Mites i Pensament Mític: Conceptes de Temps i Espai
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,46 KB
Mites i Pensament Mític
Sovint associem el mite amb un conte o una història fantàstica, quan realment la paraula mite ens fa present la realitat oculta del món. Un mite és un model o arquetip (representa una etapa), és una figura recurrent, història o narració que es repeteix en el temps. Pels mites no hi ha el concepte de creació.
El Pensament Mític
El pensament mític segueix un model: el món és com és perquè Déu ha creat aquest ordre i, gràcies a això, existeix.
Un mite ens revela quin és el principi de les coses.
Els individus que pertanyen a una cultura mítica fan cerimònies i rituals perquè quedi constància. A través d’aquests es pretenia guanyar-se la voluntat dels Déus.
- Mite: explicació simbòlica.
- Ritual: aspecte pràctic.
El món sobrenatural va ser creat pels Déus en un passat i per aquest motiu les coses passen. Pels individus que viuen una cultura mítica, tot el que succeeix és una repetició i un àmbit sagrat.
La paraula religió vol dir lligam entre l’individu i Déu; tot té un significat sagrat.
Comparació amb l'Home Modern (Max Weber)
Max Weber va ser un sociòleg alemany que va dir que Matusalem, personatge bíblic, a la fi dels seus dies es va sentir satisfet amb ell mateix.
Matusalem va viure 1000 anys i està reconciliat amb ell mateix, està dins del cercle orgànic de la vida. La vida que viu un individu mític té un sentit. L’home modern està desencantat amb el món. Els fets tenen causes i efectes.
Max Weber compara l’individu d’una cultura mítica amb l’home modern.
La raó serveix per entendre el món, però no per trobar un significat a la vida.
El mite, en la cultura mítica, es basa en supersticions d’un individu de la cultura mítica.
El sistema racional crea racionalització. Max Weber diu que la racionalització va comportar un desengany. La vida de l'home modern manca de sentit.
Dos Conceptes d’Espai
El Nostre Concepte (Modern)
El nostre concepte és el territori, l’espai geomètric. És allò que podem situar en un punt. Són aquells llocs dels quals treus un rendiment econòmic. Nosaltres creem alguna cosa fent una distribució racional de l’espai o fent especulació.
El Concepte Mític
Per un individu mític no és el mateix; l’espai és caòtic: caos (desordre), cosmos (ordre). El món és el que marca un límit. L’individu es posa aquests límits. En canvi, la cultura mítica respon a criteris mítics.
Dos Conceptes de Temps
El Nostre Concepte (Històric/Lineal)
Nosaltres parlem d’història i tenim diferents temps. La història sempre és imprevista amb el que passarà, i sempre hi ha fets nous. Això s’inventa a partir del judaisme i cristianisme.
Inventen el temps, però sense principi ni fi, és irracional.
Mantenim un temps lineal sense final, ja que el final és catastròfic.
Gràcies al cristianisme i al judaisme, la història pren sentit amb un inici i un fi, dirigit per Déu (és com un pare). Té un concepte de providència. Déu ha donat un sentit a la història i ha elegit els jueus com a poble predilecte. Els premia, els castiga, els protegeix.
La història s’inventa a partir de la religió, però és una història sagrada, amb un guió:
- Temps circular.
- Temps pare Déu.
- Temps lineal.
De fet, els jueus inventen la història des d’un sentit antihistòric. La història existeix per a ser abolida al final.
El Concepte Mític (Circular)
Pels individus de la cultura mítica, el temps és una repetició del mateix. Tot envolta els rituals de l’any nou. Reprodueixen el mite cosmogònic. Tenen funció de reiniciar el temps perquè continuï un ordre; és un cicle que quan s’esgota torna a regenerar-se: temps circular.