Mite de Narcís i Eco: Història de l'Amor No Correspost i la Flor

El Mite de Narcís i Eco: L'Amor No Correspost

Narcís: Bellesa i Supèrbia

Hi havia una vegada un noi, Narcís, el qual tenia disset anys i era un jove bonic. Molts nois i moltes noies el van desitjar, però hi va haver una supèrbia brutal en un físic delicat: cap jove ni cap noia el van tocar.

Eco i la Maledicció de Juno

La nimfa Eco, la qual ni podia contestar parlant ni havia après a parlar primer, veu a Narcís que persegueix els cérvols trepidants cap a la xarxa.

Eco tenia cos però no veu pròpia, tan sols podia repetir les últimes paraules dels altres. Això ho havia fet Juno, a la qual Eco va retenir amb una llarga conversa, ja que sovint les nimfes s'unien amb Júpiter, i d'aquesta manera elles podien fugir de Juno. Juno va dir irritada i sensiblement dolguda:

«La capacitat de la teva llengua, la qual m'ha demorat, tindrà una petita veu i uns usos molt breus».

Ja que la nimfa tan sols se'n recorda de les últimes paraules que ha escoltat.

La Persecució i el Rebuig

Així doncs, va seguir furtivament les petjades quan va veure a Narcís caminant per un camp apartat i es va inflamar d'amor. Oh, quantes vegades va voler accedir amb afectuoses paraules i recórrer a molts precs! La natura l'impedeix i no li permet que comenci; però ella està preparada per esperar els sons els quals retornin les seves paraules.

El Diàleg de l'Eco

Per casualitat, el noi, separat de la multitud dels companys fidels, havia dit: «És que algú està present?» i «Present» havia respost Eco. Aquest, quedant-se atònit i amb una gran veu, diu: «Vine!» i ella crida el que crida. Mira cap enrere i de nou diu: «I diu, per què escapes de mi?» i el mateix nombre de paraules que va dir, va repetir.

«Aquí ens reunim!» va dir, «Ens reunim!» va retornar Eco i, apreciant les seves paraules, llança els braços al coll desitjat. Ell fuig i, fugint, diu: «Treu les mans abraçadores!»

La Desaparició d'Eco

Ella, rebutjada, va amagar-se en el bosc; però tot i així l'amor s'hi va adherir i va créixer amb el dolor del rebuig. Les preocupacions que treuen la son debiliten el cos infeliç, i contrauen la pell feble. Finalment, el cos va desaparèixer, i va romandre la solitària veu. Tots escolten el so, que viu en ella.

La Venjança de Nèmesi

Però algú menyspreat, aixecant les mans al cel, havia dit: «Tant de bo s'estimi ell mateix, i així no pugui aconseguir l'objecte estimat!». Nèmesi va assentir amb súpliques justes.

Narcís i el seu Reflex Fatal

Narcís, una vegada cansat de la caça i tenint set, es va abocar a la font, la qual tenia una aigua molt neta, i es va mullar el rostre. Admirant la bellesa de la imatge, va intentar abraçar-la, però la imatge va fugir.

Res podia separar el jove d'aquell lloc. Les llàgrimes van turbar les aigües. Mentre patia, es va treure el vestit des de l'extrem més alt i va colpejar-se els seus pits nus amb les palmes marbòries. Els pits colpejats van provocar un vermellor vigorós.

Ni el vigor i les forces, ni l'ànima va romandre d'allò que una vegada havia estimat Eco. Ell va deixar caure a l'herba verda el cap cansat. La mort va tancar els ulls lluminosos que admiraven la bellesa del seu amor.

La Transformació: El Naixement de la Flor

Les germanes nimfes van lamentar-se i van dipositar els cabells tallats del seu germà. Van lamentar-se també les dríades; Eco va respondre un so amb lament. I ja preparaven la pira, les torxes fetes estelles i el funeral: ja no hi havia cap cos. En lloc del cos, van trobar unes fulles blanques que envoltaven una flor de color groc al mig.