Mitologia i Cultura Clàssica: Influència i Leksik

Expressions Mitològiques

Poma de la discòrdia: fruita temptadora. Taló d'Aquil·les: punt vulnerable. Escil·la i Caribdis: anar de mal en pitjor. Cavall de Troia: enemic inferior, traïdor. El mantel de Penèlope: sembla que no s'acabi mai. Cant de sirenes: temptació, engany. Al llit de Procrustes: escurçar o allargar una cosa segons necessitats del moment, actuant en benefici propi. Treball de Sísif: esforç ardu i inútil. Llàgrimes de Bacus: un vi bo, ja que el déu del vi es deia Bacus. Espasa de Dàmocles: perill i tensió. Suplici de Tàntal: patir una situació turmentadora. Fil d'Ariadna: trobar la sortida amb més facilitat. Caòtica: no haver-hi cap ordre. Meduses: terrible. Atlant: estàtua d'home emprada per sostenir una cornisa. Prometeica: atrevir-se a fer quelcom perillós. Quimeres: creació imaginària que es pren com una realitat. Pànic: Pan: sàtir que tenia aspecte repulsiu i espantava. Morfina: Morfeu: déu que amb una flor tocava els mortals i els dormia. Nimfeus: fonts monumentals que es troben a grans vil·les. Museu: muses: divinitats de les arts. Musa: persona que inspira un poeta. Mercuri: missatger dels déus.

Raptes Mitològics

Rapte de Ganimedes: Zeus es fixa en Ganimedes; ell el vol portar al seu costat i es transforma en àguila. Rapte de Persèfone: Persèfone estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes quan la terra es va esquerdar i en surt el seu oncle Plutó, que la va raptar i se la va emportar a l'infern per fer-la la seva esposa. La seva mare es desespera. Sol li explica tot a Demèter i Júpiter ordena a Mercuri que baixi a l'infern per parlar amb Plutó. Acorden que Persèfone estaria mig any a l'infern i l'altre a la terra. Rapte d'Europa: Júpiter s'enamora d'una princesa (Europa), es transforma en brau i es passeja entre les noies. Europa el va acariciar i va pujar a la seva esquena. Ell comença a córrer i se l'emporta a Creta. Rapte d'Amfitrite: Era una nereida. Tenia cua de peix, vivia en un palau al fons del mar. Les nereides més conegudes són Amfitrite, esposa de Neptú, i Tetis, mare d'Aquil·les. Neptú es declara a Amfitrite, però ella s'amaga a les profunditats del mar. Uns dofins la rapten i l'entreguen al déu, que la fa la seva esposa.

Criatures Mitològiques

L'Hidra: cos de gos i nou caps de serp, només un era immortal. Cada vegada que li tallaven un cap, en creixien dos. Hèrcules va haver de matar l'hidra amb l'ajut del seu cosí. Hèrcules talla el cap immortal de l'hidra i l'enterra sota una gran roca. Quimera: Monstre que treia foc per la boca; cos de lleó i de cabra. Devastava la regió de Lícia. Es demana a Bel·lerofontes que matés la quimera, i es llança sobre del monstre i el mata amb fletxes de plom. Harpies: monstres amb cap de dona i cos d'ocell. El seu nom significa "raptors". Sirenes: dones amb forma d'ocell. Cantaven tan bé que tots els mariners que les sentien s'hi apropaven. Quan escoltaven el seu cant, naufragaven. Si un vaixell aconseguia passar davant la seva illa, les sirenes s'ofegarien. Ulisses va poder esquivar-les. Centaures: barreja d'home i de cavall. Vivien a Tessàlia, menjaven carn. El més famós és Quiró, que no era groller sinó amable. Sàtirs: homenots amb potes i unglots de cavall, orelles punxegudes i petites banyes al cap. Vivien als boscos i muntanyes i perseguien nimfes per satisfer les apetències sexuals. Pan, un sàtir i déu de les pastures, perseguia la nimfa Siringe. Aquesta va arribar al riu i demana a les nimfes que la convertissin en un canyissar. Pan va tallar les canyes i va fer la flauta de Pan.

Figures del Destí i la Profecia

Parques: personificació del destí, ningú en pot fugir. Se les representa com tres germanes que tenen el destí de les persones: Cloto presideix els naixements, Làquesis controla la vida i Àtropos és l'encarregada de la mort. Sempre apareixen filant. Fortuna: proveïa els humans de coses bones i dolentes, riquesa, pobresa, plaers, penes. Sol portar una cornucòpia per indicar la riquesa que vessa sobre els homes. Sibil·les: podien predir l'incert futur. Velles sacerdotesses. Apol·lo es va enamorar d'una jove i bella sibil·la de Cumes i li va prometre concedir-li el desig que volgués. Ella agafa un grapat de sorra i li demana viure tants anys com grans de sorra hi havia. Es va oblidar de demanar-li l'eterna joventut. Cassandra: predeia el futur de mans del propi Apol·lo. Ell se n'enamora i ella li promet casar-se amb ell si li concedia aquest do. Quan li va atorgar, ella refusa casar-se amb ell i ell la castiga a què ningú l'escoltés ni la cregués. Tirèsies: endeví masculí. Home cec. Va veure la deessa Atena nua i ella el va castigar amb la ceguesa. La mare de Tirèsies li va suplicar a Atena que li donés el do de l'endevinació.

Transmissió de la Cultura Clàssica

La transmissió de la cultura clàssica s'ha fet per diverses vies: Testimonis arqueològics: troballes urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics. Testimonis epigràfics: inscripcions trobades en suports com ceràmica, pedra o làpides funeràries. Testimonis literaris: principal via de transmissió; a partir de les obres escrites pels escriptors es coneixen tots els àmbits del coneixement.

Llibres Antics

Els textos d'època clàssica literaris s'escrivien en papir, material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica a Egipte. Escrivien amb tinta negra. Volum: enrotllar el papir a mida que es va escrivint. Els artesans elaboraven el papir. El pergamí era més car, fet amb pell de xai, vedell o cabrit. La unió de diversos plecs s'anomenava còdex. S'utilitzaven per a obres molt importants. Es podia esborrar el que hi havia escrit (palimpsest). Llibres elaborats amb papir: s'utilitzaven en l'àmbit educatiu. Biblioteques importants: Alexandria, Turquia (Pèrgam, Cels, Constantinoble).

Cultura Clàssica a l'Edat Mitjana

La literatura es refugia en monestirs, ja que monjos i clergues eren els únics que sabien llegir i escriure. Les institucions de l'església van ser les conservadores de la cultura clàssica. Convents i monestirs feien còpies a mà d'autors i traduccions al llatí d'obres en altres llengües. L'scriptorium: sala dels monestirs on els monjos copiaven manuscrits i textos religiosos. Alguns monjos s'especialitzen en l'art de les miniatures. A l'Edat Mitjana, les llengües transmissores de la cultura clàssica eren el llatí, el grec i l'àrab. Al segle XIII apareixen les primeres universitats. Ensenyament en llatí. Primeres universitats a Europa: París i Bolonya.

Renaixement i Èpoques Posteriors

Molts intel·lectuals recuperen obres dels clàssics trobades a les biblioteques dels monestirs per esdevenir els models del Renaixement. Saber llatí era indispensable. Al segle XV apareix la impremta. S'imprimeixen obres de la literatura i cultura. Al segle XVIII, el llatí va ser la llengua que parlaven científics i intel·lectuals, per això tots els mots de la tecnologia provenen del llatí (noms de plantes, etc.).

Sorgeix la necessitat de traduir les obres principals dels autors clàssics. A Catalunya, va haver-hi una col·lecció de traduccions al català molt important a Europa: la Fundació Bernat Metge (1922), amb 360 obres.

Origen de la Novel·la

Ha influït en la literatura occidental posterior. El Satiricó de Petroni és una novel·la picaresca en què un jove amb els seus amics fan de les seves. Una altra novel·la és L'ase d'or: un jove es transforma en ase però amb facultats humanes excepte la veu. L'autor fa una crítica de la societat del moment. Finalment, recupera la seva forma humana. D'Apuleu. Novel·les d'història: tenen un paper destacat i l'autor pretén fer una reconstrucció històrica seriosa. Novel·les d'intriga: tenen un component històric, però afegeixen elements policíacs, d'intriga i d'investigadors privats. Tenen lloc a Roma o en alguna ciutat de l'Imperi. Gràcies a les investigacions coneixem la ciutat urbanísticament, espectacles, etc. Novel·les mitològiques: han inspirat molts artistes i escriptors. Hi havia autors que escrivien obres juvenils. Contes: fantàstics i amb personatges llegendaris.

Salut, Metges i Hospitals

Per als romans, la salut era molt important. Salut prové del nom d'una divinitat, "Salus", protectora de la salut. Esculapi: déu de la medicina que es transforma en serp. Metge: oficial mèdic: medicus. Vulnera: mot que designava les ferides. Hospital: deriva d'hospes.

Terminologia Mèdica

Infecció: prové del llatí inficere: tenyir o tacar. Incubació: del llatí in cubare. Convalescència (llatí): convalescere, recuperar forces. Bacteri (grec): bakterion = bastonet. Penicil·lina: penicillium (llatí). Virus: llatí: virus = verí. Vacunes: vacca (vaca) (llatí).

Altres Termes Relacionats amb la Salut

Cesària: llatí caedo (tallar) o del nom Juli Cèsar. Malaltia venèria: malaltia que es contagia per transmissió sexual. De Venus, la deessa de l'amor. Vademècum: vol dir "camina amb mi". Placebo: del llatí placebo = t'agradaré. Delírium trèmens: malaltia que es manifesta per al·lucinacions i tremolors a causa de beure molt alcohol. Fecundació in vitro: en el vidre.

Parts del Cos

Oculus - ull - oculista // Dens, dentis - dent - dentista // Cutis - cutis - subcutani // Pes, pedis - peu - pedicura // Pectus, oris - pit - expectoració.

Veterinària i Animals

Veterinari: llatí veterina = bèsties de càrrega o de tir. Vetus = vell. Animal significa ésser animat = ànima (llatí).

Cattus - gat - gatera, gatejar // Porcus - porc - porcí // Avis - aus - avícola // Equus - cavall