jàson: Pèlias, qui va prendre el tron d'Eison (pare de Jàson).
• Pèlias va matar el seu germà i els fills del germà, excepte un (el petit).
• La mare aconsegueix enganyar Pèlias: les criades es posen al voltant del nen i ploren, fent creure a Pèlias que el seu nebot havia nascut mort.
• Jàson es cria en una cova amb el centaure Quiró.
• Quan Jàson creix, torna.
• Un oracle adverteix Pèlias que ha de témer el dia que vingui un noi amb només una sabata.
• Quan Jàson torna a Iolcos, es troba amb Hera i li demana ajuda per travessar un riu.
• Hera es puja a cavall i, en travessar el riu, Jàson perd una sandàlia. La "iaia" (Hera) s'acomiada d'ell.
• Quan arriba, Pèlias s'adona que només porta una sandàlia.
• Jàson reclama el tron.
• Pèlias accepta, però li demana que demostri el seu valor anant a buscar el Velló d'Or (la pell d'un marrà d'or) a Còlquida.
• Jàson hi accedeix.
• Hera fa que Argos, el millor constructor de vaixells de Grècia, li construeixi un vaixell anomenat Argo.
• Els argonautes són els mariners de l'Argo.
• S'hi ajunten molts herois: Laertes, Atalanta, Nèstor, Peleu, Teseu, Orfeu, Hèracles, Càstor, Argos, etc.

Apol·lo

• Atributs: Clàmide (capa de viatger), arc, lira, fletxes amb buirac, corona de llorer.
• Patrocini: Medicina, poesia, màntica (endevinació).
• Llocs associats: Oracle de Delfos, quiromància.

Espectacles i Espais Públics a Roma

El Teatre

• Pensats per a l'entreteniment: obres teatrals, comèdies i tragèdies.
• Teatres grecs: Construïts en el pendent de la muntanya, escenari no connectat amb el públic, cercle entre l'escenari i la graderia.
• Teatres romans: Podien construir-se en qualsevol lloc, tècniques de construcció avançades, edificis tancats i compactes, acústica millorada, semicercle entre l'escenari i la graderia.

Parts del Teatre Romà

• Cavea: Grades, dividides en 3 nivells (summa cavea, media cavea, ima cavea).
• Orquestra: Semicircular davant l'escenari, per a autoritats o com a espai de transició.
• Scaena: Escenari, plataforma allargada on actuaven els actors.
• Frons scaenae: Mur que tanca l'scaena, molt decorat amb columnes i estàtues.
• Vomitoria: Passadissos per on accedia el públic.
• Velum: Tendal (no tots el tenien) per protegir del sol.
• Exemples: Teatre d'Orange (França), Teatre de Bosra (Síria), Teatre de Mèrida.

L’Amfiteatre

• Etimologia: *Amphi* (amb dos costats) + *theatrum* (lloc per veure).
• Els primers (59 a.C.) eren dos teatres de fusta giratoris.
• El 30 a.C. es construeix l'amfiteatre d'Estàtili Taure (mig fusta, mig pedra).
• El 70 d.C., Titus Flavi fa construir el Coliseu.
• El seu fill Titus inaugura el Teatre Flavi el 79 d.C. amb 100 dies de jocs.
• Estructures complexes amb 3 pisos de voltes superposades.
• Capacitat: 15.000-25.000 espectadors.

Tipus d'Espectacles

• Munera: Lluita entre gladiadors.
• Venationes: Caça d'animals.
• Naumaquiae: Batalles navals (en alguns casos).

Parts de l'Amfiteatre

• Arena: Centre de l'acció.
• Cavea: Graderies.
• Praecinctiones: Passadissos horitzontals.
• Podium: Mur que separa l'arena de la primera graderia.
• Pulvinar: Part reservada a l'emperador i gent important al podi.
• Cunei: Seccions triangulars per dividir les *caveas*.
• Vomitorium: Per on sortia el públic.
• Porta Triumphalis: Per on entraven els gladiadors.
• Porta Libitinensis: Per on treien els cadàvers.
• Fossa Bestiaria: Subsòl on estaven els animals.
• Velarium: Teles per protegir del sol.
• Maquinària escènica: Elevadors, trampes, etc.

Gladiadors Romans

• Eren lluitadors entrenats.
• El seu propòsit era entretenir el poble (panem et circenses), demostrant força, valentia i disciplina.
• Anaven disfressats i portaven armes segons la seva categoria, la qual determinava el seu estil de lluita.
• Els combats es feien a l'amfiteatre i eren espectacles molt populars, normalment gratuïts.

Circ Romà

• Espina: Part central que dividia l'arena longitudinalment.
• Carceres: Portes per on sortien les quadrigues.
• Pulvinar: Pal per seure les autoritats.
• Meta: Dues columnes al final de cada volta.
• Circs actuals: Afrodisias (Grècia), Circ Màxim (Roma).
• Curses de carros: Es feien amb quadrigues (4 cavalls) o bigues (2 cavalls).
• Normalment es feien 7 voltes. Els conductors eren els aurigues.
• També s'utilitzava per a desfilades professionals, exhibicions militars o de gladiadors.
• Hi havia apostes.
• Era un espectacle de masses, distracció i entreteniment.
• Hi havia 4 equips que sortien anivellats de les *carceres*.
• Els girs arriscats es feien a les *metae*.
• Premis: Diners, corones de llorer i fama.
• Les zones estaven separades per classes socials.
• Era patrocinat per l'emperador o polítics.
• Els aurigues podien guanyar un gran poder social.

Les Termes Romanes

• Eren banys públics a les ciutats grans.
• També eren un lloc social, per a esport, relaxació i higiene.
• Tothom les podia utilitzar.
• Estaven separats els homes de les dones (o hi havia horaris diferents).

Instal·lacions de les Termes

• Apodyterium: Per deixar la roba.
• Palestra: Pati d'exercicis.
• Frigidarium: Sala d'aigua freda.
• Tepidarium: Sala d'aigua tèbia.
• Caldarium: Sala d'aigua calenta.
• Laconium: Sauna seca.
• Sudatorium: Sauna humida.
• Natatio: Piscina a l'aire lliure.
• Hipocaustum: Sistema de calefacció.
• Horaris: Matins per a dones i esclaus; tardes per a homes. N'hi havia mixtes amb mala fama per les orgies.
• Exemple: Termes de Caracal·la (Roma).
• Aigua: Provenia d'aqüeductes i pous, escalfada en calderes, distribuïda per canonades o per gravetat.
• S'utilitzaven estrigills per treure's l'oli del cos.