Mitologia, Festes i Oci a l'Antiga Roma: Una Visió Completa

Divinitats i Endevins de la Mitologia Romana

La mitologia romana estava plena de figures que personificaven aspectes fonamentals de l'existència humana i del cosmos. A continuació, explorem algunes de les més destacades:

Les Parques: Les Teixidores del Destí

Les Parques són la personificació del destí. Se les representa com a tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència: una és Cloto i presideix els naixements; l'altra és Làquesis i controla la vida; i l'última és Àtropos i és l'encarregada de la mort. Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida.

La Fortuna: L'Atzar i l'Abundància

La Fortuna tant proveïa els humans de coses bones com de dolentes, de riquesa com de pobresa, de plaers com de penes. Sol portar una cornucòpia o corn de l'abundància per indicar la riquesa que pot vessar sobre els homes. De vegades també porta un timó per mostrar que ella regeix el rumb de la humanitat.

Les Sibil·les: Profetesses de l'Antiguitat

Les Sibil·les eren una mena de velles sacerdoteses que podien predir l'incert futur. Es diu que Apol·lo es va enamorar d'una jove i bella sibila de Cumes i li va prometre concedir un desig. La noia va agafar un grapat de sorra i li va demanar viure tants anys com grans de sorra tingués a la mà. Però es va oblidar de demanar-li eterna joventut.

Tirèsies: L'Endeví Cec de Tebes

Tirèsies era l'endeví masculí per excel·lència, però era cec, ja que accidentalment va veure la deessa Atena nua i aquesta el va castigar amb la ceguesa. La mare de Tirèsies va implorar misericòrdia a Atena i en compensació li va donar el do de l'endevinació.

Festivitats Romanes i Culte als Déus

Com que eren molt supersticiosos, els romans dedicaven moltes festes a demanar protecció als déus. Aquestes celebracions marcaven el calendari anual:

Festes de Març

• Equírria: Festa en honor al déu Mart.
• Quinqüatrus: Purificació de les armes per començar la guerra.

Festes d'Octubre

• October Equus: Fi de la campanya militar.
• Armilustri: Purificació de les armes per esborrar els crims.

Altres Festivitats Importants

• Lupercàlia: Se celebrava al febrer, festa en honor a la lloba que va salvar Ròmul i Rem.
• Parentalia: Festes en honor als morts.
• Festes Januals: Festes en honor al déu Janus.
• Liberalia: Festa de la primavera.
• Parília: Fundació de Roma.
• Vulcanàlia: Festa en honor al déu Vulcà.
• Saturnals: Festes en honor del déu Saturn.

L'Oci i l'Entreteniment a l'Antiga Roma

La societat romana va ser la primera que va tenir temps d'oci i que va gestionar aquest temps. Durant el temps lliure, els adults anaven a les termes, feien grans banquets i jugaven a jocs de taula, mentre que els infants es dedicaven a jugar.

Espectacles Públics Romans

Les persones que no treballaven dedicaven gran part del seu dia als espectacles que organitzaven els magistrats i els emperadors. Els emperadors organitzaven tot tipus d'espectacles, cada vegada més sumptuosos i magnífics.

Les Curses de Carros al Circ

Els jocs romans per excel·lència foren els jocs de circ, és a dir, les curses de carros. Aquestes curses tenien lloc en edificis especials, de forma rectangular i amb un mur al centre. Els vehicles estaven comandats per un auriga que feia córrer els cavalls. Els romans feien grans apostes i podien guanyar o perdre diners.

Representacions Teatrals

Un altre divertiment eren les representacions teatrals, però no tenien tant d'èxit com les curses de carros.

Lluites de Gladiadors i Amfiteatre

L'espectacle més sagnant i cruel van ser les lluites de gladiadors que es feien a l'amfiteatre. Aquest espectacle consistia en un enfrontament entre dos gladiadors fins que un d'ells morís. A part d'això, també es feien exhibicions d'animals i lluites entre animals.

Jocs de Societat i Banquets

En els banquets que organitzaven els adults, es jugava a daus, cara o creu, al micatio, a una mena d'escacs, etc., i els apassionava apostar diners. Però, durant el període de les Saturnals, la llei prohibia les apostes.

Dies Festius i Calendari Romà

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs, que era també el dia de mercat, de visitar familiars o d'anar a les termes. Les festivitats romanes anaven molt lligades amb la religió, i el Pontifex Maximus era qui elaborava els dies festius i laborables. Cada any assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública (dies fasti) i els dies en què prohibia celebrar actes (dies nefasti). Durant la República, tenien 45 dies de festes religioses. També hi havia uns 60 dies consagrats als jocs públics.