Mites Clàssics: Els Grans Raptes de Déus i Heroïnes

El Rapte de Ganimedes: L'Àguila de Júpiter

És ben sabut que Júpiter s'havia enamorat moltíssimes vegades de dones mortals i deesses, i que sovint es transformava per aconseguir-les. En aquesta ocasió, es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa. Júpiter va voler portar-lo al seu costat, a l'Olimp, i es va transformar en àguila per aconseguir aquest propòsit. A l'Olimp, Ganimedes es va convertir en l'amant del pare dels déus. Júpiter el va presentar com el nou coper, encarregat de servir nèctar i ambrosia, per tal que Juno no sospités res. I és que Júpiter sempre tenia un pla!

El Rapte de Prosèrpina: El Regne Subterrani

Es diu que Prosèrpina, filla de Ceres i Júpiter, estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes quan, de sobte, la terra es va esquerdar. D'ella en va sortir el seu oncle Plutó, déu dels inferns, que la va raptar i se la va emportar al regne subterrani amb la intenció de fer-la la seva esposa.

La seva mare, Ceres, es va desesperar i gairebé va embogir, buscant la seva filla dia i nit. Va preguntar a tothom qui veia, però no en va trobar cap pista. Finalment, el Sol, que tot ho veu i tot ho sap, li ho va explicar tot. Ceres, enfurismada, va fer que la terra es tornés estèril.

Júpiter, tement una catàstrofe per als mortals, va ordenar al seu missatger, Mercuri, que baixés als inferns a parlar amb Plutó. Plutó, endevinant les intencions de Júpiter, va fer menjar uns grans de magrana a la seva muller per poder retenir-la als inferns. Finalment, van acordar que Prosèrpina estaria als inferns mig any i l'altre mig viuria a la terra amb la seva mare. Per això, quan està als inferns, les fulles cauen i els blats romanen enterrats sota terra. En canvi, a l'estiu i a la primavera, que és quan ella està amb la seva mare, tot torna a néixer i a tenir vida.

El Rapte d'Europa: El Brau Blanc de Júpiter

En aquesta ocasió, Júpiter es va enamorar de la princesa Europa quan la va veure jugant amb les seves donzelles a la vora del mar. Per a l'ocasió, es va transformar en un brau de color blanc i es va passejar entre les noies. Europa el va acariciar i hi va pujar a l'esquena, sense por. Després, l'animal va començar a córrer i van desaparèixer mar endins, davant la sorpresa de les donzelles, que mai més van tornar a veure la princesa.

El brau se la va emportar a Creta, i la llegenda diu que els territoris que Europa va recórrer en el seu curiós viatge van prendre el seu nom. Un cop a terra, Júpiter li va revelar la seva veritable identitat. Es van unir i van tenir tres fills.

El Rapte d'Amfitrita: La Reina dels Mars

Amfitrita era una nereida, filla de Nereu, un antic déu marí. Segons la llegenda, Nereu va tenir cinquanta nereides les quals, de cintura cap avall, tenien cua de peix. Vivien en un palau al fons del mar i, amb la seva presència, animaven molt la vida marina. Les nereides més conegudes són Amfitrita, que es va convertir en l'esposa de Neptú, i Tetis, mare del famosíssim heroi de la guerra de Troia, Aquil·les.

Quan Neptú va accedir al tron del regne de les aigües, ja era ancià, però conservava una complexió forta i robusta. Era rampellut i sovint tenia atacs de còlera, provocant més d'una tempesta marina que comportava naufragis a molts navegants. Neptú era més temut que estimat, i cap dona volia ser la companya d'un déu amb aquestes característiques.

Es va declarar a Amfitrita, però ella, avergonyida i espantada alhora, es va amagar a les profunditats del mar. Uns dofins la van raptar i la van entregar al déu del mar, que la va fer la seva esposa. Van tenir diversos fills, el més conegut dels quals era Tritó, que tenia mig cos en forma de peix, com la seva mare. Tritó solia precedir el seu pare i anunciar la seva presència tocant un cargol marí molt gran. Aleshores, Neptú es personava dalt d'un carro estirat per quatre cavalls. Amfitrita, la reina dels mars, solia exhibir-se sortint d'una petxina.