Mites Grecs d'Amor i Tragèdia: Narcís, Orfeu, Apol·lo, Ifis

Narcís i Eco: L'eco de l'amor no correspost

Eco era una nimfa molt xerraire. Zeus aprofitava les estones en què Eco entretenia la seva dona (Hera). Un dia Hera se'n va adonar i va castigar Eco, omitint-li la parla. Només podia repetir el final del que deien els altres. Com a reacció, Eco va tancar-se en una cova.

Tirèsies, un endeví, va dir-li a la mare de Narcís que viuria durant molt de temps mentre no veiés la seva pròpia imatge. Ell era un noi molt arrogant i molt bell, i mai ningú li havia tocat el cor.

Un dia, Narcís va sortir a donar una volta i va passar per davant de la cova on estava Eco; ella se'n va enamorar d'ell. La nimfa va demanar ajuda als animals, volia que Narcís sabés el que sentia. Quan Narcís es va assabentar dels seus sentiments, es va riure d'ella. A causa d'aquest fet, Eco va tancar-se de nou a la cova i va convertir-se en pedra. Així només en queda la seva repetició.

Nèmesis era una deessa i, en veure el que li passava a Eco, va fer que Narcís tingués set i s'acostés a un riu a beure aigua. El jove va veure la seva pròpia imatge reflectida en l'aigua i va morir ofegat. Del seu cos ja mort va néixer una flor que ara s'anomena Narcís.

Orfeu i Eurídice: El viatge a l'inframón

Orfeu era un poeta, fill d'Eagre i de Cal·líope. Orfeu va anar a Tràcia, on les Muses li van ensenyar a tocar la cítara; era tan bo que els arbres, els animals... es commovien amb la seva dolça música.

Ell es va casar amb Eurídice, però ella va morir per la picada d'un escorpí, i després de plorar molt, va decidir baixar al Tàrtar per demanar que li retornessin la vida a la seva esposa.

En arribar davant de Persèfone i Hades, i amb el seu cant, va convèncer els déus de l'inframón (a més a més d'emocionar a tothom que l'escoltava). Hades va complir el desig d'Orfeu amb la condició que ell no podia mirar cap enrere fins a arribar a la terra (un camí molt llarg i obscur), i va acceptar.

Però quan faltava molt poc per arribar per retrobar-se tots dos, Orfeu no podia esperar més, ja que tenia por que darrere seu no hi hagués la seva esposa i que Hades l’hagués enganyat; a més a més, tenia moltes ganes de veure-la. Es va girar i la seva esposa es va convertir en fum i se'n va anar un altre cop al món dels morts, tot dient l'últim adéu al seu espòs.

A partir d’aquest moment, Orfeu, destrossat pel que havia passat, no va tornar a tenir cap tracte amorós amb cap altra dona.

Apol·lo i Jacint: Tragèdia i la flor del dol

La història d'Apol·lo i Jacint és una de les més tràgiques i emotives de la mitologia grega. Jacint era un jove espartà d'una bellesa excepcional, i Apol·lo, el déu de la música i la profecia, es va enamorar d'ell. Es van convertir en companys inseparables, però la seva felicitat va ser interrompuda pels gelos de Zèfir, el vent de l'oest.

Un dia, mentre jugaven llançant un disc, Zèfir, mogut per l'enveja, va fer que el disc canviés de trajectòria i colpegés fatalment Jacint al cap. Apol·lo, destrossat per la pèrdua del seu estimat, va intentar salvar-lo, però no va poder evitar la seva mort. En un gest de dolor i amor, el déu va transformar la sang de Jacint en una flor preciosa: el jacint, que des d'aleshores porta el seu nom.

La metamorfosi de Jacint simbolitza la tragèdia de l'amor jove i la transformació del dolor en bellesa. És una història que reflecteix com la natura conserva el record dels éssers estimats i transforma la pèrdua en una forma eterna. La flor que Apol·lo crea a partir de la sang de Jacint representa el dol, la memòria i l'amor immortal. També es pot veure com un record dels perills de la gelosia i l'enveja, que poden portar a conseqüències fatídiques.

Ifis i Iante: Metamorfosi i amor veritable

La història d'Ifis i Iante és una de les més fascinants de les Metamorfosis d'Ovidi. Ifis va néixer com a nena, però la seva mare, Teletusa, la va criar com un nen per evitar la ira del seu marit, que només acceptava fills masculins.

Quan Ifis es va enamorar de la bella Iante, la situació es va tornar insostenible, ja que el matrimoni entre dues dones no era possible en la societat de l'època.

Desesperada, Teletusa va pregar a la deessa Isis, qui va escoltar les seves súpliques i va transformar Ifis en un home just abans del casament. Així, Ifis i Iante van poder casar-se i viure el seu amor sense impediments.

Aquesta metamorfosi simbolitza la fluïdesa de la identitat de gènere i la intervenció divina per permetre l'amor veritable.