Mites Grecs Essencials: Saturn, Prometeu, Pandora i el Diluvi

Saturn: El Déu Primordial i la seva Prole

Saturn és el pare de la primera generació de déus olímpics. Era fill de la Terra i el Cel, al qual va destronar després que el seu pare el tanqués a ell i als seus germans a les profunditats de la seva mare, Terra (o Gea). Així, Saturn va esdevenir el senyor del món i es va casar amb Rea, la seva germana. Va heretar el caràcter del seu pare i odiava els seus fills, els quals devorava tan bon punt naixien. Rea va poder salvar el més petit, Júpiter, el qual, quan es va fer gran, va vèncer el seu pare i va fer que aquest vomités tots els seus germans.

A l’obra de Goya, Saturn devorant un fill forma part de les Pintures Negres, que el pintor va fer en una etapa difícil de la seva vida, després d’una llarga malaltia. El pintor pretén reflectir en aquest déu clàssic, que devora els seus fills, els sentiments que ell experimentava arran de la guerra que havia viscut.

Prometeu: El Creador i Protector de la Humanitat

Genealògicament, Prometeu era un cosí de Júpiter, per tant, es tracta d’una divinitat secundària. Tot i això, té un paper destacat, ja que se’l considera el creador dels primers éssers humans. Es diu que Prometeu va modelar els homes amb fang i que els va ajudar i protegir en tot moment, fins al punt d’enfrontar-se amb el mateix Júpiter.

El déu suprem no veia amb bons ulls l’astúcia dels humans i els va negar el foc. Prometeu, en el seu afany d’ajudar els éssers humans, va robar unes espurnes del Sol en favor del progrés de la humanitat. La fúria de Júpiter no es va fer esperar i va arribar per una doble via:

• Va encadenar Prometeu a les muntanyes del Caucas amb cadenes de bronze.
• Li va enviar una àguila que li devorava el fetge, el qual es regenerava durant la nit.

Júpiter va jurar que mai l'alliberaria d’aquest càstig. No obstant això, Hèrcules, en un dels seus múltiples viatges, va passar pel Caucas, va matar l’àguila i va alliberar Prometeu.

Pandora i la Caixa dels Mals de la Humanitat

Després de castigar Prometeu, Júpiter va castigar els homes, i els va enviar Pandora, la primera dona. Aquesta va ser creada per Vulcà i, per ordre de Júpiter, totes les divinitats li van atorgar una qualitat, com la bellesa, l’habilitat, la gràcia, entre d'altres.

Júpiter la va lliurar a Epimeteu, germà de Prometeu, que, captivat per la bellesa de Pandora, va oblidar els consells del seu germà de no acceptar cap present que provingués dels déus. Els déus també havien obsequiat Pandora amb una caixa, la qual no havia d’obrir mai. Però la curiositat va poder més que el seny. Pandora va obrir la caixa i llavors es van escampar entre la humanitat tots els béns i els mals. Per sort, Pandora la va tancar ràpidament i a dins va quedar només l’Esperança.

El Diluvi Universal: La Regeneració de la Humanitat

Els homes creats per Prometeu van començar una degeneració progressiva. Així, es van utilitzar els metalls per designar aquestes etapes:

• L'Edat d'Or: els déus i els homes vivien feliços, no coneixien el dolor ni la vellesa, i els fruits sorgien de la Terra sense necessitat de treball.
• L'Edat de Plata.
• L'Edat de Bronze.
• L'Edat de Ferro.

En veure aquests homes malvats, cruels i salvatges, Júpiter va voler exterminar la humanitat i va enviar un gran diluvi. Malgrat els preparatius dels homes per sobreviure a aquest càstig, Júpiter només va voler salvar Deucalió i Pirra.

Deucalió era fill de Prometeu, i la seva esposa Pirra era filla d’Epimeteu i Pandora. Quan Júpiter va voler destruir la raça dels homes, va decidir salvar-ne només dos de justos: Deucalió i Pirra. Aquests van construir una arca on es van tancar durant nou dies i nou nits, surant sobre les aigües del diluvi.

Quan les aigües es van calmar i van desembarcar, Júpiter els va concedir un desig: el de tenir companyia. El déu els va ordenar que agafessin pedres i les anessin llançant a la seva esquena. De les pedres que llançava Deucalió, en naixien homes, i de les pedres de Pirra, dones.