Mites Grecs: Lliçons de Destí, Amor i Traïció

Aquest recull explora quatre relats clàssics de la mitologia grega, cadascun amb profundes lliçons sobre l'amor, la llibertat, la bellesa efímera i les conseqüències de la gelosia. Des de la tragèdia de Dèdal i Ícar fins a la venjança de Clitemnestra, aquestes històries atemporals continuen captivant i oferint reflexions sobre la condició humana.

1. L'amor dotat d'ales: Dèdal i Ícar

Minos, enfurismat per la mort del Minotaure i la fugida dels atenesos i de la seva filla, va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar dins el Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor en sabia trobar la sortida. Tot i així, l'astúcia i la traça de Dèdal no podien ser recloses pels murs del Laberint: va enginyar-se l'elaboració d'unes ales que va confeccionar amb cera i plomes per al seu fill i per a ell mateix. Amb les ales van poder eixir del Laberint, no sense que abans avisés seriosament el seu fill que no s'envolés massa, perquè la calor del sol podria desfer la cera de les ales. Això no obstant, Ícar, un adolescent rebel, no va fer cas de l'advertiment del seu pare, sinó que, entusiasmat pel fet de volar, es va enlairar cada cop més i més fins que el sol va fondre la cera de les ales i va caure en picat. El seu pare va contemplar com el seu fill es va estimbar en el mar, impotent per salvar-lo. Les seves restes van ser enterrades en una illa propera que rebria el nom d'Icària.

2. Cultivar l'esperit: Ulisses i Calipso

Calipso era una nimfa que vivia a l'illa d'Ogígia. Quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l'illa, Calipso el va allotjar a la seva cova, oferint-li menges, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys i va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, oferint-li la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l'heroi va començar a enyorar la seva dona Penèlope.

Veient aquesta situació, Atenea va intervenir i va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que deixés marxar Ulisses. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes i Calipso, sabent que no tenia més opció que obeir, li va donar material i vitualles perquè es construís un rai i continués el seu viatge.

3. L'amor i l'absència: Hèlena abandona Menelau

Menelau era el rei d'Esparta i l'espòs d'Hèlena. El príncep troià Paris, després d'haver designat Afrodita com la deessa més bella, va dirigir-se a Esparta amb l'objectiu de raptar Hèlena. Es va presentar com a amic al palau de Menelau, qui l'acollí amb tots els honors deguts a un hoste. Però Paris, aprofitant que Menelau hagué de partir a Creta per assistir al funeral del seu avi, va seduir Hèlena gràcies a la seva bellesa, augmentada per les arts d'Afrodita. Escaparen cap a Troia, havent-se apoderat, a més, d'una bona part dels tresors de Menelau. Els troians acceptaren els fugitius a Troia, ja que els encants d'Hèlena els van fer oblidar els perills a què els exposava la follia de Paris.

4. L'atac de gelosia: Mort d'Agamèmnon

Després de la salvatge destrucció de Troia, Agamèmnon, el cap de l'exèrcit grec, va emprendre el retorn a la seva pàtria, Micenes, sense escoltar els mals averanys que llançava Cassandra, la filla del rei Príam que s'enduia com a captiva. Cassandra, tot i saber que la mort d'Agamèmnon i la seva pròpia mort els esperava a Micenes, va ser forçada a emprendre el viatge. Quan Agamèmnon arriba a Micenes, és enganyosament rebut amb honors divins per la seva esposa Clitemnestra, que estén una catifa porpra sota els peus del rei que torna vencedor. Però dins el seu cor, Clitemnestra covava un profund odi contra el seu marit, ja d'ençà que aquest va sacrificar la seva filla Ifigenia per procurar-se vents favorables. A més, li havien arribat notícies sobre Criseida i Briseida, captives amb qui l'havia estat infidel. Ara, després que, durant els deu anys que ell havia estat fora, Clitemnestra havia fet i desfet a Micenes, compartint el poder només amb el seu amant Egist, no estava disposada a passar a un segon pla ni a acceptar que Agamèmnon entrés a casa amb una concubina, Cassandra.

La reina prepara un bany per al seu espòs i és ella mateixa qui, mentre Agamèmnon és a la banyera, l'immobilitza amb una xarxa i l'assassina amb una destral. A continuació, també és morta Cassandra. D'aquesta manera, Egist esdevé el nou rei de Micenes.