Mites Grecs: Herois, Dones i Llegendes Clàssiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,65 KB
Herois Homèrics: Valor i Fama a Troia
Els Herois Homèrics són els protagonistes de la Guerra de Troia, considerats els millors, els aristoi, en el combat. El seu valor guerrer, l'areté, els impulsava a buscar l'èxit i la fama, el kleos.
- Aquil·les: Lluita cruelment contra Troia. Els oracles li prediuen una vida efímera però plena de glòria. La seva acció deshonrosa (kakos) amb Hèctor no li fa perdre la condició d'agathos (bo/noble).
- Hèctor: Del bàndol troià, lluita en primera línia. Mor jove, deixant la seva família sumida en l'esclavitud.
- Paris: Causa de la Guerra de Troia. Bell, però no gaire valent.
- Menelau: S'instal·la al palau d'Esparta amb la seva esposa Helena un cop acabada la guerra.
- Agamèmnon: Descendent de Zeus, amb el mateix cap i ulls.
- Pàtrocle: Amistós i fidel a Aquil·les. Mor en combat.
- Nèstor: Rei de Pilos, prudent i conseller savi de l'exèrcit grec.
- Ulisses: Destaca per la seva astúcia, habilitat, enginy, capacitat reflexiva, paciència i imaginació. Rep ajuda d'Atenea.
La Dona en l'Època Homèrica: Rols i Arquetips
La dona en l'època homèrica posseeix una areté (excel·lència) adaptada a la seva condició. Se li exigeix ser fidel, familiar, teixidora, prudent i assenyada. La bellesa física és un atribut molt valorat. Coneix medicines i herbologia, i és culta en el culte als déus. També pot ser presentada com a tafanera i cridanera.
- Penèlope: Reina d'Ítaca i mare de Telèmac. Encarna els cànons de la dona homèrica. Busca estratègies per frenar la insistència dels seus pretendents.
- Andròmaca: Esposa d'Hèctor i mare d'Astíanax. Segueix els cànons de la dona homèrica. El fill d'Aquil·les la fa presonera.
- Hècuba: Anciana reina de Troia i esposa de Príam. Amb vells i nens, invoca els déus per evitar la humiliació i destrucció de la ciutat per part dels aqueus.
- Helena: Esposa de Menelau i reina d'Esparta. Considerada la dona més bella de Grècia. Paris, esclavitzat per la seva bellesa, la rapta i així comença la Guerra de Troia.
- Circe: Maga astuta, filla del déu Sol, viu a l'illa d'Eea. La seva bellesa i màgia simbolitzen seducció i poder. Sedueix els companys d'Ulisses i els converteix en porcs. És desafiant, orgullosa i no té compassió pels seus hostes.
- Calipso: Nimfa que intenta retenir Ulisses i vol el seu amor. Zeus envia Hermes perquè desisteixi de les seves intencions. Es mostra desafiant davant la intervenció dels déus en la seva relació amb Ulisses.
- Nausica: Princesa feàcia que s'enamora d'Ulisses quan el veu vora el riu. Pura, innocent, idealitza Ulisses sense adonar-se de tot el que els separa.
Orfeu i Eurídice: El Mite de l'Amor Perdut
Orfeu era fill del rei Eagre i Cal·líope (una de les nou Muses). Va néixer a Tràcia. Era un excel·lent cantor i músic, que tocava la lira i la cítara. Amb el seu cant, amansia els animals salvatges i commovia els cors humans. Es va casar amb la nimfa Eurídice.
El Relat d'Orfeu i Eurídice
Mentre Eurídice passejava pel bosc, va ser mossegada per una serp i va morir. Orfeu va plorar desconsoladament i va decidir baixar al món dels morts per rescatar-la. Allà regnen Hades i la seva esposa Persèfone. Orfeu, cantant i tocant la lira, va manifestar el seu amor profund. Va demanar poder emportar-se Eurídice de nou al món dels vius fins que morís de vella. Hades va acceptar, commogut, amb una condició: no podria veure la seva estimada fins que la llum del Sol la cobrís completament. Van tornar entre crits i tenebres. Quan Orfeu va creure que Eurídice ja era completament il·luminada pel Sol, es va girar, però ella encara tenia un peu en la foscor. D'aquesta manera, el pacte va quedar anul·lat i Eurídice va tornar a morir. Orfeu va intentar baixar de nou, però Caront no el va deixar passar. Orfeu, dolgut, va rebutjar totes les noves pretendentes. Les dones de Tràcia, ressentides i sota la influència d'Afrodita, van matar el jove. El van esquarterar i el van llançar al riu Hebre. El cap i la lira van arribar a l'illa de Lesbos. Els déus van transformar les assassines en arbres. Segons Les Metamorfosis d'Ovidi, el relat acaba bé.
Eros i Psiqué: L'Amor i l'Ànima Immortal
Eros, també conegut com Cupido, apareix com un adolescent. És fill d'Afrodita i Hermes. Posseeix dos tipus de fletxes: les d'or per enamorar i les de plom per provocar menyspreu.
El Relat d'Eros i Psiqué
Psiqué era la germana més jove i la més bella de tres princeses. Tothom l'admirava com si fos Afrodita, i això provocava enveja en la deessa. Ningú es volia casar amb ella. El seu pare, creient que estava maleïda, va consultar l'oracle d'Apol·lo. Aquest li va dir que la posés amb bones robes sobre una roca per celebrar unes noces fúnebres, i que un monstre alat l'aniria a posseir. Allà, un vent suau la va transportar al fons d'una vall i es va adormir. Va començar a caminar pel bosc i va descobrir un palau. Una veu misteriosa la va guiar; es va banyar i va menjar un menjar exquisit. Tot era perfecte, però Psiqué no veia ningú. A la nit, va notar el cos del seu marit al llit i la va convertir en la seva esposa. Psiqué era feliç, però va començar a trobar a faltar les seves germanes. El marit li va dir que les podia convidar sempre que no revelés la seva identitat. Ella ho va fer, però una de les seves germanes la va incitar a descobrir qui era el seu marit. Amb una llàntia d'oli, Psiqué va veure que era Eros, però va vessar oli sobre el déu, que es va despertar i va desaparèixer. Va demanar ajuda als déus, però aquests, tement Afrodita, no van fer res. Afrodita li va posar una prova: baixar a l'infern per aconseguir aigua de la llacuna d'Estígia i la capseta amb la bellesa de Persèfone. Psiqué, davant la impossibilitat, es va voler llançar d'una torre. La torre va adquirir veu humana i li va dir els secrets per aconseguir-ho. També li va dir que no havia d'obrir la capseta. Ella ho va fer. La capsa no tenia res, només una son infernal que es va apoderar d'ella. Eros, encara enamorat, va tornar la son dins la capsa i amb una fletxa va despertar Psiqué. Aquesta va acabar complint les tasques i, amb l'aprovació dels déus, se'ls va concedir l'amor etern. A més, Psiqué es va tornar immortal.