Mites Clàssics i Etimologia

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe vivien a Babilònia. Es van enamorar, però els seus pares s'hi oposaven. Parlaven a través d'una esquerda que hi havia en una paret comuna. Un dia van decidir trobar-se al sepulcre, sota un arbre. Tisbe es va espantar perquè es va trobar una lleona i va fugir. Per error, va deixar el seu vel allà i la lleona el va embrutar. Píram ho va veure i, pensant-se el pitjor, es va llevar la vida.

Filemó i Baucis

Júpiter i Mercuri van decidir posar a prova la humanitat. Es van vestir de viatgers. Tothom els tancava les portes. Van trobar una caseta a Frígia on vivien Filemó i la seva dona Baucis. La vella parella els va oferir tot el que tenien. Els visitants els van dir que eren déus i els van concedir un desig: morir junts per poder estar sempre junts. Júpiter els va convertir en una alzina i un til·ler.

Eco i Narcís

Eco era una nimfa que no parava mai de xerrar. Juno volia espiar les aventures amoroses de Júpiter. Eco va fer enfadar Juno i ella, tota enfadada, la va fer callar i va disposar que la nimfa no pogués parlar si abans no li dirigien la paraula i que només pogués repetir les síl·labes finals. Eco es va enamorar de Narcís, però ell la va rebutjar perquè només sabia repetir les últimes síl·labes. Narcís es va enamorar del seu reflex dins l'aigua. Va caure intentant tocar el seu reflex i allà va morir. Allà va néixer una flor que porta el seu nom.

Apol·lo i Dafne

Dafne era una nimfa de la qual Apol·lo es va enamorar. Apol·lo es va riure de les fletxes de Cupido i ell, amb les seves fletxes, n'hi va clavar una d'or. Com que Apol·lo no parava de perseguir Dafne perquè estava molt enamorat, ella va demanar al seu pare que l'ajudés a escapar. El seu pare la va convertir en llorer. Des d'aquell moment, Apol·lo va portar una corona de llorer.

Pigmalió i Galatea

Pigmalió era un escultor. Un dia va esculpir una estàtua tan perfecta que se'n va enamorar. Li va posar Galatea. Somiava que l'estàtua obrava vida. Venus, compadida, la va fer viva i li va concedir fertilitat, i tingueren una filla.

Mitologia i Etimologia

Mitologia: La ciència que ens aporta informació sobre la procedència de les paraules.

• Substrat: És la influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes parlades pels pobles que vivien al territori de l'actual Catalunya abans de l'arribada dels romans.
• Superstrat: És la influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.
• Adstrat: És la influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.
• Mots patrimonials: Són aquells que ens han arribat per transmissió oral.
• Cultismes: Ens han arribat de fonts escrites que no han sofert canvis fonètics. La seva forma actual és molt semblant a l'originària.
• Semicultismes: Quan ens referim a aquelles paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial, és a dir, ens han arribat una forma patrimonial i una altra de culta o semiculta.
• Neologismes: Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.
• Canvi fonètic: Modificació de la realització d'un fonema en el decurs de l'evolució d'una llengua.

Imperfect: laborabam, laborabas, laborabat, laborabamus, laborabatis, laborabant