Mitjans de Comunicació: Ràdio, Televisió i Internet (Guia Completa)

Introducció als Mitjans de Comunicació

Un mitjà de comunicació és un canal de difusió d’informació que es dirigeix a un destinatari o públic. Vivim en la societat de la informació, la qual cosa implica que la comunicació és una eina fonamental avui dia.

Tipus de Mitjans de Comunicació

Mitjans de comunicació individuals

Quan ens volem comunicar amb alguna persona que està lluny, podem fer servir el telèfon, el fax, el correu, el correu electrònic o el xat. En diem mitjans de comunicació personals o individuals. Avui dia les comunicacions són molt ràpides, però fa anys les notícies podien trigar mesos a arribar i normalment només es tenia informació de l'entorn més proper.

Mitjans de comunicació de masses (Mass Media)

Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de diaris amb gran tirada, es va originar el terme Mass media, concepte de la dècada de 1920. Quan volem saber què ha passat durant el dia mirem les notícies de la televisió, llegim els diaris, escoltem la ràdio o naveguem per Internet. Aquests són mitjans de comunicació de massa, ja que van dirigits a moltes persones.

L'Acte Comunicatiu

L'acte comunicatiu es dona quan un Emissor transmet un Missatge a un Receptor mitjançant un Mitjà de comunicació. Els missatges arriben a aquells receptors que els saben interpretar, i hi pot haver tantes interpretacions com receptors. Parlem de Comunicació eficaç quan s’assegura una correcta transmissió d’informació i que el missatge s’interpreti correctament.

La Ràdio: Immediatesa i Suggeriment

La ràdio és un mitjà de comunicació que es basa en un conjunt d’instruments, mecanismes i instal·lacions a través dels quals es realitza l'emissió d’informació destinada al públic per mitjà d’ones hertzianes. Té unes característiques particulars a destacar:

• Immediatesa: La informació es rep en el mateix moment que es genera el missatge.
• Rapidesa: El temps del fet i el de la notícia són gairebé simultanis.
• Irrepetibilitat: El so es perd de seguida i l'emissió no s'acostuma a revisar.
• Suggeriment: Crea imatges mentals en l’oient.
• Flexibilitat: Permet la variació de l'emissió prevista. L’oient pot realitzar altres tasques mentre escolta.

Funcions i Objectius de la Ràdio

La ràdio compleix una sèrie de funcions que es podrien considerar objectius:

• Informar sobre l’actualitat.
• Orientar en aspectes concrets, convidant experts, especialistes o personalitats rellevants per recollir la seva opinió i diferents punts de vista.
• Formar sobre l’actualitat o altres temes d’interès.
• Entretenir creant espais relaxats, d’humor, de ficció, de distracció, convidant a concursos o escoltant música.

El Llenguatge Radiofònic

L’acte comunicatiu s’adapta a l'oïda i a la comprensió humana segons les limitacions de la ràdio mitjançant un llenguatge propi. Aquest llenguatge es basa en la transmissió d’un missatge senzill i expressiu on prima la claredat. Convé evitar les frases complexes, les subordinades, les formes verbals compostes, l'enumeració exagerada de dades i el ritme avorrit o sense agilitat. Així mateix, s’hauria d’evitar les repeticions d’idees clau, equívocs, confusions o dobles sentits, i donar dades concises i precises a l’oient per facilitar la retenció d’informació. Aquest llenguatge consta de diversos components: la veu, la música, els efectes sonors i el silenci.

La Veu en la Ràdio

La paraula és l’instrument habitual de la comunicació humana que permet la socialització. A la ràdio, la paraula és la veu. És imprescindible que la veu sigui clara i la paraula ben pronunciada. Un bon locutor de ràdio és capaç de controlar les diferents tonalitats i intensitats de la veu. A més, utilitza un vocabulari quotidià i fàcilment descodificable. Si apareixen cultismes o tecnicismes, els explica breument. És conscient de la importància dels temps verbals, ja que ens situen temporalment, i la ràdio és el mitjà del present. Un bon locutor també sap que els adjectius són prescindibles, llevat que reforcin sensacions en l’imaginari de l’oient. La puntuació en ràdio és adaptada, no com en el llenguatge escrit. Les pautes marquen unitats fòniques amb sentit i ajuden a renovar l’aire necessari per a una bona locució. També és recomanable trobar l’equilibri entre text escrit i la improvisació, i que el primer sembli que no és llegit.

La Música, Efectes Sonors i Silenci

La Música té el poder de facilitar una gran multiplicitat de sensacions. Pot ser descriptiva, expressiva, ambiental o gramatical (diferenciació d’escenes o seccions).

Els Efectes sonors acompanyen l’acció i proporcionen matisos i detalls. Donen la sensació que està succeint al moment.

El Silenci és un element que pot adquirir un valor expressiu fonamental en el llenguatge radiofònic i que té una força comunicativa rotunda. Podríem parlar de:

• Silenci objectiu: Si no hi ha ni música, ni veu ni efectes.
• Silenci subjectiu: Amb una intencionalitat ambiental o dramàtica.

El silenci pot indicar una pausa (funció gramatical), destacar una idea, induir a la reflexió o recalcar l’estat emocional del que parla (funció expressiva) o, fins i tot, convertir-se en un personatge més de la història (funció narrativa).

Evolució Històrica de la Ràdio

La ràdio no és una invenció atribuïble a una sola persona o moment. La confluència d'una sèrie de descobriments tècnics va permetre el seu naixement:

• 1873: Teoria de les ones electromagnètiques de James Clerk Maxwell.
• 1888: Descobriment de les ones electromagnètiques per Heinrich Hertz.
• 1893: Nikola Tesla realitza la primera demostració pública d’una transmissió sense fils de ràdio.
• 1897: Primera patent al Regne Unit realitzada per Guglielmo Marconi a partir de 14 patents de Tesla.
• Inicis s. XX: Lee de Forest aconsegueix l'amplificació de petits senyals de corrent alterna i el reforç del voltatge, resultant en un senyal més potent.
• 1920: Primera emissora de ràdio de caràcter informatiu: 8MK de Detroit. KDKA de Pittsburg obté la primera llicència comercial.
• 1933: Sistema de ràdio amb freqüència modulada desenvolupat per Edwin Armstrong.
• 1950: Aparició del transistor. La ràdio arriba a qualsevol lloc, permetent l'escolta en moviment.
• Anys 90: Tecnologia digital, major qualitat de so i ràdio per satèl·lit.

Característiques Tècniques de la Ràdio

La ràdio, a nivell tècnic, es basa en la transmissió de senyals a través d’ones electromagnètiques que es propaguen per l’aire sense suport físic. Per realitzar-la és necessària una infraestructura i tecnologia característiques.

Freqüència Modulada (FM)

Permet la convivència sense 'trepitjar-se' de les diferents programacions d'un gran nombre d’emissores. És una modulació angular que transmet informació a través d'una ona portadora variant la seva freqüència (contrastant aquesta amb l'Amplitud Modulada - AM, on l'amplitud de l'ona és variada mentre que la seva freqüència es manté constant). La freqüència modulada és utilitzada normalment en les radiofreqüències de molt alta freqüència per l'alta fidelitat de la radiodifusió de la música i la parla.

L'Estació de Ràdio: Infraestructura

A nivell d’infraestructura, les estacions de ràdio acostumen a tenir dues àrees: la redacció i l’estudi.

La Redacció i el Guió

La Redacció és l'espai on un grup de periodistes, capitanejats per un director i un cap de redacció, realitzen el contingut dels programes que queda registrat en un guió prèviament a la seva gravació.

El Guió de Ràdio, precedit per una escaleta, conté les necessitats humanes i materials per a la realització del programa radiofònic. Conté indicacions dirigides als locutors, tècnics de so, productors, ambientadors musicals i la inserció de publicitat. Funciona com una partitura musical i hauria de contemplar l’administració dels temps, tan rigorosos en la ràdio.

L'Estudi de Ràdio

Un estudi convencional disposa de dos espais diferenciats: el locutori i el control tècnic.

• El Locutori és on se situen els locutors, actors, convidats i/o entrevistats, i està equipat amb micròfons al voltant d’una taula i un espai per a actuacions acústiques musicals.
• El Control Tècnic és on es realitzen els ajustaments tècnics amb taules de mescla de so i on se situen el realitzador, productor, muntador musical i el tècnic d’efectes sonors.

Recursos Propis de la Ràdio

Sintonia

Distintiu d’obertura i tancament del programa format per notes musicals o sons de diferent naturalesa.

Careta

Espècie de sintonia per als blocs temàtics o seccions.

Indicatiu

Recordatori informatiu d’escassa duració sobre l'emissora que estem escoltant, el programa o senyals horaris.

Entradeta

Petit text on el locutor introdueix a l’oient al contingut que escoltarà a continuació, com un sumari o presentació.

Secció

Blocs o fragments en què es divideix el programa i que formen una unitat d’informació sonora completa.

Falques

Insercions que funcionen per promoure continguts. Solen incorporar un missatge sonor, amb paraula, música i efectes sonors, dramatitzats o no, que no superen els 30 segons.

Cops musicals

Accentuen algun tipus d’informació o intervenció.

Cortineta

Espècie de punt i a part molt breu.

Gèneres Radiofònics

Es poden dividir segons la temàtica:

Gèneres Informatius

• Butlletí: Bloc curt de notícies actuals (de 3 a 5 minuts), emès cada hora.
• Diari parlat: Emissió actualitzada tres vegades al dia.
• Avanç: A vegades talla la programació fixada degut a la seva rellevància o per avançar el que es desenvoluparà posteriorment.
• Crònica: Anàlisi d’un fet d’interès en profunditat que aporta diferents punts de vista.
• Magazín informatiu: Setmanal que inclou gèneres més extensos com entrevistes, reportatges o debats.
• Resum: Al final del diari parlat.
• Entrevista: El periodista ha de mantenir l’objectivitat, facilitar la comunicació i mantenir l’interès.

Gèneres d'Opinió

• Crítica: Informació unida a un judici de valor argumentat sobre aspectes culturals.
• Tertúlia: Amb tertulians i un periodista o coordinador per mantenir el torn de paraula i evitar confusions sonores.
• Debat: Amb públic i moderador. És fonamental respectar el torn de paraula, les opinions alienes i ser tolerant.
• Comentari: La informació i la locució provenen d'un corresponsal, expert o analista.
• Editorial: Resumeix l'opinió del mitjà sobre un fet de rellevància.

Gèneres Esportius i Musicals

• Esportius: Magazín esportiu, Retransmissions (requereixen molta fidelitat i desplegament d’unitats mòbils).
• Musicals: Programa musical especialitzat, Magazín musical (amb entrevistes), Radiofórmula musical (emissió repetitiva d'una selecció musical), Retransmissió de concerts.

Gèneres d'Entreteniment i Ficció

• D'Entreteniment: Magazín (2 o 3 hores), D'humor (actors que interpreten persones reals rellevants fent-ne una caricatura, amb gran dosi d'enginy, subtilesa i ritme lleuger), Concursos (amb benefici o premi i intervenció d’oients).
• Ficció: Radioteatre (gènere estrella als inicis, avui gairebé desaparegut), Adaptació literària.

La Nova Ràdio: Adaptació Digital

La ràdio s’ha anat adaptant als temps i sempre ha buscat la manera de trobar la interactivitat amb l’oient. Amb l’aparició d’Internet i les xarxes socials s’ha avançat molt en aquest aspecte. També s'han relativitzat dues de les seves característiques fonamentals: la immediatesa i la irrepetibilitat. Amb l’aparició dels podcasts, un oient pot escoltar un programa de ràdio una vegada ja s’ha realitzat l’emissió en directe. També el vídeo ha entrat amb força i es poden veure programes de ràdio gravats en vídeo per plataformes com YouTube, desvirtuant el sentit principal d'aquest mitjà.

La Televisió: L'Altar Familiar i l'Audiència

Mitjà de comunicació que va néixer a mitjans del segle XX i ha sofert una constant evolució. Ràpidament es va constituir en l’altar familiar i va influir en les dinàmiques socials. Té un gran poder de suggeriment i ofereix models de comportament, opinió, valors i, fins i tot, creences. Pot arribar a manipular la informació malintencionadament per convèncer de qualsevol cosa i pot provocar confusió entre el món real i el que la televisió mostra. És un mitjà de comunicació on el receptor és inferior i està indefens, ja que és passiu i l'emissor és actiu. Degut a aquest gran poder, històricament hi ha hagut l’interès de les forces polítiques i econòmiques a controlar les programacions.

Malgrat que els principals objectius de la televisió són informar, formar i entretenir, degut a la proliferació de canals i una oferta aclaparadora de la televisió moderna, el principal objectiu real és captar audiència. Per això, preval l’espectacle, el sensacionalisme, l’entreteniment i l'evasió per sobre de la funció educativa.

Audiència i Mesurament Televisiu

L'Audiència implica l'obtenció de dades, l'elaboració d’estadístiques i la transcendència en la producció. En els estudis d’audimetria s’ha anat demostrant que els temes estrella són els successos quotidians, la tragèdia propera i anònima a la qual l'espectador s’identifica i desperta una curiositat morbosa.

Conceptes Clau d'Audiència

• Audiència Total o Ràting: Nombre total d’espectadors que han vist un determinat programa televisiu i el percentatge que representen sobre el total de la població.
• Quota de Pantalla o Share: Percentatge que representen els espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven la televisió.
• Prime Time: Franja horària principal que correspon a l'hora de màxima audiència televisiva. A Catalunya el Prime Time comença a partir de les 21:00 (informatius vespre).

Audimetria

Mesura electrònica de l'audiència que es basa en la instal·lació d’un audímetre a part de la població per registrar cada segon de quin canal està encès, quantes i quines persones la veuen. Permet gestionar grans volums d’informació instantàniament per elaborar panells d’audiència. En principi, és un sistema monopolista i independent per evitar la competència i la manipulació.

Finançament de la Televisió

La televisió requereix una tecnologia complexa, un ampli equip humà i costoses inversions. Per això s’han creat grans empreses per finançar la seva producció. Hi ha diferents models de finançament:

• Televisió pública: Dirigida per un consell d’administració escollit pel poder polític (nomenament o delegació parlamentària) i finançada mitjançant els pressupostos de l’estat o el pagament d'un cànon per part dels ciutadans. Sol tenir una dependència ideològica del govern.
• Televisió privada: Finançada per capital privat mitjançant la venda d’espais publicitaris. El principal objectiu és aconseguir el màxim benefici per als seus accionistes.
• Televisió de pagament: Finançament mitjançant l’abonament d’una subscripció per part de l’espectador-client.
• Model mixt: Finançament mitjançant els pressupostos de l’estat i la publicitat.

Canals i Formats d'Emissió

L’estructura clàssica d’un canal de televisió es basa en la programació de programes distribuïts temporalment per omplir la graella de programació. Els continguts presents en aquesta graella es produeixen per la mateixa empresa o es compren a altres productores externes. A més, tradicionalment la difusió de cada canal de televisió té una determinada zona de cobertura. Per tant, tenim canals locals (només emesos en un municipi), autonòmics (en una autonomia) o estatals.

Tipus de Canals

• Canal Generalista: Ofereix tot tipus de gèneres televisius i temàtiques diferents per captar tot tipus d’audiència, sense distinció de sexe o edat.
• Canal Especialitzat: Només emet en la seva graella un tipus de temàtica concreta, tot i que pot oferir-la en diferents gèneres. S’adreça només a un tipus de públic concret amb interessos determinats en funció de la seva edat o sexe.

Formats d'Emissió

• Emissió en directe: Tal com s'enregistra un programa o esdeveniment, es transmet a temps real, suposadament. Sempre es deixa un decalatge per evitar imprevistos, per tant, no és en directe real. Afegeix urgència, espontaneïtat i vivacitat, almenys aparent.
• Emissió en diferit: S'enregistra un programa o esdeveniment tal com succeeix en temps real i s'emet hores després sense editar-lo. L'exemple més característic són els esdeveniments esportius o musicals sobre els quals la cadena no té drets d'emissió en directe, però sí de reemissió a posteriori.

Gèneres Televisius

Són els diferents models de programes que trobem en la programació o graella televisiva. Hi ha diferents classificacions i també hi ha gèneres híbrids. Segons el contingut temàtic i el públic al qual va dirigit podem considerar els següents gèneres i subgèneres:

Classificació de Gèneres

• Informatius: Fets d’actualitat i d’interès general.
  • Informatius diaris (telenotícies).
  • Informatius no diaris (resum setmanal, reportatges temàtics).
  • Info-show (informació o debat com un espectacle).
• Infantils o juvenils: Adreçats a un públic eminentment infantil o juvenil.
• Ficció: Reconstruccions o representacions dramàtiques interpretades per actors i actrius.
  • Ficció dramàtica (teatres, sèries, telenovel·les...).
  • Ficció còmica (telecomèdies, comèdies de situació o sitcom).
  • Llargmetratges, Curtmetratges, Telefilms.
• Esportius.
• Varietats: Focalitzats en l’entreteniment.
  • Espectacles.
  • Concursos (culturals, d’acció, d’atzar).
  • Talk show (relats de casos particulars).
  • Programes d’humor, Late Night.
• Musicals: L’element dominant és la música.
  • Òperes, Videoclip, Actuació musical, Magazín musical.
• Divulgatius i documentals: Realitat social o científica.
• Educatius o culturals.
• Tele-realitat (*Reality show*): Realitat captada en un estudi de televisió.
• Religiosos.
• Publicitat.

El Llenguatge Televisiu i Tècniques

La televisió utilitza tots els elements i convencions propis del llenguatge audiovisual. Una de les regles més importants que es té en compte és la regla dels 180°. A part, també afegeix algunes tècniques particulars com la Multi-càmera, que permet gravar punts de vista simultanis amb diverses càmeres. El llenguatge televisiu tendeix a ser molt més teatral que no pas el cinematogràfic, mostrant una realitat ‘impostada’ on no s’acostuma a mostrar la quarta paret.

Mitjans Tècnics de Producció

La televisió necessita una tecnologia específica i uns equips tècnics pensats per a la seva producció efectiva:

• Plató de Televisió: Zona de l'estudi on s'enregistren les gravacions o es fan les transmissions en directe. És una àrea tancada on s'instal·len els decorats, es col·loca la il·luminació i les càmeres, i on treballen els artistes, actors, presentadors o convidats.
• Càmeres especials: Desdoblades en el cap de càmera (permet a l’operador enquadrar i enfocar) i el control d’imatge (permet ajustar diafragma i colorimetria).
• Monitors: Per al seguiment del programa (sortida de la taula de mescles o d’un altre senyal preseleccionat, útils per al regidor o presentadors) i els que s’integren en el decorat.
• Teleprompter o Autocue: Element que consta d’un monitor amb el senyal invertit que es reflecteix en un mirall translúcid i que es col·loca davant de la càmera, permetent així la lectura del text per part del presentador, donant la impressió que mira a l'espectador.
• Panells d'il·luminació: Permeten col·locar els llums que es desitgin i estan situats al sostre per deixar el terra el més lliure possible per facilitar la circulació de càmeres i persones.
• Equip de So: Diversos tipus de micròfon, adequats a cada situació.
• Control de Realització: Espai físic on es col·loca l'equip de realització del programa i des d'on surten les ordres de caràcter tècnic a l'emissió o l'enregistrament del programa. És on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara el so, la llum o la barreja d’imatges. És el cervell de l’estudi.
• Unitat Mòbil: Vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d’emissió en televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que succeeixi lluny dels estudis televisius (p. ex., una manifestació o una competició esportiva).
• Chroma Key: Efecte especial que consisteix a inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. Habitualment s'utilitza el color blau o verd. L’exemple més habitual és l’espai del temps.

L'Informatiu Televisiu: Estructura i Criteris

L'informatiu és segurament el gènere més conegut i rellevant de la televisió. Té una estructura clàssica:

1. Capçalera: Breu introducció que inclou habitualment el logotip del programa o de la cadena. Sol anar acompanyada d'una animació i una sintonia molt viva.
2. Destacat: Parell de les notícies més rellevants del dia. Normalment narrades in situ pels presentadors i poden anar lligades a la capçalera, sense necessitat de passar abans per plató.
3. Sumari: Nombre indeterminat de titulars que presentaran breument les principals notícies que posteriorment es tractaran amb més profunditat durant els blocs temàtics. Agilitzat amb una sintonia, el sumari té la funció de captar l'atenció de l’espectador.
4. Blocs temàtics: Cos central on s'introdueixen les diferents seccions temàtiques (internacional, nacional, economia, esports, cultura, meteorologia).
5. Tancament: L'última impressió és la que més queda gravada en l'espectador. Pot ser:
   • Resum (sèrie d'imatges sense veu en off de les notícies més destacades).
   • Clip de tancament (muntatge postproduït amb imatges d'algun fet o tema d’actualitat).
   • Acomiadament en plató (presentadors s'acomiaden i enllacen amb la següent programació).

Redacció d'un Informatiu

El primer pas per redactar un informatiu és construir l’escaleta i una graella on es minuta tot. És important la dosificació de les notícies de més interès i actualitat al llarg de tot l'informatiu (la teoria de les dents de serra). També s’acostuma a fer coincidir les notícies més importants amb una franja horària significativa. Una de les dificultats més grans és intentar convertir una estructura fragmentària en una narració audiovisual relativament unitària.

Criteris de Selecció de Notícies

Els criteris principals per seleccionar notícies són:

1. Importància: Major rellevància, transcendència i significació.
2. Interès: Té un triple vessant: informatiu (capta l'atenció de l’espectador i afecta majoritàriament a l’audiència), visual (si una notícia no consta d'imatges que la descriguin i l'acompanyin, es descarta) i humà (allò que genera curiositat, des de l'anecdòtic fins al més sensacionalista).
3. Actualitat: Temporalitat i caducitat d'una notícia. La immediatesa i la instantaneïtat són l’essència.
4. Proximitat: Doble vessant: espacial (geogràfica) i sociocultural (sistema de creences, cultura i forma de vida).
5. Nombre d’afectats: Un fet és més notícia quan afecta un nombre major de persones.
6. Raresa: L’estrany, l'insòlit, el que trenca amb l’habitual també se sol destacar, ja que genera interès.
7. Conflicte: La polèmica, l'enfrontament i la controvèrsia solen tenir un lloc en els informatius diaris.

Redacció d'una Notícia (Les 6W)

El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les "6W", de l'escola de periodisme nord-americana:

1. A qui li ha succeït el que volem explicar?
2. Què li ha succeït?
3. Quan ha succeït?
4. On ha succeït?
5. Per què ha succeït?
6. Com ha succeït?

L'ordre pot variar, però l’ordre més lògic és: Qui + Què + Quan + On + (Com/Per què).

Recursos per a la Transmissió de la Informació

• Veu en off del presentador o l'enviat especial.
• Imatges gravades pel càmera enviat al lloc del succés.
• Declaracions de persones relacionades amb la notícia (breus i immediates).
• Entrevista (persona relacionada amb el tema o experta en una conversa més distesa i llarga).
• Connexió en directe amb un corresponsal o enviat especial des de l'estudi.
• Imatges recurs no pròpies de la cadena de televisió (genèriques o imatges d’arxiu).

Deontologia Professional Periodística

Conjunt de normes que no tenen caràcter sancionador, però són interioritzades com si fossin obligatòries. Es basa en la regulació del dret col·lectiu a la llibertat d'expressió, en concret, la llibertat d'informar i difondre continguts informatius. Busca la conscienciació dels periodistes del seu compromís amb la veritat informativa i que la informació periodística lícita sigui verídica i desvinculada de qualsevol interès polític, social o econòmic. També destaca la importància de la rectificació quan es comet un error.

Internet: La Xarxa Global i la Revolució Comunicativa

L’origen de la paraula ve d'INTERconnected NETworks. Es podria definir com la xarxa global de totes les xarxes i dispositius mundials que utilitzen protocols TCP/IP. Internet és considerat per alguns un nou mitjà de comunicació i per d’altres un canal de comunicació, però segurament va més enllà, ja que ha suposat una revolució comunicativa que ha canviat no només els mitjans de comunicació, sinó la comunicació en si i la societat en general.

Origen i Funcionament d'Internet

Internet s’origina el 1969 amb la connexió ARPANET (Advanced Research Projects Agency Network) per intentar l’intercanvi de dades entre científics i militars a llarga distància.

El Protocol TCP/IP i la Connexió

Internet es basa en el Protocol TCP/IP, que és un conjunt de normes de com viatgen les dades per la xarxa. Aquest protocol és el llenguatge comú que permet que es produeixi la divisió en petits paquets d’informació, viatgin a llargues distàncies i es tornin a unir a la destinació.

Un Dispositiu (ordinador, smartphone, tablet, televisió...) estableix una connexió a un mòdem via wifi, cable o a una antena mòbil o satèl·lit gràcies a la contractació d’un proveïdor d’accés a Internet (ISP, Internet Service Provider). Aquest proveïdor subministra a l’usuari una velocitat de transferència determinada, li assigna una adreça IP al dispositiu i el connecta a un Servidor.

Tipus de Servidors (Data Centers)

Un servidor és un ordinador al servei dels usuaris d’Internet que proporciona allò que els seus clients demanen. Hi ha diferents tipus de servidors als Data Centers (naus industrials amb milers de servidors):

• Servidors DNS (Domain Name System): Guia d’adreces IP relacionades amb el seu domini.
• Servidor de Correu Electrònic.
• Servidor FTP: Intercanvi o transferència de fitxers.
• Servidor Web o Host: Documents codificats en HTML.
• Servidor Proxy: Seguretat, tallafocs, millora de rendiment.

El més utilitzat pels usuaris és el servidor web o host, ja que és el que emmagatzema els fitxers escrits en codi HTML (HyperText Markup Language) i que es troben a la World Wide Web (WWW). La WWW és una xarxa virtual de pàgines web enllaçades mitjançant el protocol HTTP (HyperText Transfer Protocol) que permet combinar text, so, imatge, vídeos, animacions i enllaços entre les webs. Hi accedim a través d’un Navegador que descodifica el codi HTML. També podem realitzar la comunicació directa entre dos dispositius que actuen tant de servidor com de client utilitzant les Xarxes P2P o realitzar l'Accés remot a altres dispositius.

Característiques d'Internet

Internet ha aportat les següents característiques a la comunicació:

• Democratització del coneixement: Està a l’abast de la major part de la població.
• Accés lliure, immediat i continu a la informació: Disponible globalment i en tot moment.
• Foment de la participació i creació de continguts per part dels usuaris.
• Segmentació per continguts més específics, cosa que fomenta la interactivitat.
• Aparició d’una nova forma de socialització virtual, que permet la interacció entre usuaris a nivell mundial.

Conseqüències i Impacte Social

Internet ha canviat la societat de la informació i ha obligat que els mitjans de comunicació tradicionals es reinventessin per sobreviure. Els usuaris s’han convertit en generadors d’informació, i han sorgit termes com el periodisme ciutadà.

Perills i Desafiaments de la Xarxa

Internet és un espai lliure, sense regularització ni lleis. Al ser una plataforma tan complexa i difícil de controlar, hi ha una sèrie de perills:

• Saturació: Gran varietat de fonts d’informació, dificultant la selecció.
• Validesa de la informació: No sempre està garantida.
• Fake News i Postveritat: La influència de les notícies falses pot ser considerable. Es dona el fenomen de la Postveritat, quan els fets objectius influeixen menys en l'opinió pública que les emocions.
• Desconfiança social: Presència d'impersonators (imitadors que assumeixen personalitats falses per enganyar).
• Addicció: Quan l'experiència virtual substitueix l'experiència real.
• Cyberbullying: Les víctimes estan exposades les 24 hores.
• Deep Web: Espais ocults reservats per a interaccions entre hackers, criminals o governs.
• Cyber War: Guerra cibernètica entre governs, sistemes de defensa, espies, corporacions o individus.
• Política de privacitat: Ús 'indegut' d’informació d’usuaris i continguts per dissenyar perfils comercials o com a control per part de poders polítics i econòmics.

Manipulació a Internet

Al no estar regulat i ser difícilment controlable, a Internet es duu a terme certa manipulació que ve donada, entre d’altres, per tres aspectes:

1. Bots: Programes que simulen activitat humana (un informe del New York Magazine visibilitzava que el 40% del tràfic d’Internet no el produeixen persones). Alguns actuen maliciosament augmentant el nombre de visites, descàrregues, seguidors o likes, provocant lectures errònies en els paràmetres que estableixen l'ordre prioritari per rebre inversions de publicitat.
2. Monitorització: Les xarxes socials o les companyies de comerç electrònic guanyen diners de la interacció d’usuaris. Es monitoritza l’activitat per determinar els clicks i la velocitat de navegació sobre determinats continguts. D'aquestes interaccions n’extreuen dades personals per fer un perfil de consumidor i posar publicitat personalitzada.
3. Trolls: Els sentiments extrems generen més interaccions. És més fàcil fer enfadar que no pas captivar, per tant, els sentiments més senzills de provocar són ira, indignació o odi. Això provoca la creació de pols oposats i l’enfortiment d’actituds extremes, que no són representatives de l'opinió pública. El Troll llança mentides, fingeix interès a debatre, però només li agrada generar confrontació.

Millores Necessàries per a la Xarxa

Degut als perills abans comentats, es podrien dur a terme una sèrie de millores a Internet:

• Establir criteris mínims per assegurar la qualitat, veracitat i originalitat dels continguts.
• Existència d'una protecció real de la privacitat dels usuaris.
• La jurisdicció hauria d’estar al dia i aplicar-se a nivell mundial.
• Promoure l'educació en responsabilitat digital, per generar un internauta crític, expert, empàtic, obert de ment i conciliador.

Així es podria evitar, en part, el cibercrim, el cyberbullying, els trolls o les fake news.