Mite, Música i Guerra: Anàlisi Estructural de la Novel·la
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,98 KB
El Mite d'Orfeu i el Conflicte entre Art i Amor
El mite presenta dos personatges, l'Andreas i la seva mare, que comparteixen la mateixa tendència a prioritzar l’art per sobre de les relacions personals i l’amor. La importància de la música, a través del mite d’Orfeu, es veu reflectida en la història, especialment en el personatge d’Amela Jensen.
L'Amela creu que perdrà definitivament el seu amor en demanar-li una mostra d’afecte, tal com va fer Eurídice amb Orfeu, que es gira a mirar-la i la perd. Aquesta darrera imatge, que surt a l’obra, connecta amb el que li passa a l'Amela, ja que el mite representa la força de la música i, segons les versions, el poder salvador de l’amor.
L'Origen de la Novel·la i el Significat del Títol
El títol (implícitament *El so d'a...*) neix d’un fragment de *L’agulla daurada* en què Montserrat Roig explica que, durant el setge de Leningrad, un dels guies de l’Ermitage va continuar fent visites guiades pel museu buit. Aquest és un motiu prou poderós i atractiu per crear-ne una novel·la: algú, enmig de la barbàrie i la destrucció, descriu quadres absents a un grup de gent que es juga la vida per escoltar-lo.
El títol també prové d’un fragment d’una frase d’una de les protagonistes de la novel·la:
«No amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres».
En la ciutat assetjada des dels turons que l’envolten, «on acaba el silenci dels arbres» hi ha l’artilleria enemiga. Potser, si hi arriba el so del violí, deixaran de disparar...
L'Estructura Dual de la Novel·la
L'estructura de la novel·la es pot dividir en dos plans:
Primer Pla: El Relat Principal d'Andreas
- Es narra la història del violinista Andreas en present: la seva arribada a la ciutat, la preparació del concert, la seva trobada amb el luthier i amb l'Amela, etc.
- Aquesta narració es barreja amb fragments del passat a través de *flashbacks* perfectament entramats.
Segon Pla: La Funció de les Cartes Intercalades
En un segon pla, hi ha les cartes que escriuen els visitants del museu de música a éssers estimats que han aconseguit escapar de la barbàrie.
La funció que fan les cartes intercalades en relació a l'estructura de la novel·la és:
- Desgranen la vida quotidiana d'homes i dones tancats en una guerra.
- Interrompen el fil de la història per dibuixar, a través de les seves vivències, un retrat de la vida en una ciutat assetjada.
- Permeten crear el marc de l'acció, valorar i comentar una història, i apropar la duresa que estan vivint les persones assetjades.
La novel·la és, doncs, un trencaclosques que al final encaixa a la perfecció quan el personatge principal és l’encarregat de fer arribar les cartes als seus destinataris. Els dos plans s’uneixen al final del llibre, gairebé en una sola línia, on tot adquireix sentit.