Mites i Herois de la Mitologia Grega: Ulisses, Aquil·les i la Guerra de Troia

Ulisses (Odisseu)

Odisseu o Ulisses (Ὀδυσσεύς en grec, Ulysses en llatí) va ser un dels herois llegendaris grecs que apareix citat per primera vegada a la Cípria o Cants Ciprians, primer dels poemes de l'anomenat **Cicle Troià**, per després ser un dels protagonistes de la Ilíada i finalment el personatge central i que dóna nom a l'Odissea, ambdues obres atribuïdes a Homer, i posteriorment en moltes altres obres.

Era rei d'Ítaca, una de les actuals illes Jòniques, situada davant de la costa occidental de Grècia. Fill de Laertes i Anticlea a l'Odissea, o en relats posteriors, de Sísif i Anticlea. Era espòs de Penèlope, pare de Telèmac i germà gran de Ctimene, que van patir esperant-lo durant vint anys: deu d'ells els havia passat lluitant en la Guerra de Troia i els altres deu intentant tornar a Ítaca amb una sèrie de problemes i obstacles que va haver d'enfrontar.

Cant de Sirenes

Les sirenes (en grec Σειρῆνες) tornaven bojos als mariners que escoltaven els seus cants i els feien tirar-se al mar amb elles, cosa que comportava que s'ofeguessin.

Ciclops

En la mitologia grega, els ciclops (en grec Κύκλωψ) eren els membres d'una raça de gegants amb un sol ull al mig del front. Hi havia dues generacions: la primera i la segona.

Primera generació de Ciclops

Els Ciclops de la primera generació eren fills d'Urà i Gea, i coneguts artesans i constructors. Eren gegants amb un sol ull al mig del front i un temperament horrible. Segons Hesíode, eren forts, tossuts i de «brusques emocions». Eventualment, els seus noms van arribar a ser sinònim de força i poder, i s'usaven per a referir-se a armes especialment ben manufacturades.

Van ser tres:

• Brontes
• Estèropes
• Arges (encara que algunes fonts canvien Arges per Acmònides o Piracmó).

Hi havia també quatre anomenats Eurialos, Elatreo, Traquio i Halimeda, que presumiblement eren fills dels tres primers.

Urà temia la seva força i els va tancar al Tàrtar. Més tard, Cronos, un altre fill d'Urà i Gea, va alliberar els Ciclops, juntament amb els Hecatonquirs i els Gegants. Van ajudar a enderrocar i castrar Urà, però Cronos els va tornar a empresonar al Tàrtar, on van romandre, guardats per Campe, fins que Zeus els va alliberar. Van forjar llamps perquè Zeus els usés com a arma i el van ajudar en la guerra per enderrocar Cronos i els altres Titans (**Titanomàquia**).

Els raigs que es van convertir en l'arma predilecta de Zeus van ser forjats pels tres Ciclops:

• Arges posava la brillantor.
• Brontes, el tro.
• Estèropes, el llampec.

Aquesta primera generació de Ciclops també va crear un trident que produïa terratrèmols per a Posidó, l'arc i les fletxes d'Àrtemis, i el casc d'invisibilitat que Hades li va donar a Perseu en la seva recerca per matar Medusa. Van ajudar Hefest i es diu que van construir el primer altar, així com les muralles i fortificacions de Tirint i Micenes al Peloponès, entre d'altres. Els sorolls que sorgien del cor dels volcans s'atribuïen a les seves operacions.

Es diu posteriorment que va ser Apol·lo qui va matar els Ciclops, després que Zeus matés el seu fill, Asclepi, amb un raig forjat per ells. Tot i que es pot suposar que aquests ciclops eren immortals, potser els ciclops que Apol·lo va matar fossin els seus fills.

Segona generació de Ciclops

La segona generació de Ciclops va ser una primitiva tribu d'enormes monstres d'un sol ull descoberta per Odisseu en una remota illa (de vegades identificada amb Hespèria). Es deia que estaven estretament relacionats amb els Gegants i amb una tribu fenícia (els Phaiakai) sorgits de les gotes de sang que van caure sobre Gea (la terra) quan Urà va ser castrat.

No obstant això, el ciclop més conegut d'aquesta generació era un fill de Posidó i la nimfa Toosa anomenat **Polifem**. Un altre dels ciclops de la segona generació va ser Teleman, un vident.

Nausica

En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l'Odissea d'Homer. El seu nom, en grec, vol dir "cremadora de vaixells".

Homer descriu Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.

Aquil·les i el seu Taló

El Taló d'Aquil·les: Origen del mite

Fill de la deessa Tetis i del mortal Peleu, rei de Ftia. Tetis, com tots els déus, era immortal i volia que els seus fills també ho fossin. Però, en tenir un pare mortal, això no era possible.

Versió 1: El riu Estígia

La versió més coneguda diu que Tetis va submergir el seu fill a les aigües del riu **Estígia**, que tenien la propietat de concedir la immortalitat als qui s'hi banyaven. Però mentre el submergia, Tetis va haver d'agafar el nen pel taló dret i aquesta va ser l'única part del cos que no es va mullar i, per tant, va quedar vulnerable.

Versió 2: El ritual de purificació

Una altra versió explica que Tetis els aplicava un tractament màgic que consistia a submergir-los en ambrosia durant el dia i purificar-los durant la nit. D'aquesta manera, Tetis ja havia matat els seus sis primers fills, que no sobrevivien al tractament. Peleu no tenia coneixement de les activitats de la seva dona, però com que ja començava a sospitar, en néixer Aquil·les la va espiar i va ser a temps d'aturar-la. La interrupció del ritual va fer que l'os del peu dret del nen quedés cremat. Això ho va arreglar **Quiró**, el famós centaure expert en medicina, que li va substituir l'os cremat pel del gegant Damis, que en vida havia estat un veloç corredor. Això explicaria la rapidesa d'Aquil·les.

Després d'aquest incident, Tetis i Peleu s'haurien separat i cap dels dos es va voler ocupar del nen, així que al final l'educador d'Aquil·les va ser Quiró. Quiró el va instruir molt bé, tant físicament com intel·lectualment, i va ser qui li va donar el nom d'Aquil·les (ja que fins al moment el seu nom era Ligiró).

Quan Aquil·les ja era un adolescent es va traslladar a la cort del seu pare, a Ftia, i allà va conèixer a **Patrocle**, que a partir de llavors seria el seu millor amic durant tota la vida.

Aquil·les a la Guerra de Troia

La part més coneguda de la vida d'Aquil·les és la que té a veure amb la seva participació en la Guerra de Troia, sobretot pel relat que ens en va deixar Homer en la seva obra la Ilíada.

L'amagatall a Esciros

Abans de començar la Guerra de Troia, Tetis ja sabia que Aquil·les moriria durant el transcurs de la mateixa. Per això el va enviar a la cort del rei Licomedes, on es va amagar fent-se passar per dona amb el nom de Pirra. Durant la seva estada es va casar secretament amb la princesa Deidamia, qui li va donar un fill anomenat Neoptòlem.

Després de nou anys, els aqueus es van assabentar que no podrien prendre Troia si Aquil·les no participava a la guerra. Odisseu va anar a buscar-lo a l'illa d'Esciros, on vivia disfressat de noia amb les filles del rei. En arribar, els va oferir joies i una espasa; totes les noies van córrer cap a les joies excepte una, que es va quedar mirant l'espasa. D'aquesta manera, Odisseu va reconèixer Aquil·les i el va fer acompanyar cap a la Tròade.

Una altra versió diu que Aquil·les va desobeir els seus pares i va decidir anar a Troia sabent que moriria, perquè preferia morir lluitant a no lluitar.

Com que durant els primers nou anys de guerra no va passar res destacable, una versió o l'altra no té massa importància. La qüestió és que al final Aquil·les es va dirigir cap a Troia juntament amb la seva tropa de **Mirmídons**.

El paper d'Aquil·les a la Ilíada

La Ilíada explica els fets del desè i últim any de guerra. Homer presenta Aquil·les com l'heroi perfecte: és el més valent, el més fort i el més ràpid de tots els guerrers aqueus i troians. La participació d'Aquil·les és fonamental, ja que és l'únic que pot contenir els atacs troians.

La còlera d'Aquil·les

Homer comença explicant que s'havia estès entre els grecs una terrible epidèmia de pesta. El causant és **Apol·lo**, que està enfadat perquè Agamèmnon ha raptat Criseida, la filla de Crises, sacerdot del déu. Els aqueus, encapçalats per Aquil·les, obliguen Agamèmnon a tornar la noia al seu pare. Però Agamèmnon decideix venjar-se agafant **Briseida**, la concubina d'Aquil·les. L'heroi intenta primer matar Agamèmnon, però Atena el calma i el fa desistir de la idea. Llavors Aquil·les proclama que no lluitarà més si el rei no li torna Briseida.

A més, durant una visita al temple neutral d'Apol·lo, s'enamora de la filla de Príam, **Políxena**, i demana la mà de la jove a Hèctor. Aquest la hi concedeix a canvi de trair els grecs, però Aquil·les s'hi nega.

La mort de Patrocle i la venjança

Tetis demana a Zeus que concedeixi la victòria als troians, així quedarà clar que els aqueus sense Aquil·les no són res i l'honor del seu fill quedarà ben alt. Zeus així ho fa i els aqueus comencen a perdre batalla rere batalla. Al final, Agamèmnon controla el seu orgull i accedeix a suplicar a l'heroi que torni a lluitar. Però Aquil·les encara no cedeix. Mentrestant, el troià **Hèctor** s'acosta als vaixells i Patrocle, vestit amb l'armadura d'Aquil·les, surt a desafiar-lo. Hèctor, que és el millor dels guerrers troians, dóna mort a Patrocle.

Llavors Aquil·les s'ho repensa, es reconcilia amb Agamèmnon i decideix tornar al camp de batalla. Enfadat per la mort del seu amic, lluita amb més fúria que mai, matant molts enemics fins que només Hèctor gosa plantar-li cara. Llavors Zeus ordena a Apol·lo que abandoni Hèctor mentre que Atena continua ajudant Aquil·les. La lluita és ferotge, però finalment Aquil·les aconsegueix matar el seu enemic.

Després de matar-lo, Aquil·les lliga el cadàver d'Hèctor al seu carro i l'arrossega al voltant de les muralles de Troia durant 12 dies, en venjança per la mort de Patrocle. Això no agrada gens als déus que demanen a Tetis que convenci el seu fill perquè pari. Finalment, Aquil·les torna el cos sense vida d'Hèctor al seu pare Príam. I així acaba la participació d'Aquil·les en la Ilíada.

La Tela de Penèlope

Quan Ulisses anava de camí a Ítaca després de la guerra, es va trobar un munt d'obstacles i va trigar molt temps a tornar: 20 anys. A Penèlope, muller d'Ulisses, li van dir que s'havia de casar amb un altre home si Ulisses no tornava, i ella va proposar que faria una peça de tela, i que quan l'acabés es casaria amb un altre.

Però ningú se n'adonava que Penèlope, a les nits, desfeia la tela per no haver de casar-se amb un altre home. Però una malvada criada que ella tenia la va enxampar in fraganti i ho va explicar a tothom. Llavors es van enfadar amb Penèlope i van fer una prova per casar-se: qui fiqués una fletxa amb foc per tots els aros que havien prèviament col·locat i li donés al bell mig de la diana del final, es casaria amb ella.

Ningú no l'encertava, fins que un misteriós encaputxat ho va aconseguir. Penèlope es va posar molt trista, però l'encaputxat es va treure la caputxa i era Ulisses. Ulisses va matar tots els seus pretendents i va tornar a ser el rei d'Ítaca.

Helena de Troia

Naixement i origen diví

Zeus es disfressà de cigne i seduí Leda, que aquella mateixa nit tingué relacions amb el seu marit Tíndar d'Esparta. Poc després, Leda va pondre dos ous:

• D'un nasqueren Càstor i Pòl·lux.
• De l'altre, Helena i Clitemnestra.

Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Versió alternativa (Nèmesi)

Una altra versió diu que, segons una antiga llegenda, Zeus anava per l'Olimp quan es va topar amb la deessa de l'enveja, **Nèmesi**, es va transformar en cigne i la va seduir. La deessa va pondre un ou, però l'abandonà en un bosc prop d'Esparta. Un pastor el va trobar i el va portar a la reina Leda, que el va cuidar i en va adoptar el nadó que en va sortir: Helena. En veure la bellesa de la nounada, Zeus va crear la constel·lació del Cigne al firmament.

Segrest i matrimoni

Ja de ben petita es féu coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d'Esparta dedicat a Àrtemis, quan van entrar **Teseu** i **Pirítou** i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu.

El jove se la va endur a Atenes, però els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana —doncs temien una guerra— i Teseu va portar-la amb la seva mare Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, Càstor i Pòl·lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i també a Troia.

Els pretendents d'Helena

Quan va créixer, Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i prínceps de Grècia:

• Diomedes d'Argos
• Idomeneu de Creta
• Cíniras de Xipre
• Menelau de Micenes
• Patrocle de Ftia
• Palamedes d'Eubea
• Àiax de Salamina
• Teucre l'Arquer de Salamina
• Odisseu d'Ítaca

El seu padrastre Tíndar no es volia decidir per ningú, ja que pensava que podria provocar conflictes entre les diferents ciutats gregues. Finalment, la va casar amb **Menelau**, príncep de Micenes que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Poc després, moririen els germans mascles d'Helena, i Menelau i Helena van esdevenir reis d'Esparta.

Helena i la Guerra de Troia

El seu marit Menelau va viatjar fins a Troia en visita diplomàtica. Allà, va convidar **Paris**, fill del rei Príam, a visitar el seu regne. Paris es va estar uns dies a Esparta, fins que Menelau hagué de marxar a Xipre als funerals del seu pare. Aleshores el jove príncep troià va segrestar (o seduir, segons les versions) Helena.

Després de la fugida dels dos joves a Troia, les negociacions de Menelau perquè la seva esposa tornés van ser infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de prínceps grecs que havien jurat defensar-la.

Durant la Guerra de Troia, va veure morir el seu nou espòs (Paris) a les seves mans, a causa de ferides de guerra. En morir Paris, Príam la féu casar-se amb el seu cunyat **Deífob** a contracor. Quan els grecs aconseguiren entrar a Troia, Helena estava al palau del seu espòs. Aquest va sortir a defensar-se, topant-se amb Menelau. Quan Deífob estava a punt de matar el rei d'Esparta, Helena va assassinar Deífob per l'esquena, guanyant-se el perdó de Menelau.

El retorn a Esparta i la mort

En acabar la Guerra de Troia, van passar divuit anys viatjant pel Mediterrani i Egipte fins que els déus els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: **Hermione**, a qui Helena abandonà quan tenia nou anys.

Segons l'Odissea d'Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita de Telèmac, que cercava notícies sobre el seu pare Odisseu, que estava desaparegut des del final de la Guerra de Troia.

Pausànies afirmava que, després de la mort de Menelau, el seu fill il·legítim Megapentes ocupà el tron i Helena fou deportada a Rodes. Allà, la reina Polixo, gelosa, la féu penjar a la forca.