Mitjans de Comunicació, Premsa i Gramàtica: Anàlisi i Correcció

Mitjans de Comunicació

Els mitjans de comunicació són instruments per difondre informació, entreteniment o publicitat a un gran nombre de persones.

Característiques dels Mitjans

• Receptor: Adreçat a un sector de població concret.
• Comunicació: Unidireccional; els receptors no hi poden respondre directament.
• Temes: Variats i abasten tots els àmbits d'interès públic.
• Estructura: Diversa i depèn dels recursos per a la difusió.
• Funció social: Creen opinió i un sistema articulat de valors, actituds i judicis sobre l'entorn social, cultural i polític.
• Difusió: Es difonen amb rapidesa i transmeten missatges efímers.

La Premsa

Conjunt de publicacions impreses o digitals classificades en funció de:

• La periodicitat: diària, setmanal o anual.
• El tipus d'informació: premsa d'informació generalitzada o específica.
• El territori: local, comarcal, autonòmic, nacional o internacional.

Gèneres Periodístics

Es classifiquen en tres grans grups:

Gèneres Informatius

Textos de fets actuals que es narren i es descriuen objectivament (p. ex., notícia i reportatge).

Gèneres d'Opinió

Aquells que analitzen, interpreten i valoren fets importants (p. ex., crítica i article d'opinió).

Gèneres Mixtos

A mig camí entre la informació i l'opinió (p. ex., crònica i reportatge d'investigació).

Llenguatge de la Premsa

• Funcional: Compleix la seva funció de transmetre informació.
• Correcte: Registre estàndard.
• Clar: Planer, conegut, senzill i precís. Cal evitar vulgarismes i cultismes.
• Concís: Pàrrafs curts i puntuació freqüent.
• Atractiu: Redactats de manera que cridin l'atenció al receptor.

La Ràdio

Mitjà de comunicació que utilitza la veu i el so com a únics recursos. El contingut està creat per entretenir i informar.

Gèneres Radiofònics

Informatius, interpretatius, d'opinió, magazins, musicals, divulgadors, esportius i publicitaris.

Característiques de la Ràdio

• Emissor: Múltiple i format per especialistes que treballen junts en l'elaboració de la programació.
• Receptor o radiooient: És plural; s'adrecen a diferents grups de població. Es caracteritza la interacció amb els radiooients.
• Missatge: Caràcter immediat i efímer. Repartit en franges horàries i interromput per anuncis.
• Llenguatge: Registre estàndard.

Televisió

Mitjà de comunicació que fa servir el so i la imatge en moviment per transmetre missatges. Busca entretenir, informar o persuadir el televident amb programes.

Gèneres Televisius

Coincideixen amb els radiofònics i s'hi afegeixen els documentals, videoclips musicals, ficció, concursos, jocs, programes infantils, reality shows, espots publicitaris i televenda.

Característiques de la Televisió

• Emissor: Múltiple i integrat per equips d'especialistes. Gran nombre de cadenes i emissores amb diferents tipus de programacions.
• Receptor o televident: Plural. Els mitjans estudien els gustos i l'audiència.
• Missatge: Caràcter immediat i efímer; s'emet en franges horàries i s'interromp per anuncis.
• Llenguatge: Estàndard; és freqüent el registre col·loquial.

Oracions Compostes

Conjunt de paraules ordenades amb sentit complet, que contenen 2 o més verbs en forma personal, 2 o més proposicions. Poden anar unides per un nexe o signes de puntuació i acaben en una pausa.

Distinció entre Coordinació i Subordinació

• Coordinades: Les diferents proposicions no depenen una de l'altra.
• Subordinades: Les proposicions mantenen una relació de dependència:
  • Sintàctica (si la subordinada no pot anar sola).
  • Logicosemàntica (si pot anar sola, però perd la relació de significat).

Classificació d'Oracions Compostes

• Juxtaposes: Proposicions unides per comes o punts i coma.
• Coordinades: Unides per un nexe coordinant (i, ni, o, però, és a dir, a més...). Si se separen, no tenen sentit complet.
• Subordinades: Proposició principal unida a la proposició subordinada per un nexe subordinant (si, perquè, de manera que, per tal que, encara que...).

Tipus d'Oracions Compostes Subordinades

Substantives, adjectivals i adverbials.

Connectors Ortogràfics

Aplicacions informàtiques per detectar i corregir les errades dels textos.

Literatura Catalana: Poesia

Dècada dels 40 i 50: Poesia Simbolista

La poesia s'allunya de la realitat immediata. Pretén suggerir la realitat mitjançant l'evocació simbòlica. Predominen la metàfora, el símbol i el rigor formal. (Autors: Carles Riba, Rosa Leveroni, Joan Valls).

Carles Riba

Poeta, professor de grec i traductor. Obres: Estances, Elegies de Bierville, Salvador Cor.

Poesia Avantguardista

• Josep Vicenç Foix: Reivindica l'experimentalisme de les avantguardes i se centra a buscar nous recursos expressius.
• Joan Brossa: Obra caracteritzada per experimentar amb el llenguatge i utilitzar tècniques i estils variats. Obres: El saltamartí, Poemes de seny i cabell.

Dècada dels 60: Poesia Realista

Pretén inserir el treball intel·lectual i literari en la recuperació cultural i nacional. Llenguatge col·loquial i directe, amb missatge clar.

• Pere Quart: Obra: Vacances pagades.
• Miquel Martí i Pol: Mostra compromís amb el seu poble i les persones que treballaven al seu entorn amb El Poble o La Fàbrica. Temes: angoixa, solitud i mort. Caracteritzat per la senzillesa del llenguatge líric.
• Vicent Andrés Estellés: Obres: Donzell amarg, Ciutat a cau d'orella, Llibre de meravelles. Temes: sofriment, fam, mort, amor. Poesia de la quotidianitat, amb misèries i grandeses. Llenguatge col·loquial amb recursos clàssics.

Bilingüisme

Ús alternatiu de dos idiomes en un individu (bilingüisme individual), un territori (bilingüisme territorial) o en un grup social (bilingüisme social).