Mites vs Logos: L'Evolució del Pensament Filosòfic i Científic

Mites i Logos: Els Fonaments del Coneixement

Mites: Els mites ofereixen respostes i descripcions primerenques del món. Es caracteritzen per: personatges llegendaris, antropomorfisme, relats fantàstics, autor desconegut i col·lectiu, caràcter tradicional, acrític i dogmàtic, un ordre caòtic del món, proporcionen models d’actuació i una interpretació del món.

Logos: La filosofia emergeix al segle VI a.C. com un tipus de coneixement oposat al mitològic, amb pensadors de l'escola de Milet. S'abandona el mite en favor del logos, marcant l'aparició del pensament racional i reflexiu. L'ésser humà s'acosta a la natura buscant explicacions. Els caràcters de la filosofia són: racional (argumentacions lògiques), sistemàtic (afirmacions relacionades amb aspectes generals), crític (no admet res sense examen racional previ) i universal.

Filosofia i Ciència

Durant anys, no hi va haver una distinció clara entre filosofia i ciència, ja que ambdues són racionals, sistemàtiques i busquen les veritats del món, compartint el mateix objecte d'estudi. A partir del segle XVI, amb la ciència moderna, comencen a allunyar-se. La ciència elabora lleis i teories científiques. No obstant això, la relació entre filosofia i ciència continua sent estreta.

Filosofia i Religió

Coincidències: Ambdues plantegen preguntes, inquietuds i problemes, i pretenen ensenyar a dur una bona vida.

Diferències: La filosofia és un saber racional que comporta incerteses i dubtes, mentre que la religió es basa en la fe.

Història de la Filosofia

Filosofia Antiga (VI a.C – III d.C)

• Presocràtics (VI a.C): Representants: escola de Milet, Pitàgores, Heràclit, Parmènides, Demòcrit. Es centren en l'essència, estructura i origen de la natura.
• Sofistes i Sòcrates (V a.C):
  • Sofistes: Protàgores defensava l'escepticisme, afirmant que l'home mai podrà saber la veritat sobre els enigmes de l'univers i la natura.
  • Sòcrates: Creia en l'existència de normes universalment vàlides.
• Platonisme i Aristotelisme (IV a.C):
  • Plató (idealisme): Es preocupa per allò que és etern i immutable de la natura, així com de la societat i la moral.
  • Aristòtil (Empirisme): Busca els principis i causes de la realitat (metafísica), considerant Déu com la causa del moviment de l'Univers i el pensament com la part eterna de l'home.
• Epicureisme i Estoïcisme (III-I a.C): La màxima preocupació és la moral.
  • Epicur: Proposava assolir la felicitat a través d'una vida senzilla i plaent.
  • Zenó: Recomanava viure d'acord amb la natura.
• Neoplatonisme (I-III d.C): Etapa romana amb un interès místic per l'més enllà.

Filosofia Medieval (Fins a 1350)

La relació entre fe i raó és central. Destaca:

• Sant Agustí: Primer pensador que va proposar interpretar els Evangelis.
• Sant Tomàs: Va realitzar demostracions de l'existència de Déu i de les veritats sagrades.

El nominalisme d'Occam marca l'abandonament de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna.