Mitjans de Comunicació: Radio, Televisió i Internet

Mitjans de Comunicació

Un mitjà de comunicació és un canal de difusió d’informació que es dirigeix a un destinatari o públic. Vivim en la societat de la informació. Això vol dir que la comunicació és una eina fonamental als nostres dies.

Mitjans de Comunicació Individual

Quan ens volem comunicar amb alguna persona que està lluny, podem fer servir el telèfon, el fax, el correu, el correu electrònic, el xat. En diem mitjans de comunicació personals o individuals. Avui dia les comunicacions són molt ràpides, però fa anys les notícies podien trigar mesos a arribar i normalment només es tenia informació de l'entorn més proper.

Mitjans de Comunicació de Masses

Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de diaris amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920. Quan volem saber què ha passat durant el dia mirem les notícies de la televisió, llegim els diaris, escoltem la ràdio o naveguem per Internet. Aquests diem que són mitjans de comunicació de massa, ja que van dirigits a moltes persones.

+ACTE COMUNICATIU

Es dona quan un Emissor transmet un Missatge a un Receptor mitjançant un Mitjà de comunicació. Els missatges arriben a aquells emissors que el saben interpretar i hi poden haver tantes interpretacions com emissors. Parlem de Comunicació eficaç quan s’assegura una correcta transmissió d’informació i que el missatge s’interpreti correctament.

+LA RADIO

Mitjà de comunicació que es basa en un conjunt d’instruments, mecanismes i instal·lacions a través del qual es realitza la emissió d’informació destinada al públic per mitja d’ones hertzianes. Té unes característiques particulars a destacar, que són:

• Immediatesa: la informació es rep en el mateix moment que es genera el missatge.
• Rapidesa: el temps del fet i el de la notícia són gairebé simultanis.
• Irrepetibilitat: el so es perd de seguida i la emissió no s‘acostuma a revisar.
• Suggestió: crea imatges mentals en l’oient
• Flexible: Variació emissió prevista. L’oient pot realitzar altres tasques.

També compleix una sèrie de funcions que es podrien considerar objectius:Informar sobre l’actualitat, Orientar en aspectes concrets invitant experts, especialistes o personalitats rellevants per recollir la seva opinió i diferents punts de vista, Formar sobre l’actualitat o altres temes d’interès, Entretenir creant espais relaxats, d’humor, de ficció, de distracció, invitant a concursos o escoltant música.

EL LLENGUATGE RADIOFÒNIC

L’acte comunicatiu s’adapta a la oïda i a la comprensió humana segons les limitacions de la radio mitjançant un llenguatge propi. Aquest llenguatge es basa en la transmissió d’un missatge senzill i expressiu on prima la claredat. Convé evitar les frases complexes, les subordinades, les formes verbals compostes, la enumeració exagerada de dades i el ritme avorrit o sense agilitat. Així com, s’hauria d’evitar les repeticions d’idees clau, equívocs, confusions o dobles sentits i donar dades concises i precises a l’oient per facilitar la retenció d’informació. Aquest llenguatge consta de diversos components: la veu, la música, els efectes sonors i el silenci.

La VEU

La paraula és l’instrument habitual de la comunicació humana que permet la socialització. A la radio la paraula és la veu. És imprescindible que la veu sigui clara i la paraula ben pronunciada. Un bon locutor de radio és capaç de controlar els diferents les diferents tonalitats i intensitats de la veu. A més utilitza un vocabulari quotidià i fàcilment descodificable. Si apareixen cultismes o tecnicismes, els explica breument. És conscient de la importància dels temps verbals, ja que ens situen temporalment i la radio és el mitjà del present. Un bon locutor, també sap que els adjectius son prescindibles a no ser que reforcin sensacions en l’imaginari de l’oient. La puntuació en radio és adaptada, no com el llenguatge escrit. Les pautes marquen unitats fòniques amb sentit i ajuden a renovar l’aire necessari per una bona locució. També és recomanable trobar l’equilibri entre text escrit i la improvisació, i que el primer sembli que no és llegit.

LA MÚSICA

Té el poder de facilitar una gran multiplicitat de sensacions. Pot ser música descriptiva, expressiva, ambiental o gramatical (diferenciació d’escenes o seccions)

Page 2

descriptiva, expressiva, ambiental o gramatical (diferenciació d’escenes o seccions)

EFECTES SONORS

Acompanyen l’acció i proporcionen matisos i detalls. Donen la sensació de que està succeït al moment.

EL SILENCI

Element que pot adquirir un valor expressiu fonamental en el llenguatge radiofònic i que té una força comunicativa rotunda. Podríem parlar de silenci objectiu (si no hi ha ni música, ni veu ni efectes) i de silenci subjectiu (amb una intencionalitat ambiental o dramàtica). El silenci pot indicar una pausa (funció gramatical) o destacar una idea, induir a la reflexió o recalcar l’estat emocional del que parla (funció expressiva) o, fins i tot, convertir-se en un personatge més de la història (funció narrativa).

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La ràdio no és una invenció atribuïble a una sola persona o o moment. La confluència de una sèrie de descobriments tècnics va permetre el seu naixement.

1873 teoria de les ones electromagnètiques de James Clerk Maxwerll

1888 Descobriment de les ones electromagnètiques per Heinrich Hertz.

1893 Nikola Tesla primers realització pública d’una transmissió inal·làmbrica de radio

1897 Primera patent al Regne Unit realitzada per Giuseppe Marconi a partir de 14 patents de Tesla.

Lee de Forest amplificació de petites senyals de corrent alterna i reforç del voltatge. Senyal més potent.

1920 primera emissora de radio de caràcter informatiu: 8MK de Detroit
KDKA de Pittsburg primera llicència comercial.
1933 Sistema de radio amb freqüència modulada desenvolupat per Edwing Armstrong 1950 Aparició del transistor. La radio a qualsevol lloc. Escolta en moviment.
Anys 90 Tecnologia digital major qualitat de so i radio per satèl·lit.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

La radio, a nivell tècnic, es basa en la transmissió de senyals a través d’ones electromagnètiques que es propaguen per l’aire sense suport físic. Per realitzar-la és necessària una infraestructura i tecnologia característiques.

Freqüència Modulada (FM)

Permet la convivència sense ‘trepitjar-se’ les diferents programacions de gran número d’emissores. És una modulació angular que transmet informació a través d'una ona portadora variant la seva freqüència (contrastant aquesta amb l'amplitud modulada (AM), on l'amplitud de l'ona és variada mentre que la seva freqüència es manté constant). La freqüència modulada és utilitzat normalment en les radiofreqüències de molt alta freqüència per l'alta fidelitat de la radiodifusió de la música i la parla.

ESTACIÓ DE RADIO

A nivell d’infraestructura, les estacions de radio acostumen a tenir dos àrees: la redacció i l’estudi.

REDACCIÓ

Espai on un grup de periodistes capitanejats per un director i un cap de redacció, realitzen el contingut dels programes que queda registrat en un guió prèviament a la seva gravació.

EL GUIÓ DE RADIO

Precedit per una escaleta, en el guió hi ha aquelles necessitats humanes i materials per la realització del programa radiofònic. Conté indicacions dirigides als locutors, tècnics de so, productors, ambientadors musicals i la inserció de publicitat. Funciona com una partitura musical i hauria de contemplar l’administració dels temps, tan rigorosos en la radio.

ESTUDI

Un estudi convencional disposa de dos espais diferenciats: el locutori i el control tècnic. El locutori és on es situen els locutors, actors, invitats i/o entrevistats, i està equipat amb micròfons al voltant d’una taula i un espai per actuacions acústiques musicals. El control tècnic és on es realitzen els ajustaments tècnics amb taules de mescla de so i on es situen el realitzador, productor, muntador musical i el tècnic d’efectes sonors.

Page 3

RECURSOS PROPIS DE LA RADIO

Sintonia: distintiu d’obertura i tancament del programa format per notes musicals o sons de diferent naturalesa.

Careta: espècie de sintonia pels blocs temàtics o seccions.

Indicatiu: recordatori informatiu d’escassa duració sobre la emissora que estem escoltant, el programa o senyals horàries.

Entradeta: petit text on el locutor introdueix a l’oient al contingut que escoltarà a continuació. Com un sumari o presentació.

Secció: blocs o fragments en el que es divideix el programa i que formen un unitat d’informació sonora completa.

Falques: insercions que funcionen per promoure continguts. Solen incorporar un missatge sonor, amb paraula, música i efectes sonor, dramatitzats o no, que no superen els 30 segons.

Cops musicals: accentuen algun tipus d’informació o intervenció.Cortineta: espècie de punt i apart molt breu.

GÈNERES RADIOFÒNICS

Es poden dividir segons la temàtica: informatius, d’opinió, esportius, musicals, d’entreteniment i de ficció.

Informatius

Butlletí: bloc curt de notícies actuals. de 3 a 5 minuts. Cada hora.

Diari parlat: emissió actualitzat tres vegades al dia.
Avanç: a vegades talla la programació fixada degut a la seva rellevància o per avançar el que es desenvoluparà posteriorment.
Crònica: anàlisis d’un fet d’interès en profunditat i aporta diferents punts de vista.Magazin informatiu: setmanal que inclou gèneres més extensos com entrevistes, reportatges, debats.
Resum: al final del diari parlat.
Entrevista: el periodista ha de mantenir l’objectivitat, facilitar la comunicació i mantenir l’interès.

D’opinió

Crítica: informació unida a un judici de valor argumentat sobre aspectes culturals.Tertúlia: tertulians i periodista o coordinador per mantenir el torn de paraula i evitar confusions sonores.Debat: públic i moderador. Fonamental respectar el torn de paraula, les opinions alienes i ser tolerant.Comentari: des d’on s’origina la informació i la locució i firma ve donada per un corresponsal, expert o analista.Editorial: resumeix la opinió del mitjà sobre un fet de rellevància

Esportius

Magazin esportiu

Musicals

Programa musical especialitzat Magazin musical: amb entrevistesRadiofòrmula musical: Emissió repetitiva una selecció musicalRetransmissió concerts

D’entreteniment

Magazin: 2 o 3 horesD’humor: actors que interpreten persones reals rellevants fent-ne una caricatura. Gran dosis d’ingeni, sotilesa i ritme lleuger.Concursos: benefici o premi amb intervenció d’oientsFiccióRadioteatre: gènere estrella als inicis, avui gairebé desaparegutAdaptació literària

Page 4

LA NOVA RADIO

La radio s’ha anat adaptant als temps i sempre ha bus

+LA TELEVISIÓ

Mitjà de comunicació que va néixer a mitjans del segle XX i ha sofert una constant evolució. Ràpidament es va constituir en l’altar familiar i va influir en les dinàmiques socials. Té un gran poder de suggestió i ofereix models de comportament, opinió, valors i inclús creences. Pot arribar a manipular la informació malintencionadament per convèncer de qualsevol cosa i pot provocar confusió entre el món real i el que la televisió mostra. És un mitjà de comunicació on el receptor és inferior i està indefens, ja que és passiu i l’emissor actiu. Degut a aquest gran poder, històricament hi ha hagut l’interès de les forces polítiques i econòmiques en controlar les programacions.

Malgrat que el principals objectius de la televisió són informar, formar i entretenir; degut a la proliferació de canals i una oferta aclaparadora de la televisió moderna, el principal objectiu real és captar audiència. Per això, preval l’espectacle, el sensacionalisme, l’entreteniment i la evasió per sobre de la funció educativa.

AUDIÈNCIA: obtenció de dades, elaboració d’estadístiques i transcendència en la producció. En els estudis d’audimetria s’ha anat demostrant que els temes estrella són els successos quotidians, la tragèdia propera i anònima a la que l’espectador s’identifica i desperta una curiositat morbosa.

Audiència Total o Rating: nombre total d’espectadors que han vist un determinat programa televisiu i el percentatge que representen sobre el total de la població.

Quota de Pantalla o Share: percentatge que representen els espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven la televisió.

Prime Time: franja horària principal que correspon a l'hora de màxima audiència televisiva. A Catalunya el Prime time es comença a partir de les 21:00 (informatius vespre).

Audimetria: mesura electrònica de la audiència que es basa en la instal·lació d’un audímetre a part de la població per registrar cada segon dquin canal està encès, quantes i quines persones la veuen. Permet gestionar grans volums d’informació instantàniament per elaborar panells d’audiència. En principi, és un sistema monopolista i independent per evitar la competència i la manipulació.

FINANÇAMENT: la televisió requereix d’una tecnologia complexa, un ampli equip humà i costoses inversions. Per això s’han creat grans empreses per finançar la seva producció. Hi han diferents models de finançament:

Televisió Pública: dirigida per un consell d’administració escollit pel poder polític (nomenament o delegació parlamentaria) i finançada mitjançant els pressupostos de l’estat o el pagament de un canon per part dels ciutadans. Sol tenir una dependència ideològica del govern

Televisió privada: finançada per capital privat mitjançant la venta d’espais publicitaris. El principal objectiu és aconseguir el màxim benefici pels seus accionistes.

Televisió de pagament: finançament mitjançant l’abonament d’una subscripció per part de l’espectador-client.

Model mixt: finançament mitjançant els pressupostos de l’estat i la publicitat.

CANALS DE TELEVISIÓ: l’estructura clàssica d’un canal de televisió Clàssic es basa en la programació de programes distribuïts temporalment per omplir la graella de programació. Els continguts presents en aquesta graella es produeixen per la mateixa empresa o es compren a altres productores externes. A més, tradicionalment la difusió de cada canal de televisió té una determinada zona de cobertura. Per tant, tenim canals locals només emesos en un municipi, autonòmics en una autonomia o estatals.

Canal Generalista: ofereix tot tipus de gèneres televisius i temàtiques diferents per captar tot tipus d’audiència, sense distinció de sexe o edat.

Canal Especialitzat: només emet en la seva graella un tipus de temàtica concreta, tot i que pot oferir-la en diferents gèneres. S’adreça només a un tipus de públic concret amb interessos determinats en funció de la seva edat o sexe.

Emissió en directe: tal com s’enregistra un programa o esdeveniment, es transmet a temps real suposadament. Sempre es deixa un decalatge per evitar imprevists, per tant no és en directe real. Afegeix urgència, espontaneïtat i vivacitat, almenys aparent.

Emissió en diferit: s'enregistra un programa o esdeveniment tal i com succeeix en temps real i s'emet hores després sense editar-lo. L'exemple més característic són els esdeveniments esportius o musicals sobre els que la cadena no té drets d'emissió en directe però si de remissió a posteriori.

GÈNERES TELEVISIUS: són els diferents models de programes que trobem en la programació o graella televisiva. Hi han diferents classificacions i també hi han gèneres híbrids. Segons el contingut temàtic i el públic al que va dirigit podem considerar els següents gèneres i subgèneres:

Informatius: fets d’actualitat i d’interès general.
Informatius diaris: telenotícies,
Informatius no diaris: resum setmanal, reportatges temàtics. Info show: informació o debat com un espectacle.

Infantils o juvenils: adreçats a un públic eminentment infantil o juvenil.

Ficció: reconstruccions o representacions dramàtiques interpretades per actors i actius. Ficció dramàtica (teatres, series, telenovel·les..).
Ficció còmica (telecomèdies, comèdies de situació o sitcom).
Llargmetratges

Curtmetratges Telefilms

Esportius

Varietats: focalitzats en l’entreteniment Espectacles

Concursos (culturals, d’acció, d’atzar) Talk show: relats de casos particulars Programes d’humor
Late Night

Musicals: l’element dominat és la música. Operes

Videoclip Actuació musical Magazine musical

Divulgatius i documentals: realitat social o científica

Educatius o culturals

Tele-realitat: realitat captada en un estudi de televisió. Reality show

Religiosos Publicitat

EL LLENGUATGE TELEVISIU: la televisió utilitza totes els elements i convencions propis del llenguatge audiovisual. Una de les regles més importants que es té en compte és la regla dels 180o. Apart, també afegeix algunes tècniques particulars com la Multi-càmera: que permet gravar punts de vista simultanis amb diverses càmeres. El llenguatge televisiu tendeix a ser molt més teatral que no pas el cinematogràfic, mostrant una realitat ‘impostada’ on no s’acostuma a mostrar la quarta paret.

MITJANS TÈCNICS: la televisió necessita d’una tecnologia específica i uns equips tècnics pensats per la seva producció efectiva.

Plató de Televisió: zona de l'estudi on s'enregistren les gravacions o es fan les transmissions en directe. És una àrea tancada on s'instal·len els decorats, es col·loca la il·luminació i les càmeres i on treballen els artistes, actors, presentadors o convidats.

Càmeres especials:desdoblada en cap de càmera (permet a l’operador enquadrar i enfocar) i el control d’imatge (permet ajustar diafragma i colorimetria)

Monitors: seguiment de programa (sortida de la taula de mescles o d’una altra senyal preseleccionada al control útils pel regidor o presentadors) i els que s’integren en el decorat.

Teleprompter o autocue: element que consta d’un monitor amb la senyal invertida que es reflexa en un mirall translúcid i que es col·loca davant de la càmera permetent així la lectura del text per part de l’espectador donant la impressió de que mira a l’espectador.

Panells d’il·luminació: permeten col·locar les llums que es desitgin i estàn situats al sostre per deixar el terra el més lliure possible per facilitar la circulació de càmeres i persones.

Equip de So: diversos tipus de micròfon, adequats a cada situació.

Control de Realització: espai físic on es col·loca l'equip de realització del programa i des de on surten les ordres de caràcter tècnic a l'emissió o l'enregistrament del programa. És on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara el so, la llum, o la barreja d’imatges. El cervell de l’estudi.

Unitat Mòbil: vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d’emissió en televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una competició esportiva.

Chroma Key: efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. Habitualment per fer aquest efecte s’utilitza el color blau o verd, de tal manera que a la taula de mescles es detecta el color de base i es reomple tot el que està en aquest color amb la imatge que volem inserir. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps, en el qual el presentador o presentadora real s’enregistra en un fons blau o verd que a la taula de mescles és substituït pels mapes o imatges de previsions.

L’INFORMATIU: segurament és el gènere més conegut i rellevant de la televisió. Té una estructura clàssica:

Capçalera: breu introducció que inclou habitualment el logotip del programa o de la cadena que ho emet. Sol anar acompanyada també d'una animació i una sintonia molt viva que és fàcilment recognoscible per l'audiència.

Destacat: parell de les notícies més rellevants del dia. Normalment narrades in situ pels presentadors i poden anar lligades a la capçalera, sense necessitat de passar abans per plató.

Sumari: nombre indeterminat de titulars que presentaran breument les principals notícies que posteriorment es tractaran amb més profunditat durant els blocs temàtics. Agilitzat amb una sintonia, el sumari té la funció de captar l'atenció de l’espectador.

Blocs temàtics: cos central on s'introdueixen les diferents seccions temàtiques (internacional, nacional, economia, esports, cultura, meteorologia).

Tancament: normalment l'última impressió és la que més queda gravada en l'espectador.

Resum (sèrie d'imatges sense veu en off de les notícies més destacades).

Clip de tancament: muntatge post-produït amb imatges d'algun fet o tema d’actualitat).

Acomiadament en plató: presentadors s'acomiaden i enllacen amb la següent programació de la cadena.

Redacció d’un informatiu: el primer pas per redactar un informatiu és construir l’escaleta i una graella on es minuta tot. Es important la dosificació de les notícies de més interès i actualitat al llarg de tot l'informatiu (teoria dels dents de serra). També s’acostuma a fer coincidir les notícies més importants amb una franja horària significativa. Una de les dificultats més grans és intentar convertir una estructura fragmentària en una narració audiovisual relativament unitària.

Criteris de selecció de notícies
Importància: major rellevància, transcendència i significació.

Interès: triple vessant, la informativa (capta l'atenció de l’espectador i afecta majoritàriament a l’audiència), la visual (i una notícia no consta d'imatges que la descriguin i l'acompanyin, es descarta) i la humana (allò que genera curiositat, una qualitat que pot anar des de l'anecdòtic fins al més sensacionalista).

Actualitat: temporalitat i caducitat d'una notícia. immediatesa i la instantaneïtat són l’essència.

Proximitat: doble vessant: espacial (geogràfica) i sociocultural (sistema de creences, amb la nostra cultura i la nostra forma de vida.).

Nombre d’afectats: Un fet és més notícia quan afecta un nombre major de persones.Raresa: L’estrany, l'insòlit, el que trenca amb lo habitual també se sol destacar i enviar a

emissió, ja que genera interès en l'audiència.

Conflicte: La polèmica, l'enfrenament i la controvèrsia, també solen tenir un lloc en els informatius diaris.

Redacció d’una noticia

El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les "6W", de l'escola de periodisme nord-americana:

1. A qui li ha succeït el que volem explicar? 2. Què li ha succeït?
3. Quan ha succeït?
4. On ha succeït?

5. Per què ha succeït? 6. Com ha succeït?

L'ordre pot variar però l’ordre més lògic és: Qui + què + quan + on + (com/per què).

Recursos per la transmissió de la informació

-Veu en off del presentador o l'enviat especial.

-Imatges gravades pel càmera enviat al lloc del succés.

-Declaracions de persones relacionades amb la notícia. Breus i immediates.

-Entrevista: persona relacionada amb el tema o persona experta en una conversa més distesa i llarga.

-Connexió en directe amb un corresponsal o enviat especial des de l'estudi -Imatges recurs no pròpies de la cadena de televisió. Genèriques o imatges d’arxiu.

Deontologia professional periodística o ètica periodística

Conjunt de normes que no tenen caràcter sancionador però són interioritzades com si fossin obligatòries. Es basa en la regulació del dret col·lectiu a la llibertat d'expressió, en concret, la llibertat d'informar i difondre continguts informatius. Busca la conscienciació als periodistes del seu compromís a la veritat informativa i que la informació periodística lícita sigui verídica i desvinculada de qualsevol interès polític, social o econòmic. També destaca la importància de la rectificació quan es comet un error.

+INTERNET: L’origen de la paraula ve de INTERconnected NETworks. Es podria definir com la xarxa global de totes les xarxes i dispositius mundials que utilitzen protocols TCP/IP. Internet és considerat per alguns un nou mitjà de comunicació i per d’altres un canal de comunicació, però segurament va més enllà, ja que ha suposat una revolució comunicativa que ha canviat no només els mitjans de comunicació sinó la comunicació en si i la societat en general.

ORIGEN: Internet s’origina el 1969 amb la connexió ARPANET (Advanced Research Projects Agency Network) per intentar l’intercanvi de dades entre científics i militars a llarga distància.

FUNCIONAMENT: Internet es basa en el Protocol TCP/IP, que són un conjunt normes de com viatgen les dades per la xarxa. Aquest protocol és el llenguatge comú que permet que es produeixi la divisió en petits paquets d’informació, viatgin a llargues distàncies i es tornen unir a la destinació. Un Dispositiu (ordinador, smartphone, tablet, televisió...) estableix unaconnexió a un módem via wifi, cable o a una antena mòvil o satèl·lit gràcies a la contractació d’un proveïdor d’accés a Internet (ISP, Internet Service Provider). Degut a que la informació digital és emmagatzemada en MB, aquest proveïdor subministra l’usuari amb una velocitat de transferència determinada (pujada i baixada de MB per segon), li assigna una adreça IP al dispositiu (nom 150.214.90.20) i el connecta a un Servidor, que és un ordinador al servei dels usuaris d’internet i que proporciona allò que els seus clients demanen. Hi han diferents tipus de servidors als Data Centers, naus industrials amb milers de servidors:

Servidors DNS: guia d’adreces IP relacionades amb el seu domini (Domain Name System) Servidor de Correu Electrònic
Servidor FTP: intercanvi o transferència de fitxers.
Servidor Web o Host: documents codificats en HTML

Servidor Proxy: Seguretat, tallafocs, millora rendiment.

El més utilitzat pels usuaris és el servidor web o host, ja que és el que emmagatzema els fitxers escrits en en codi HTML (HyperText Markup Language) i que es troben en la World Wide Web.La WWW és una xarxa virtual de pàgines webs enllaçades mitjançant el protocol HTTP(HyperText Transfer Protocol) que permet combinar text, so, imatge. vídeos, animacions i enllaços entre les webs. Hi accedim a través d’un Navegador que descodifica el codi html per visualitzar la informació de la web correctament. També podem realitzar la comunicació directe entre dos dispositius que actuen tant de servidor com de client utilitzant les Xarxes P2P o realitzar l’Accès remot a altres dispositius.

CARACTERÍSTIQUES
Internet ha ajudat a la democratització del coneixement, ja que aquest està a l’abast de la major

part de la població. També permet un accés lliure, immediat i continu a la informació, que està disponible globalment i en tot moment gràcies als telèfons mòvils. A diferència d’altres mitjans de comunicació, fomenta la participació dels usuaris i la creació de continguts per part d’aquests. Aquests usuaris també poden escollir o modificar a temps real els continguts que es troben segmentats per continguts més específics, cosa que fomenta la interactivitat. Internet també ha provocat l’aparició d’una nova forma de socialització, no basada en la socialització real sinó en la virtual, que permet la interacció entre usuaris a nivell mundial.

CONSEQÜÈNCIES
Internet ha canviat la societat de la informació i ha obligat a que els mitjans de comunicació

tradicionals es reinventessin per sobreviure. Els usuaris s’han convertit en generadors d’informació i han sorgit termes com periodisme ciutadà.

PERILLS
Internet és un espai lliure, sense regularització, ni lleis. Al ser una plataforma tan complexa i

difícil de controlar, hi ha una sèrie de perills que poden sorgir al navegar per internet. Per començar, es pot donar una saturació per la gran varietat de fonts d’informació. Apart de la difícil tasca de seleccionar la informació, també la validesa d’aquesta informació no sempre està garantida. La influencia en la societat de les Fake News pot ser considerable i es dona el fenòmen de la Post-veritat, quan a Internet, els fets objectius influeixen menys en la opinió pública que les emocions. A més la presència d’impersonators, imitadors que assumeixen personalitats falses per enganyar, augmenta la desconfiança envers a les interaccions socials virtuals quan aquesta és la única eina de socialització. També es poden donar casos d’addicció, quan la experiència virtual substitueix la experiència real o de cyberbullying, on les víctimes estan exposades les 24 hores. Un altre fenòmen que no és evident és la Deep Web, aquellsespais ocults reservats per interaccions entre hackers, criminals o governs. Així com també la Cyber War, guerra cibernètica entre governs, sistemes de defensa, espies, corporacions o individus. Un dels temes candents encara per resoldre, és la política de privacitat a Internet. L’ús ‘indegut’ d’informació d’usuaris i continguts, per dissenyar perfils comercials o comcontrol per part de poders polítics i econòmics.

MANIPULACIÓ

Al no estar regulat i ser difícilment controlable, a Internet es dur a terme certa manipulació que ve donada, entre d’altres, per 3 aspectes:

BOTS: Un informe del New York Magazine visibilitzava que el 40% del tràfic d’internet no el produeix persones sinó bots (programes que simulen activitat humana). Alguns d’aquests bots actuen de manera maliciosa augmentant el número de visites, descàrregues, seguidors o likes. Com que les xarxes socials, els programadors o els buscadors es basen en aquests paràmetres per establir l’ordre prioritari per rebre inversions de publicitat, aquest tràfic no humà pot provocar lectures errònies.

MONITORITZACIÓ: les xarxes socials o les companyies de comerç electrònic guanyen diners de la interacció d’usuaris. Hi ha una monitorització de l’activitat usuaris per determinar els clicks i la velocitat navegació per sobre de determinats continguts. D’aquestes interaccions n’extreuen dades personals per fer un perfil de consumidor i posar publicitat personalitzada.

TROLLS: els sentiments extrems generen més interaccions entre persones. És més fàcil fer enfadar que no pas captivar, per tant els sentiments més senzills de provocar són ira, indignació o odi. Les actituds més transversals i toves són poc visibles a Internet. Per tant, reben més atenció les actituds més extremes que provoca la creació de pols oposats i l’enfortiment d’aquests. Aquest comportament no és representatiu de la societat o la opinió pública. Podríem destacar la figura del Troll, que llança mentides, fingeix interès en debatre però només li agrada generar confrontació.

MILLORES

Degut als perills abans comentats, es podrien dur a terme una sèrie de millores a Internet. Per començar s’haurien d’establir uns criteris mínims per assegurar la qualitat, veracitat i originalitat dels continguts. També, hauria d’existir una protecció real de la privacitat dels usuaris, per això la jurisdicció hauria d’estar al dia i aplicar-se a nivell mundial. Però seria primordial promoure la educació en responsabilitat digital, per generar un internauta crític, expert, empàtic, obert de ment i conciliador. Així es podria evitar, en part, el cibercrim, el ciberbullying, els trolls o les fake news.