Mites Clàssics: Deucalió, Dafne, Faetont i Altres Històries

LLIBRE I: Deucalió i Pirra

Deucalió i Pirra van anar al temple de Temis després de veure que tota la humanitat havia mort a causa del diluvi. Li van demanar que els digués com repoblar el món. La deessa els va ordenar que llancessin darrere de si mateixos els ossos de la seva mare (pedres). Ho van fer, i les pedres que va llançar Deucalió es van transformar en homes, i les de Pirra, en dones.

Personatges principals

• Deucalió: Fill de Prometeu (tità) i Clímene (nimfa oceànide).
• Pirra: Filla d’Epimeteu (tità) i Pandora (dona humana).
• Temis: Deessa de la justícia, filla de Gea i Urà.

Nota: Deucalió i Pirra, marit i muller, són cosins perquè Prometeu i Epimeteu són germans.

Explicació del mite

Explica per què els éssers humans som forts: ho som perquè venim de les pedres.

Dafne

Apol·lo es va burlar dels ardits de Cupido després de vèncer la serp Pitó. En resposta, Cupido va llançar una fletxa daurada per fer que Apol·lo s'enamorés de Dafne. A ella li va llançar una fletxa amb la punta de plom, fent que sentís desamor per Apol·lo. Quan Apol·lo va intentar utilitzar la força per seduir-la, ella va demanar ajuda al seu pare, qui la va transformar en un llorer. Des de llavors, el llorer es va tornar sagrat per a Apol·lo i s'utilitza per fer corones per als victoriosos.

Personatges

• Apol·lo: Déu de les arts, fill de Júpiter (déu suprem del cel) i Latona (titànide).
• Dafne: Nimfa dels boscos, filla del riu Peneu (déu) i Creüsa (nimfa).
• Cupido: Déu dels enamorats, fill dels déus Venus (amor i bellesa) i Mart (guerra).

Explicació i Nèmesi

Explica la raó de la corona de llorer com a símbol de victòria.

Hybris Involuntària

La bellesa de Dafne provoca la passió d’Apol·lo (nèmesi).

LLIBRE II: Faetont

Faetont li va demanar al seu pare que li donés alguna prova especial per demostrar el seu llinatge. El Sol, en escoltar el seu fill amb afecte, va prometre donar-li el que volgués, però quan Faetont va demanar conduir el seu carro, el Sol es va penedir perquè era molt perillós. Malgrat intentar dissuadir Faetont, finalment va accedir, donant-li instruccions sobre el camí. No obstant això, Faetont no va poder controlar els cavalls i va acabar incendiant tot l'univers. Júpiter va intervenir per evitar un desastre major, llançant Faetont al riu Po.

Les Helíades van sentir molt la mort del seu germà, per això van anar a buscar-lo a les ribes del riu Po, on les nimfes l’havien enterrat. Van plorar durant quatre mesos per la seva desgràcia. Els déus, compassius, les van transformar en àlbers i les seves llàgrimes es van convertir en ambre. Cigne es va afligir molt amb la mort d'aquest jove i va lamentar la seva desgràcia amb una veu tan melodiosa que va ser convertit en un ocell.

Personatges

• Faetont: Fill de Sol i Clímene.
• Sol (Hèlios): Déu o personificació del Sol, fill dels titans Hiperó i Tea.
• Júpiter: Déu suprem del cel, fill dels titans Cronos i Rea.
• Les Helíades: Germanes de Faetont, filles de Sol i Clímene.
• Cigne: Amic de Faetont.

Explicacions mitològiques

• Explica els climes de la terra, el desert i el color de la pell dels etíops o africans (caiguda de Faetont).
• Explica l’origen de l’ambre (Les Helíades).
• Explica l’origen del cigne (Cigne).

Hybris Voluntària

Fer una cosa pròpia dels déus quan ell és un mortal, resultant en la seva mort (nèmesi).

LLIBRE III: Actèon i Diana

Actèon era un caçador que, en veure involuntàriament Diana nua mentre es banyava amb les seves nimfes, va ser transformat en un cérvol. Lamentablement, els seus propis gossos el van atacar i esbocinar després.

Personatges

• Actèon: Caçador.
• Diana: Deessa de la caça, filla de Júpiter i Latona.

Anàlisi de la Hybris

Hybris Voluntària

La seva passió per la caça el porta a ser caçat pels seus propis gossos i companys (nèmesi).

Hybris Involuntària

Veure Diana nua, resultant en la seva transformació en cérvol (nèmesi).

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren veïns i s'estimaven molt malgrat els impediments de les seves famílies. Van acordar trobar-se fora de la ciutat de Babilònia, prop d'una morera on hi havia el sepulcre de Nino. Tisbe va arribar primer i va veure una lleona a prop. Es va espantar molt, va córrer i va perdre el seu mocador, que la lleona va mossegar, tacant-lo de sang. Poc després, Píram va arribar i va trobar el mocador ensangonat. Va pensar que la seva estimada havia estat devorada, així que es va travessar el pit i va morir. Tisbe, en veure'l morir, també es va apunyalar amb la mateixa espasa. Des de llavors, les mores blanques es van tornar negres.

Personatges

• Píram i Tisbe: Joves babilonis.

Explicació del mite

Explica l’origen del color de les mores.

Narcís i Eco

Eco era una nimfa que acostumava a distreure Juno amb xerrades per evitar que descobrís les infidelitats del seu marit Júpiter. Quan Juno va descobrir el seu truc, li va treure la capacitat de parlar, de manera que només podia pronunciar les últimes síl·labes del que deien els altres. Després, Eco es va enamorar de Narcís, però com que no va poder fer que ell l'estimés, es va retirar a les valls, on es va assecar de tristesa i els seus ossos es van convertir en pedra.

Narcís era un noi molt maco que encantava les nimfes. Tirèsies, un endeví, li va dir a la seva mare que tindria mala sort si es coneixia massa a si mateix. Un dia, mentre caçava, Narcís va veure el seu reflex en l'aigua d'una font. Es va enamorar tant de la seva pròpia bellesa que, després d'admirar-se durant molt de temps, es va ofegar en intentar acostar-se a l’aigua i es va transformar en una flor.

Personatges

• Eco: Nimfa de la muntanya.
• Juno: Deessa del matrimoni, filla de Cronos i Rea.
• Narcís: Fill de Cefís (divinitat fluvial) i Liríope (nimfa de l’aigua).
• Tirèsies: Endeví.

Explicacions mitològiques

• Explica el fenomen de l’eco (Eco).
• Explica l’origen de la flor del narcís (Narcís).

Hybris Involuntària

La bellesa de Narcís provoca un amor no consumat (nèmesi).

Ceres i Prosèrpina: L'origen de les estacions

Plutó, preocupat pels possibles terratrèmols a Sicília, va anar a visitar l'illa en un carro tirat per cavalls negres. Mentre la recorria, es va enamorar de Prosèrpina i la va segrestar. Ceres va buscar la seva filla per molts llocs, sentint un gran cansament. En la seva cerca, va arribar a una cabanya on una amable anciana li va donar aigua i menjar. Un nen es va burlar de Ceres, i ella, enutjada, li va llançar part del menjar, convertint-lo en taràntula.

Com que no trobava Prosèrpina, Ceres va tornar a Sicília, on la nimfa Aretusa li va explicar com Plutó havia segrestat la seva filla. Ceres es va queixar a Júpiter, qui va prometre que Prosèrpina tornaria al món, sempre que no hagués menjat res a l’Inframon. No obstant això, Prosèrpina havia menjat set grans de magrana sense adonar-se'n, i Ascàlaf ho va revelar, impedint el seu retorn complet. Enfurida, Prosèrpina va convertir Ascàlaf en mussol, un ocell que anuncia desgràcies.

Les sirenes, amigues de Prosèrpina, van ser convertides pels déus en peixos per buscar la seva amiga per mar i terra sense perdre la seva bellesa ni el seu cant. La disputa entre Ceres i Plutó va ser resolta per Júpiter, qui va dictaminar que Prosèrpina passaria sis mesos amb la seva mare a la terra i sis mesos a l'Inframon amb el seu espòs.

Personatges

• Plutó: Déu de l’Inframon, fill de Cronos i Rea.
• Prosèrpina: Deessa dels inferns, filla de Ceres i Júpiter.
• Ceres: Deessa de l’agricultura, filla de Saturn i Ops.
• Aretusa: Nimfa de les aigües, filla de Doris i Nereu (déu marí).
• Júpiter: Déu suprem del cel, fill dels titans Cronos i Rea.
• Ascàlaf: Geni infernal, fill d’Aqueront (riu) i Estígia (nimfa oceànide).

Explicacions mitològiques

• Explica com les sirenes van passar de ser ocells a ser peixos.
• Explica l’origen de la taràntula (el nen).
• Explica l’origen del mussol (Ascàlaf).
• Explica les estacions (Prosèrpina).

Aracne

Aracne era famosa en tota Lídia per les seves habilitats per brodar. No obstant això, es va tornar tan orgullosa de la seva destresa que va desafiar Pal·las Atena a veure qui brodava millor. La deessa va acceptar el desafiament, però en notar que el brodat d'Aracne era superior, es va enfurir tant que va esquinçar la tela i va colpejar Aracne en els ulls. Per escapar d'aquest maltractament, Aracne va intentar penjar-se, però Atena la va sostenir en l'aire i la va transformar en una aranya.

Personatges

• Aracne: Teixidora de Lídia.
• Atena: Deessa de la saviesa, filla de Zeus i Metis (nimfa oceànide).

Explicació i Hybris

Explica la raó per la qual l’aranya teixeix tan bé.

Hybris Voluntària

Aracne es creu millor que Atena, una deessa, resultant en la seva transformació en aranya (nèmesi).

Ariadna i el Laberint

Després que Minos va vèncer els atenesos, exigia que cada nou anys li enviessin set joves perquè el Minotaure se'ls mengés. Aquesta vegada li va tocar a Teseu, qui va aconseguir matar el monstre i sortir del laberint gràcies a Ariadna. Ella li va donar un cabdell de fil perquè lligués un extrem en entrar i l'ajudés a trobar la sortida. Malgrat aquest favor, Teseu va abandonar Ariadna a l'illa deserta de Naxos. Bacus la va trobar trista, la va prendre com a esposa i va col·locar la seva corona entre les estrelles.

Personatges

• Minos: Rei de Creta, fill de Zeus i Europa.
• Minotaure: Monstre amb cos d’home i cap de bou, fill de Pasífae.
• Teseu: Rei d’Atenes, fill de Posidó (déu dels mars) i Etra.
• Ariadna: Filla de Minos i Pasífae.
• Bacus: Déu del vi, fill de Zeus i Sèmele.

Explicació del mite

Explica la constel·lació de la Corona Boreal.

Dèdal i Ícar

Dèdal era un artista molt hàbil que estava pres, amb el seu fill Ícar, en un laberint que ell mateix va construir a Creta. Per escapar, va fer unes ales amb cera i va volar cap a Sicília. Desafortunadament, el seu fill Ícar va volar massa prop del Sol i les ales se li van fondre, caient al mar. El lloc on va caure es diu Mar d’Icària.

Dèdal també havia llançat el seu nebot al mar per por que el superés, i Minerva el va transformar en una perdiu. La perdiu, recordant la seva caiguda, té por de volar alt.

Personatges

• Dèdal: Arquitecte molt hàbil.
• Ícar: Fill de Dèdal i una esclava del rei Minos.
• Minerva: Deessa de la saviesa, filla de Zeus i Metis (nimfa oceànide).

Explicacions i Hybris

• Explica el nom d’aquell mar (Ícar).
• Explica la raó per la qual la perdiu no vola alt (el nebot de Dèdal).

Hybris Voluntària

Ícar s’apropa massa al Sol, resultant en la seva caiguda al mar (nèmesi).

Ifis i Iante

Ligdos li va ordenar a la seva esposa Teletusa que matés la seva filla nounada, anomenada Ifis. No obstant això, Teletusa no va poder fer-ho i, en canvi, va vestir la nena com un nen amb el mateix nom. Quan Ifis va créixer, es va canviar de sexe amb l'ajuda de la deessa Isis. Després de rendir sacrificis a Venus, es va casar amb Iante.

Personatges

• Ligdos: Ciutadà de Cnossos.
• Teletusa: Dona de Ligdos.
• Ifis: Filla de Ligdos i Teletusa.
• Iante: Noia.

Anàlisi

Aquest mite tracta sobre l'amor i la transformació. No s'identifica una Hybris clara.

Orfeu i Eurídice

Eurídice es va casar amb Orfeu, però va morir el dia de les seves noces després de ser mossegada per una serp. Orfeu va decidir anar a l'Inframon per recuperar-la i, amb la seva veu i la seva lira, va impressionar les deïtats infernals. Li van permetre emportar-se Eurídice, amb la condició que no la mirés fins que sortissin d’allà. No obstant això, Orfeu no va poder resistir la temptació i la va mirar, la qual cosa va resultar que Eurídice fos portada de tornada a l'Inframon. Orfeu, desesperat, es va retirar al mont Hemo.

Personatges

• Orfeu: Fill d’Èagre (déu riu) i Cal·líope (musa).
• Eurídice: Nimfa del bosc.

Apol·lo i Jacint

Jacint era un jove perfecte al qual Apol·lo estimava molt. Un dia, mentre jugaven al disc, Apol·lo accidentalment el va matar, la qual cosa li va causar un gran pesar. La sang de Jacint es va convertir en la flor que porta el seu nom.

Personatges

• Apol·lo: Déu de les arts, fill de Júpiter i Latona.
• Jacint: Jove molt bell.

Explicació i Hybris

Explica l'origen de la flor del jacint.

Hybris Involuntària

La bellesa de Jacint provoca la seva mort accidental (nèmesi).