Mites Clàssics: Narcís, Píram i Tisbe, Ceres i Proserpina

Narcís: El Mite de la Vanitat i l'Amor Propi

Narcís, un jove extremadament bell però arrogant, era desitjat per moltes, però ell rebutjava qualsevol amor. Eco, una nimfa condemnada per Juno a repetir només les últimes paraules que sentia, se n'enamora. Quan intenta acostar-s'hi, Narcís la rebutja cruelment, provocant que Eco es consumeixi de pena fins a quedar reduïda només a una veu.

Més tard, Narcís, castigat pels déus per la seva vanitat, es veu reflectit en una font i se n'enamora, sense adonar-se que és només un reflex. Incapaç de separar-se de la seva pròpia imatge, es consumeix d'amor fins a la mort. Després de la seva mort, en el lloc del seu cos apareix una flor, el narcís, símbol del seu tràgic destí i de l'amor propi excessiu.

Píram i Tisbe: Un Amor Tràgic a Babilònia

El mite de Píram i Tisbe, narrat per Ovidi a les seves Metamorfosis, relata la història de dos joves que vivien a ciutats veïnes de Babilònia. Tot i estar profundament enamorats, els seus pares no aprovaven la seva relació i els prohibien veure's. Els dos amants es comunicaven secretament a través d'una esquerda a la paret que separava casa seva.

Decideixen fugir junts i acorden trobar-se prop d'una morera sota la lluna plena. Tisbe arriba primer al lloc i, en veure una lloba, fuig terroritzada, deixant enrere el seu vel. Píram, en arribar i trobar el vel de Tisbe esquinçat i tacat de sang, creu que la lloba ha matat la seva estimada. Ell se suïcida amb la seva espasa. Quan Tisbe torna, també se suïcida, clavant-se l'espasa del seu estimat.

Finalment, les móres dels arbres propers, que al principi eren blanques, es tenyeixen de vermell amb la sang dels dos joves, com a símbol del seu tràgic destí i del seu amor prohibit.

Ceres i Proserpina: El Cicle de les Estacions

Proserpina, filla de Ceres (la deessa de l'agricultura i la fertilitat), era una jove bella que un dia va ser vista per Plutó, el déu de l'inframón. Plutó se n'enamora i decideix raptar-la, emportant-se-la al seu regne subterrani.

Quan Ceres descobreix la desaparició de la seva filla, es desespera i comença a buscar-la per tota la terra. En el seu dolor, descuida els seus deures, cosa que provoca que les collites s'assequin i la terra es torni estèril, causant fam al món.

Finalment, Júpiter, preocupat per la situació, intervé i envia Mercuri a l'inframón per negociar amb Plutó el retorn de Proserpina. No obstant això, Proserpina havia menjat uns grans de magrana a l'inframón, cosa que, segons les lleis divines, significava que havia de romandre allà.

Com a solució, s'arriba a un acord: Proserpina passarà part de l'any amb la seva mare a la terra i la resta a l'inframón amb Plutó. Aquest mite explica el cicle de les estacions:

• Durant els mesos en què Proserpina és amb Ceres, la deessa està feliç i la terra floreix (primavera i estiu).
• Però quan ha de tornar a l'inframón, Ceres s'entristeix i la terra entra en un període de fred i sequedat (tardor i hivern).