Mites d'Amor i Destí: Píram i Tisbe, Eco i Narcís i Més

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,63 KB

Mites d'Amor i Destí

  • Píram i Tisbe

    Vivien a Babilònia. Es van enamorar, però els pares s'hi oposaven. Un dia es van trobar al sepulcre del rei Ninus. Primer, va arribar Tisbe i es va trobar amb una lleona que va espantar la noia i se'n va anar deixant-se el vel. La lleona el va tacar i quan va arribar Píram va pensar el pitjor i es va treure la vida amb la seva espasa. Quan Tisbe va tornar també es va llevar la vida. Així és com van demostrar el seu amor.
  • Filemó i Baucis

    Eren una bella parella que va oferir tot el que tenia a Júpiter i Mercuri, dos viatgers que buscaven hospitalitat, segons ells. Els visitants, molt agraïts, els van dir que eren déus i els van concedir un desig. Van desitjar estar junts fins a la seva mort, i així va ser, es van convertir en una alzina i un til·ler i van créixer plegats.
  • Eco i Narcís

    Eco, una nimfa que parlava pels descosits, es va enamorar de Narcís. Narcís seguia rebutjant l'amor de totes les nimfes, fins que un dia es va acostar a una font i es va enamorar d'un noi. El noi de les aigües. El jove va caure intentant tocar el seu reflex i allà on va morir va néixer una flor que porta el seu nom.
  • Apol·lo i Dafne

    El déu Apol·lo era el símbol de la bellesa masculina, però no va tenir sort en l'amor. Es va enamorar de Dafne, filla del riu Peneu, però l'amor no va ser correspost perquè Cupido va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo, que es va enamorar bojament de la nimfa, i una altra a Dafne amb la punta de plom, que es va tornar insensible a l'amor.
  • Les Sirenes

    Eren dones amb forma d'ocell que no s'han de confondre amb les harpies. Cantaven molt bé, i els mariners s'apropaven a escoltar-les. Ulisses va passar per l'illa esquivant les sirenes.
  • La Fortuna

    La Fortuna proveïa els humans tant de coses bones com de coses dolentes, de riquesa com de pobresa, de plaers com de penes. Sol portar una cornucòpia, per indicar la riquesa que pot vessar sobre els homes.
  • Saturn

    És el pare de la primera generació de déus olímpics. Era fill de Terra i Cel. Es va casar amb Rea, la seva germana. Va heretar el caràcter del seu pare i odiava els seus fills, els quals devorava. Júpiter, l'últim fill, va fer que el seu pare vomités tots els seus germans.
  • Caront

    Es representava com un home vell, molt lleig i d'aspecte descuidat, que portava una túnica esparracada i barba blanca. Es trobava sobre una barca i la seva missió era transportar les ànimes a l'altra banda del llac, fins a les portes dels inferns, previ pagament d'una moneda.

Entradas relacionadas: