Mites i Herois de la Mitologia Grega: Aquil·leu, Prometeu i Pandora

Grans Figures i Relats de la Mitologia Grega

Aquil·leu: L'Heroi de la Guerra de Troia

Aquil·leu és el fill de Peleu, un mortal, i Tetis, una deessa marina. Abans d'ell, Tetis ja havia tingut altres criatures, però morien en intentar fer-les immortals. Peleu va sorprendre Tetis quan submergia Aquil·les dins les aigües de la llacuna Estígia; només li faltava introduir el taló del nadó. Com que Peleu va interrompre el ritual, aquest no es va poder completar i Tetis va fugir de la vora de Peleu per tornar a habitar les profunditats marines.

El pare el va portar a viure amb el centaure Quiró, qui li va ensenyar:

• Música
• Medicina
• Caça
• Doma

Quan va començar la Guerra de Troia, Tetis va advertir el seu fill que si hi participava, moriria i ja no tornaria a Grècia, però obtindria una fama immortal. Si, per contra, no hi anava, tindria una vida llarga, però quan morís, ningú se'n recordaria.

Els pares el van amagar en un gineceu, però Ulisses el va descobrir. Finalment, Aquil·les va partir a la guerra.

En un moment donat, desposseït per Agamèmnon de Briseida, una esclava que li havia correspost al botí de guerra, va deixar de lluitar. Es va incorporar de nou, però, quan va rebre la notícia de la mort del seu amic Patrocle, vestit amb la seva armadura, a mans d'Hèctor. Al seu torn, va matar Hèctor i va deshonrar el seu cadàver, fent voltes davant de les portes de Troia fins que Príam el va suplicar de tornar-li el cos.

Va morir d'una fletxa al taló tirada per París, abans del final de la guerra. «Aquil·leu i el cos de Pàtrocle», Nikolai Ge, S. XIX.

Desenllaç de la Guerra de Troia: El Cavall de Fusta

Els grecs ja estaven desesperats després de deu anys de guerra i Ulisses va tenir una idea per poder posar-hi fi i tornar a casa. Els grecs van simular que marxaven: van carregar les naus, van cremar els campaments i se'n van anar, però en realitat es van amagar en un illot proper.

Quan els troians, de bon matí, van veure el campament buit i cremat, van anar fins a la platja on van trobar un enorme cavall de fusta, que semblava deixat pels grecs com a ofrena a Atena. Precisament perquè es tractava d'un present als déus, no es van atrevir a destruir-lo (tot i que Cassandra, la filla del rei, els va advertir que era una trampa). Per tant, el van pujar a la ciutat.

Com que la guerra s'havia acabat, els troians ho van celebrar. A la nit, quan ja dormien, van sortir els guerrers amagats dins la panxa del cavall, van fer senyals als altres amagats darrere l'illot i els van obrir les portes de la ciutat. En poques hores, van saquejar la ciutat, van matar els homes i van fer esclaus les dones i els nens. Tants d'anys esperant aquest moment van fer que els grecs no sabessin contenir-se i van cometre alguns abusos: van matar el rei Príam, Àjax va violar Cassandra davant d'un altar, etc.

Finalment, es van repartir el botí, van matar el petit Astiànax, el fill d'Hèctor i Andròmaca, perquè mai pogués venjar-se, i van partir cap a casa. Però els déus no els van deixar tornar tranquil·lament, per castigar-los d'aquests actes. «La Processó del Cavall dins Troia», Giovanni Domenico Tiepolo, S. XVIII.

Deucalió i Pirra: El Mite del Diluvi Universal

En altres mites, els homes són autòctons (αὐτόχθονες), és a dir, «nascuts de la terra», com en el mite del diluvi universal que Zeus havia enviat com a càstig a la humanitat per la seva impietat. D'aquest diluvi només es van salvar Deucalió i Pirra.

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l'omplís de provisions.

L'arca va navegar durant nou dies per damunt la terra inundada, fins que va arribar al mont Parnàs, que sobresortia de les aigües. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l'oracle de Delfos per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare.

Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb «mare» l'oracle es referia a la Mare Terra i els seus ossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, mentre que les llançades per Pirra esdevenien dones. "Deucalion and Pyrrha", Rubens, S. XVII.

El Mite de Prometeu: El Benefactor de la Humanitat

Prometeu és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons una tradició, va ser ell qui va crear els homes, modelant-los amb fang a la imatge dels déus, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties.

Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts:

1. La carn i les entranyes.
2. Els ossos i la pell coberts de greix.

Va donar a triar a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon, pensant que davall el greix lluent hi havia la millor part de l’animal. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix per als déus.

Però Zeus, irat per l'engany de Prometeu, va llançar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, tot condemnant-los a patir fred i fam. Empès per la compassió, Prometeu va robar el foc de la farga d'Hefest, a l'Olimp. Amagant-lo en una canya, el va donar als homes.

Zeus el va castigar, encadenant-lo a una roca. Cada dia venia una àguila a menjar-li el fetge i cada nit, aquest tornava a créixer. Els homes també van ser castigats, amb un diluvi. "Prometheus", Jan Cossiers, S. XVII.

Pandora i la Capsa dels Mals

De bell nou, la còlera de Zeus va caure damunt els homes. Va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons:

• Afrodita: li va infondre l'encís.
• Atena: el coneixement de les arts de la casa.
• Hermes: li va proporcionar la paraula i la mentida.

Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost dels mots grecs πᾶν («tot») i δῶρον («regal»), fa referència als dons que va rebre de tots els déus o al fet que ella mateixa va ser un regal de tots els déus.

Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat pels seus encisos, malgrat l'avís del seu germà Prometeu que es malfiés de qualsevol regal de Zeus. A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una capsa —o una gerra, segons les versions. Incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l'esperança. Des de llavors, les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança.

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus: va ser encadenat al mont Caucas, on cada dia una àguila li menjava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així va restar sotmès a un sofriment etern.

Al cap dels segles, Prometeu va ser salvat per Hèracles, que va matar l'àguila amb les seves fletxes i el va alliberar de les seves cadenes. Orgullós de la gesta del seu fill, Zeus no ho va impedir. Més endavant, Zeus li va agrair haver-lo advertit del perill que li hauria suposat tenir un fill amb Tetis. El poder profètic de Prometeu ja es va demostrar quan va anunciar el diluvi al seu fill Deucalió. "Pandora", John William Waterhouse, S. XIX.

Dionís: Déu del Vi i el Mite de Mides

Funció:

Déu del vi, la festa i l'èxtasi.

Pares:

Zeus i Sèmele.

Naixement:

Va néixer de la cuixa de Zeus. Zeus va matar Sèmele quan li va mostrar la seva forma divina mentre estava embarassada. Zeus va poder agafar el fetus abans que morís i el va ficar a la seva cuixa per completar la gestació.

Animals:

Bou.

Atributs:

Vinya o una copa de vi, pell de guinea.

El Mite de Mides

Un dels mites més coneguts relacionats amb Dionís és el mite de Mides. Degut a la gran hospitalitat que Mides va proporcionar a Silè (un déu menor de l'embriaguesa i pare adoptiu de Dionís), aquest li va donar l'oportunitat de demanar un desig. Mides va demanar que tot el que toqués es convertís en or.

Però en veure que fins i tot el menjar es convertia en or, va demanar a Dionís que l'alliberés d'aquell "do". Per fer-ho, va haver de banyar-se en el riu Pactol (déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis i riu important de Lídia). Des d'aquell moment, hi circulen partícules d'or. “Bacus” de Caravaggio, S. XVI.

Hermes: Missatger dels Déus i Protector dels Viatgers

Funció:

Déu missatger de l’Olimp, dels lladres, dels viatgers i del comerç.

Pares:

Zeus i Maia.

Naixement:

Va néixer al matí, al migdia ja tocava la lira i, sense que ningú se n'adonés, a la nit, va escapar del seu bressol i va robar les vaques d’Apol·lo! Mentre caminava es va trobar una tortuga, i, amb la seva closca, va construir la lira.

Animals:

El gall i la tortuga.

Atributs:

Un casc i unes sandàlies amb ales daurades (pètassos i tàlars).

Hermes i Argos

Argos era un gegant de cent ulls, fidel a Hera. Zeus tenia una aventura amb una jove anomenada Io. Hera se'n va adonar i, quan era a prop de sorprendre'ls, Zeus va transformar la jove en una vaca. Però la seva esposa no es va deixar enganyar i li va reclamar, com a prova de la seva bona fe, aquest preciós animal. No li va quedar més remei que entregar-la-li.

Per vigilar la seva presonera, Hera va demanar a Argos que la vigilés. Argos mai dormia, ja que quan cinquanta ulls descansaven, els altres cinquanta quedaven alertes. Zeus va enviar Hermes a salvar Io: va tocar la flauta fins a adormir tots els ulls. Aleshores, el va matar. Io es va escapar i va fugir fins a Egipte. Hera, molt trista, va recuperar els ulls del seu amic i els va penjar a la cua del seu animal, el paó reial. «Mercurio y Argos», Velázquez, S. XVII.