Mites Grecs: Amor, Tragèdia i Metamorfosis Inoblidables

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

Ifis i Iante: Un Amor Transformat

1. Quina advertència fa Ligdus a Teletusa?

Ligdus adverteix a la seva esposa Teletusa que, si el nadó que espera és una nena, haurà d'abandonar-la, ja que només desitja tenir un fill mascle.

2. Què fa Teletusa perquè el seu marit no mati la seva filla?

Teletusa, aconsellada en un somni per la deessa Isis, decideix enganyar el seu marit. Cria la seva filla com si fos un nen i li posa el nom d'Ifis, que era ambigu.

3. Quin problema expressa Ifis amb el seu compromís amb Iante?

Ifis, criada com un home, està promesa amb la jove Iante, de qui està profundament enamorada. El seu conflicte neix de la por que la seva veritable identitat com a dona sigui descoberta, ja que un matrimoni entre dues dones era impossible en aquella societat.

4. Quina deessa intervé en tot el mite?

La deessa que intervé de manera decisiva és Isis, la deessa egípcia de la maternitat i la màgia.

5. Explica la transformació que es produeix.

La vigília del casament, Teletusa i Ifis preguen a la deessa Isis que les ajudi. La deessa s'apiada d'elles i transforma Ifis en un home de veritat, permetent així que el seu matrimoni amb Iante se celebri feliçment.

Orfeu i Eurídice: La Tragèdia d'una Mirada

1. De què mor Eurídice?

Eurídice mor a causa de la picada d'una serp verinosa mentre fugia d'Aristeu, que intentava conquerir-la.

2. Com convenç Orfeu els déus de l'Hades perquè li retornin Eurídice?

Orfeu baixa a l'inframon i, amb la seva lira i el seu cant melancòlic, commou tots els éssers de l'Hades, inclosos els déus Hades i Persèfone, que accedeixen a retornar-li la seva estimada.

3. Ho aconsegueix?

No. La condició era que Orfeu caminés davant d'Eurídice i no es girés per mirar-la fins que tots dos haguessin sortit completament del regne dels morts. Però, just abans d'arribar a la llum, Orfeu, impacient i ple de dubtes, es gira per assegurar-se que ella el seguia. En aquell instant, Eurídice s'esvaeix per sempre, retornant a les ombres.

Jacint: La Flor Nascuda de la Sang

1. Explica la història de Jacint amb Apol·lo.

Jacint era un príncep espartà de gran bellesa, estimat pel déu Apol·lo. Un dia, mentre jugaven a llançar el disc, Apol·lo el va llançar amb força. Zèfir, el déu del vent de l'oest, que també estimava Jacint i estava gelós, va desviar el disc amb una ràfega de vent. El disc va colpejar Jacint al cap i li va causar la mort. Desconsolat, Apol·lo no va permetre que Hades reclamés el jove i, de la sang vessada, va fer néixer una flor, el jacint, en els pètals de la qual va inscriure les lletres "AI", que en grec signifiquen "ai" (un lament).

Ariadna i el Laberint del Minotaure

1. Explica l'origen del Minotaure.

L'origen del Minotaure rau en un càstig de Posidó al rei Minos de Creta. Minos havia promès sacrificar al déu un magnífic brau blanc sorgit del mar, però, fascinat per la seva bellesa, el va amagar al seu ramat. Com a venjança, Posidó va fer que l'esposa de Minos, Pasífae, s'enamorés bojament de l'animal. Amb l'ajuda de l'artesà Dèdal, que va construir una vaca de fusta, Pasífae es va unir al brau. D'aquesta unió va néixer el Minotaure, un monstre amb cos d'home i cap de toro.

2. Per què el Minotaure era alimentat amb joves atenesos?

El rei Minos va declarar la guerra a Atenes després que el seu fill, Androgeu, fos assassinat en aquella ciutat. En guanyar la guerra, Minos va imposar als atenesos un terrible tribut: enviar cada nou anys (o cada any, segons la versió) set nois i set noies a Creta per ser devorats pel Minotaure, que vivia tancat al Laberint construït per Dèdal.

3. Qui mata el Minotaure i qui l'ajuda?

L'heroi Teseu, príncep d'Atenes, es va oferir voluntari per anar a Creta com a part del tribut, amb la intenció de matar el monstre. Allà, Ariadna, filla del rei Minos, es va enamorar d'ell i el va ajudar proporcionant-li un cabdell de fil (el famós «fil d'Ariadna») perquè pogués trobar el camí de sortida del Laberint després de vèncer la bèstia.

4. Què li passa a Ariadna quan fuig?

Després de matar el Minotaure, Ariadna va fugir amb Teseu, però ell la va abandonar a l'illa de Naxos mentre dormia. Allà, el déu Dionís la va trobar, se'n va enamorar, s'hi va casar i li va concedir la immortalitat, convertint-la en la seva esposa divina.

5. Explica la transformació que es produeix.

La transformació principal és la d'Ariadna, que passa de ser una princesa mortal traïda i abandonada a convertir-se en una deessa immortal. També es pot considerar la transformació de Teseu, que, en derrotar el Minotaure, passa de ser un príncep a un heroi llegendari i alliberador del seu poble.

Dèdal i Ícar: El Somni de Volar

1. Explica qui són Dèdal i Ícar i per què estan presoners.

Dèdal era un arquitecte i inventor atenès de gran talent, famós per haver construït el Laberint de Creta per al rei Minos. Ícar era el seu fill. El rei Minos els va empresonar al mateix Laberint com a càstig per haver ajudat Teseu a matar el Minotaure i a fugir amb Ariadna, evitant així que Dèdal revelés els secrets de la seva construcció.

2. Què inventa Dèdal per fugir?

Atrapat a l'illa, Dèdal va decidir escapar per l'aire. Per fer-ho, va fabricar dos parells d'ales amb plomes d'ocells unides amb cera, un per a ell i un altre per al seu fill Ícar.

3. Quines advertències fa Dèdal a Ícar abans de volar?

Dèdal va advertir a Ícar que seguís un camí intermedi, sense volar ni massa alt ni massa baix:

  • Si volava massa baix, la humitat del mar faria les ales massa pesades.
  • Si volava massa alt, la calor del sol fondria la cera que unia les plomes.

4. Com acaba Ícar i per què es conserva el seu nom?

Ícar, entusiasmat per la llibertat de volar, va desobeir els consells del seu pare i es va enlairar massa amunt, apropant-se perillosament al sol. La calor va fondre la cera, les ales es van desfer i el jove va precipitar-se al mar, on va morir ofegat. En la seva memòria, aquella part del mar Egeu va rebre el nom de Mar Icari. El seu mite és una al·legoria sobre l'ambició desmesurada (hibris) i els perills de la desobediència juvenil.

Entradas relacionadas: