Mites, Logos i Ciència: Orígens i Característiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,81 KB
Què són els mites i quina és la seva funció?
Els mites són narracions fabuloses sobre els orígens del món, de l'ésser humà o de la societat. La seva funció és la de donar sentit a la realitat present. En el món arcaic, el mite assumeix les funcions que en les societats avançades tenen la funció moral, la social o la política.
En què consisteix el caràcter antropomòrfic dels mites?
El caràcter antropomòrfic dels mites consisteix en percebre els elements naturals com les estrelles i els planetes, els mars i els rius, les tempestes o els volcans com a éssers dotats amb voluntat pròpia. El que els mou a actuar no són causes físiques sinó psicològiques com desigs i passions.
Quan, on i com es va donar el pas del mite al logos?
El pas del mite al logos es va iniciar cap al s. V aC (any 600 a.C) a Grècia, com una evolució gradual cap a explicacions cada cop menys imaginatives i més abstractes. A poc a poc, l'univers mític dels éssers sobrenaturals es va anar transformant en un món racional on els fenòmens responen únicament a causes físiques.
Com es caracteritza l'explicació racional?
Es caracteritza com unes idees basades en la raó i no en creences, supersticions o imaginacions. A més, són explicacions no contradictòries, fonamentades en raons sòlides i pertinents.
En quin context apareix el logos?
El logos apareix en un ambient de llibertat intel·lectual que afavoria la lliure investigació i el progrés del pensament, en un context comercial i urbà i en què s'estén la crítica i l'escepticisme (planteja el dubte) i en què el pensament és lògic, clar i racional. Just quan les explicacions religioses havien entrat en crisi.
Condicions per a una explicació filosòfica
- Els éssers humans som lliures, però no podem fer res per evitar el nostre destí. No es pot considerar, perquè es contradiu.
- Hi ha d'haver vida després de la mort, sinó l'existència seria absurda. No es pot considerar, no és racional i no té fonaments.
- Els extraterrestres existeixen però no tenen interès a contactar amb nosaltres. No és racional, és una contradicció i falten arguments.
- Els extraterrestres no existeixen perquè jo no he vist cap. No, no està argumentada en raons sòlides.
- Jo no crec en les supersticions però en faig cas per si de cas. No, és una contradicció.
- El que diu aquest llibre és veritat, perquè és un llibre inspirat per una divinitat. No, són creences.
- L'única cosa certa és que la veritat no existeix. No, és una contradicció i no està argumentada.
Quines són les característiques pròpies de la ciència?
La ciència és un saber definit, precís i metòdic que ofereix descripcions rigoroses dels fenòmens, prediu amb força exactitud el seu comportament i n'obté resultats útils i comprovables, de manera racional. La ciència no és un saber infal·lible, ja que l'aplicació del mètode científic li permet detectar i eliminar els errors. La conseqüència és la millora constant de les teories i el progrés innegable de la ciència.
Què va fer possible als s. XVI i XVII l'anomenada “revolució científica”?
Ho va fer possible la introducció del mètode hipotètic-deductiu que unia el càlcul matemàtic amb la comprovació experimental.
Mètodes de raonament
Inductiu: d'una sèrie d'idees particulars treus una conclusió (idea) general, és un coneixement aproximat, no és absolut.
Deductiu: passa d'una idea universal a una idea en particular, no aporta informació nova i no és segur, només funciona bé en la lògica matemàtica.