Mites i Atributs dels Déus Olímpics: Ares, Apol·lo i Àrtemis

Ares (Mart): El Déu de la Guerra Devastadora

Fill de Zeus i Hera, Ares és considerat el Déu de la guerra en el sentit cruel i devastador. És un déu fort i àgil que pot lluitar de manera despietada. A causa del seu caràcter cruel i agressiu, no era estimat entre els altres déus.

Moltes vegades s'associa amb les seves filles i és coneguda la seva aventura amorosa amb Afrodita (Venus).

Representació Física d'Ares

• Jove, sense barba, pot dur bigoti.
• Físic corpulent, sovint assegut en posició pensativa.
• Gairebé nu o nu, porta armes: llança i escut.

Simbologia

La seva simbologia és de caràcter eròtic. La relació entre Venus i Mart (en lloc de Venus i Hades) en el quadre italià simbolitza el triomf de l’amor sobre la guerra.

Apol·lo (Helios-Sol): Déu de la Llum i la Bellesa

Fill de Zeus fora del matrimoni i germà d'Àrtemis (Diana), Apol·lo és considerat el déu de la bellesa masculina, la força física, de la llum i del sol. És un déu àgil i pacífic, amant de la música i la poesia, envoltat de Muses. Tot i ser pacífic, pot esdevenir cruel en alguns moments.

Apol·lo exerceix la profecia. Un dels seus fills més coneguts és Asclepi, el déu de la medicina.

Representació i Atributs d'Apol·lo

• Representació: Jove de gran bellesa física, cabells rossos, dels quals surten raigs de llum.
• Vestimenta: Nu o seminu, sovint amb una capa vermella.
• Atributs: La lira (instrument musical), una corona de llorer, i un arc ple de fletxes.

És freqüent veure la imatge d'Apol·lo amb la seva germana.

Episodis Mítics Destacats

Apol·lo i Màrsies

Apol·lo, en escoltar Màrsies, es va posar gelós perquè algú tocava millor que ell. Com a càstig, el va lligar a un arbre i li va arrencar la pell.

Apol·lo i Dafne

Un dia, Apol·lo es va atrevir a riure's de Cupido, que es trobava practicant amb el seu arc. Aquest, en sentir-se humiliat, va decidir donar-li una lliçó. Quan Apol·lo es trobava al bosc caçant, va veure de lluny una jove anomenada Dafne, que en realitat era una nimfa.

Eros (Cupido) va disparar dues fletxes. La que va disparar a Apol·lo era d'or, produint un apassionat amor. A Dafne, en canvi, li va disparar una fletxa de plom, l'efecte de la qual era sentir odi i repulsió cap a Apol·lo.

Apol·lo va decidir perseguir Dafne per tot arreu fins a aconseguir el seu amor, però ella fugia com podia. En arribar al riu Peneu, Dafne, cansada de tanta fugida i just quan Apol·lo l'aconseguia, va demanar ajuda al seu pare, el déu del riu. Aquest va decidir fer l'únic que podia salvar-la: la va convertir en un arbre, el llorer.

Quan Apol·lo finalment l'aconseguia, va veure com els membres de la seva estimada es quedaven rígids, els seus braços es convertien en branques, els seus peus arrelaven i els seus cabells esdevenien fulles fins que el seu cap es va convertir en la copa d'un preciós arbre. Ell va prometre que ella seria el seu arbre, el que el representaria sempre. Les seves fulles adornarien el seu cap i el d'aquells guerrers, atletes, poetes o cantors que triomfessin, convertint-se en símbol de triomf i victòria.

Simbologia: Aquest episodi representa l'amor no correspost.

Àrtemis (Diana): Deessa de la Caça i la Lluna

Germana d'Apol·lo, Àrtemis és considerada la deessa de la bellesa dels boscos i els espais agrestes, així com la protectora dels animals salvatges.

És una deessa verge, protectora de les noies verges durant l'edat de la pubertat i en altres moments decisius. Àrtemis es relaciona directament amb la deessa de la Lluna i, en la seva faceta més fosca, amb Hècate, deessa de les tenebres, els encanteris i la màgia.

Representació i Atributs d'Àrtemis

• Representació física: Noia bella i verge, pot anar vestida o nua, sovint amb cabells rossos.
• Atributs principals: Arc i fletxes.
• Animals: El cèrvol és l'animal que més hi apareix, i també pot anar acompanyada de gossos de caça.
• Símbols addicionals: Pot portar la lluna dibuixada (de vegades al front) i una torxa.