Mitologia Clàssica: Déus, Herois i Símbols
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,45 KB
1. Mitologia
La mitologia és el conjunt de relats religiosos.
La religió grega és la fusió de tres cultures diferents:
- Neolítiques
- Divinitats clàssiques dels pobles invasors
- Món oriental (Afrodita)
El món judeocristià té una classe sacerdotal que dicta normes.
A Grècia, la classe sacerdotal no té un poder unitari ni fort.
Textos
El mite és una narració que parla del món anterior, destinat a explicar una llei orgànica de la naturalesa. Per exemple, Deucalió i Pirra parlen del diluvi.
Demèter explica els cicles de les estacions i la vegetació.
Els cicles heroics són històries protagonitzades per herois. El cicle més cèlebre és el d'Hèrcules.
Altres cicles són els de Teseu, Perseu i Jasó.
Hi ha llegendes diverses, com ara el rapte d'Helena.
Fonts de la mitologia clàssica grega
- Homer, a la Ilíada, explica que els homes es relacionen directament amb els déus, i narra la última fase de la guerra de Troia.
- Hesíode, en el seu calendari agrari, parla de les diferents èpoques de l'any i recull històries a partir d'altres que tenen relació amb fets històrics reals.
- Heròdot explica fets històrics i costums de diferents països, busca el sentit profund del mite i intenta entendre les històries.
- Apol·lodor té una obra amb àmplia informació mitològica.
- Pausànies va escriure Descripció de Grècia.
- Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure tragèdies que són una base per veure com es tractaven les històries dels mites.
Fonts de la mitologia clàssica romana
- Virgili, a l'Eneida, parteix de la Ilíada i l'Odissea.
- Ovidi, a Metamorfosis i Fastos, parla de déus i de la transformació de personatges.
- Plini el Vell, a Història Natural, una mena d'enciclopèdia, parla de tot.
El temple del rapte d'Europa
- La font més antiga és Hesíode, amb una obra de creació literària.
- Èsquil en té fragments, també d'una obra de creació literària.
- Heròdot, a la seva Història, intenta situar-ho en fets reals i vol recordar les guerres entre orient i occident.
Època hel·lenística
És l'última etapa de l'art grec, amb novetats importants:
- Evèmer dóna un nou punt de vista dels déus: eren reis i emperadors que es divinitzen i es consideren déus.
- Fusió d'astrologia i astronomia: interès per l'estudi dels astres a Orient i hel·lenització dels planetes.
- Popularització dels signes zodiacals: s'estudien i es donen atributs del món de la mitologia a les constel·lacions.
Es fan obres riques en la narració de diferents temes mitològics, però no en sentit religiós.
A l'època hel·lenística hi ha contacte entre Grècia i Roma, i es fusionen els déus.
Al segle IV dC, la iconografia clàssica viva desapareix.
Els temes mitològics tenen un rerefons religiós, però amb l'aparició del cristianisme els déus ja no són reconeguts.
La iconografia es manté sense un sentit religiós.
Els noms dels déus es mantenen amb els astres i els símbols del zodíac en obres religioses.
A l'època medieval, poca gent coneix la mitologia, i li donen un aire fantàstic i interpretacions errònies.
A l'època barroca, la mitologia és molt utilitzada i es vol lligar a la religió: Hèrcules és un personatge positiu i el Centaure, un de negatiu.
A l'època renaixentista, els temes mitològics tenen un caràcter obscur i són difícils de captar.
Al segle XVIII hi ha descobriments del món antic, i Winckleman fa la diferenciació entre Grècia i Roma.
Els temes mitològics perden el sentit al·legòric i les històries tenen un sentit més cultural i psicològic.
A la Revolució Francesa, els temes mitològics es relacionen amb personatges de classes socials baixes.
Al segle XIX, els temes mitològics van desapareixent, però segueix havent-hi interès pel món antic.
2. Els grans temes
Anhel de transcendència: pensar que hi ha una altra vida. S'intenten separar els humans dels déus. Hi ha textos dedicats a vides de sants i miracles.
L'enigma del naixement i la mort
Saber d'on provenim.
El zodíac dóna la idea d'infinitud.
Afrodita, associada al desig sexual, és la deessa de la fertilitat.
El tema de la mort és present en el món cristià i pagà.
Els quatre genets de l'Apocalipsi:
- Blanc: invasió de països estrangers
- Vermell: guerra civil
- Negre: fam
- Gris: mort
A l'època moderna hi ha un redescobriment del naixement.
Diverses representacions:
- Tempus fugit
- Memento mori (recorda que has de morir)
- Vanitas (tot és buit i efímer)
Representació de la mare
Es troben representacions des d'època antiga.
Deessa de la fertilitat.
La Mare de Déu representa l'Església.
La mort i el més enllà
Com serà la vida després.
Models de comportament de l'home des del punt de vista moral.
Personificació de les virtuts
A través de figures femenines.
Representació de la natura
Temes: les estacions es relacionen amb la vida dels homes i es presenten com a personificacions.
La representació del paisatge parteix de tradicions, com ara les representacions agràries de calendaris romans.
3. Programes iconogràfics
Obres de misericòrdia
- Curació del paralític: visitar els malalts
- Abraham i els tres àngels: allotjar el pelegrí
- Tornada del fill pròdig: vestir el despullat
- Sant Pere deslliurat per l'àngel: redimir els captius
- Moisès fa brollar l'aigua de la roca: donar de beure a qui té set
- Miracle de la multiplicació dels pans i peixos: donar menjar a qui té fam